Orn·is Comics App

diumenge, 30 de novembre de 2008

Rocacorba





Amb el permís de la Mare de Déu del Mont, avui hem anat al santuari més carismàtic de la zona: Rocacorba. Aquesta ermita encimbellada en una roca corba ofereix unes grans vistes cap a l'est (es veu un bon tram de costa) i a l'oest cap als Pirineus i l'interior.
Hem sortit de Sant Nicolau, un prat amb una ermita romànica i uns castanyers monumentals.

Con el permiso de la Mare de Déu del Mont, hoy hemos ido al santuario más carismático de la zona: Rocacorba. Esta ermita encaramada en una roca curvada ofrece unas grandes vistas hacia el este (se ve un buen tramo de costa) y al oeste hacia los Pirineos y el interior.
Hemos salido de Sant Nicolau, un prado con una ermita románica y unos castaños monumentales.

With the permission of Mare de Déu of the Mont, today we have gone to the most charismatic sanctum of the area: Rocacorba. This chapel raised in a curved rock offers great views to the east (you can even see the coast) and on the west towards the Pyrenees and the interior.
We started our journey from Sant Nicolau, a meadow with a Romanesque chapel and some monumental chestnut-trees.

divendres, 28 de novembre de 2008

Els millors professors europeus

Sortint de la temàtica general d'aquest bloc, no puc estar-me de comentar una cosa que m'impressiona positivament. Es tracta de la gran quantitat de músics catalans que estan sortint els darrers anys. En el meu panteó musical propi, a dalt de tot hi ha en Sisa i en Quimi Portet, un déu intergalàctic i el seu hereu a la terra (amb gust de cigrons).
En aquests darrers temps, he descobert en Roger Mas, en Sanjosex, en Mazoni, le Petit Ramon... els grans Gruixut's ...! Una mica de tot.
L'última descoberta del Myspace (gran invent per escoltar nova gent i xafadejar pels links) és Manel. No sóc crític musical, però en la meva humil opinió, tota aquesta gent no té res a envejar a ningú. És un moment dolç pels nous i no tant nous músics catalans? És una moda? Hi ha prou mercat perquè sobrevisquin? Ni idea.
Però ara són aquí, i es fan sentir.
(Pels links, són tots a Calaix de Sastre a la barra de la vostre dreta).

Saliendome de la temática general de este blog, no puedo evitar comentar una cosa que me impresiona positivamente. Se trata de la gran cantidad de músicos catalanes que han estando saliendo estos últimos años. En mi panteón musical propio, arriba de todo está Sisa y Quimi Portet, un dios intergaláctico y su heredero a la tierra (con gusto de garbanzos). En estos últimos tiempos, he descubierto Roger Mas, Sanjosex, Mazoni, Petit Ramon... los grandes Gruixut's ...!
Un poco de todo. La última descubierta del Myspace (gran invento para escuchar nueva gente y chafardear por los links) es Manel. No soy crítico musical, pero en mi humilde opinión, toda esta gente no tiene nada a envidiar a nadie. Es un momento dulce por los nuevos y no tan nuevos músicos catalanes? Es una moda? Hay el suficiente mercado para que sobrevivan? Ni idea.

Pero ahora están aquí, y se hacen escuchar.
(Para los links, están todos en Calaix de Sastre en la barra lateral de vuestra derecha).

Leaving slightly aside the general thematic of this blog, I cannot avoid to comment one thing that impresses me positively. It is the great quantity of Catalan musicians who keep appearing off late. In my own musical pantheon, I place Sisa and Quimi Portet, an intergalactic god and his heir in earth (with chick-peas taste). During these last years, I have discovered Roger Mas, Sanjosex, Mazoni, Petit Ramon... the big Gruixut's...! A little of everything.
The last discovery in Myspace (big invention to listen the new people and snoop around the links) is Manel. I am not a musical critic, but in my humble opinion, all these people do not have anything to envy to anybody. Is it a sweet moment for new and not so new Catalan musicians? Is it a fashion? Is there enough market so that they can survive? I have no idea.
But now they are here, and they don't go unnoticed nor unheard!
(For the links, they all are in Calaix de Sastre in the side bar of your right).

Setmana Avi Pitu (i 5)

I fins aquí, aquesta tanda del Rec Clar. Quins temps, aquells... Guerra d'Irak, Aznar president d'Espanya, el Prestige... Més endavant ja en penjaré més... Avi Pitu al poder!

Y hasta aquí, esta tanda de Rec Clar. Qué tiempos, aquellos... Guerra de Irak, Aznar presidente de España, el Prestige... Más adelante ya colgaré más... Avi Pitu al poder!

And so far, this set of Rec Clar. What times, those... The war of Iraq, Aznar president of Spain, the Prestige...
Further on I will hang already more... Avi Pitu to the power!

dijous, 27 de novembre de 2008

Si demà és divendres, això no és Getxo.

Demano disculpes als organitzadors del Saló de Getxo, a Dólmen i als possibles lectors interessats: per motius que ara no vénen al cas, no podré assistir a aquest saló.
Gràcies, i perdoneu!

Pido disculpas a los organizadores del Salón de Getxo, a Dólmen y a los posibles lectores interesados: por motivos que ahora no vienen al caso, no podré asistir a este salón. Gracias, y perdonad!

I apologize to the organizers of the Lounge of Getxo, to Dólmen and to the possible interested readers: for motives that now do not come to the case, I will not be able to be present at this lounge. Thank you, and my excuses!

Setmana Avi Pitu (4)

dimecres, 26 de novembre de 2008

Des del seu món.

En Jorge Ivan Argiz parla de la publicació de l'Orn#3 al seu bloc...

Jorge Ivan Argiz habla de la publicación de Orn#3 en su blog...

Jorge Ivan Argiz speaks about the publication of Orn#3 in his blog...

Setmana Avi Pitu (3)

dilluns, 24 de novembre de 2008

Setmana Avi Pitu (1)


Any 2.002-03. El PP governava amb mà de ferro i jo publicava unes tires humorístiques al Rec Clar, la revista municipal de Vidreres...

Año 2.002-03. El PP gobernaba con mano de hierro y yo publicaba unas tiras humorísticas en Rec Clar, la revista municipal de Vidreres...

Year 2.002-03. The PP was ruling with iron hand and I was publishing a humorous strips in Rec Clar, the municipal magazine of Vidreres...

dissabte, 22 de novembre de 2008

El Treu Petit





Una bonica excursió que estava maleïda: el Treu Petit. L'havíem intentat de fer uns quants cops, però un dia plovia, un altre no vam trobar el camí, etc... Finalment, tot i alguna extraviada, hem aconseguit de fer el cim! Per cert, baixant hem recollit un grapat de castanyes per berenar!

Una guapa excursión que estaba maldita: el Treu Petit. Lo habíamos intentado de hacer unos cuántas veces, pero un día llovía, otro no encontramos el camino, etc... Finalmente, a pesar de alguna extraviada, hemos conseguido de hacer la cumbre! Por cierto, bajando hemos recogido un puñado de castañas para la merienda!

A nice excursion that was somehow cursed: the Treu Petit. We had tried to go there several times, but one day it was raining, another we didn't find the way, etc... Finally, in spite of taking some wrong paths, we have managed to reach the top! By the way, in the way down we have gathered chestnuts for the snack!

divendres, 21 de novembre de 2008

Peripècies d'un Rescat (i 4)



I ja, per acabar, algunes il·lustracions interiors.
Y ya, para acabar, algunas ilustraciones interiores.
And finally, some interior illustrations.

dijous, 20 de novembre de 2008

A les biblioteques!


Quan falten poques setmanes perquè l'Orn#3 surti al carrer, en Vicente d'Ed. Dólmen, em fa arribar una excel·lent notícia: la Central de Biblioteques ha comprat un bon grapat d'exemplars de l'Illa de la Mà i de l'Orn #2!
La meva joia és completa, ja fa temps varen fer el mateix amb l'Integral Orn Dues Espases.
Això vol dir que, d'aquí a uns anys, hi haurà algú que, tot badant, descobrirà en una biblioteca de qualsevol punt de Catalunya aquests còmics! :)

Cuando faltan pocas semanas para que Orn#3 salga a la calle, Vicente de Ed. Dólmen, me da una excelente noticia: la Central de Bibliotecas ha comprado un buen puñado de ejemplares de la Isla de la Mano y de Orn #2!
Mi alegría es completa, ya hace tiempo hicieron el mismo con la Integral Orn Dos Espadas.
Esto quiere decir que, de aquí a unos años, habrá alguien que descubrirá, curioseando, en una biblioteca de cualquier parte de Catalunya estos cómics! :)

A few weeks ahead of having Orn #3 distributed, Vicente from Ed. Dólmen, has given me excellent news: the libraries head office has bought quite a few copies of the Island of the Hand and of Orn #2! My happiness is complete, some time ago they already did the same thing with the Integral Orn Two Sword. This means that, in a few years, there will be someone who will discover, snooping, in a library of any part of Catalonia these comics!:)

Peripècies d'un Rescat (3)


I, finalment, la portada (i una petita il·lustració de la contraportada). Si us hi fixeu, vaig tombar una mica la cistella perquè el gat es vegi millor.

Y, finalmente, la portada (y una pequeña ilustración de la contraportada). Si os fijáis, tumbé algo la cesta porque el gato se vea mejor.

And, finally, the front (and a small illustration of the back cover). If you notice, I knocked down a little the basket so the cat can be better seen.

dimecres, 19 de novembre de 2008

Peripècies d'un Rescat (2)


Segona fase de la tria de la portada. Vaig fer el llapis de les dues possibles portades.
Segunda fase de la tria de la portada. Hice el lápiz de las dos posibles portadas.
The second phase of choosing the front page. I did the pencil of the two possible fronts.

dimarts, 18 de novembre de 2008

Crítica de l'Illa de la Mà

Al bloc amic de Comicat.
En el blog amigo de Comicat.
In the friendly blog Comicat.

Peripècies d'un Rescat (1)


Il·lustrar un llibre de la Dolors Garcia i Cornellà és sempre un plaer, i si a més, a l'argument hi surten gats... Llavors ja és un luxe! Aquest és el cas de Peripècies d'un Rescat, d'Ed. Animallibres. Començo per ensenyar-vos els esbossos de la portada.

Ilustrar un libro de Dolors Garcia i Cornellà es siempre un placer, y si además, en el argumento salen gatos... Entonces ya es un lujo! Este es el caso de Peripècies d'un Rescat, de Ed. Animallibres. Empiezo por enseñaros los bocetos de la portada.

To illustrate a book of Dolors Garcia Cornellà is always a pleasure, and if the argument is about cats ... Then it is a luxury! This is the case of Peripècies d'un Rescat, of Ed. Animallibres. I start by showing you the sketches of the front page.

dilluns, 17 de novembre de 2008

Jo i les portades: amor i odi.

Vet aquí uns esbossos per la portada d'Orn, Dues Espases. Publicat originalment per Dude Ediciones, i reeditat per Maqui Edicions (on actualment es pot comprar). Fixeu-vos en els que estan emmarcats, són les idees que més m'agradaven. Finalment, vaig optar per l'última... Tot i que no m'acabava de convèncer. Va ser idea del llavors alumne i ara amic Jose Arnau:
- No quedarien millor les franges en vertical que no pas en horitzontal?
I sí. Tenia raó. És una de les portades que he fet que més m'agraden.

He aquí unos bocetos para la portada de Orn, Dos Espadas. Publicado originalmente por Dude Edicones, y reeditado por Maqui Ediciones (dónde actualmente se puede comprar). Fijaos los que están remarcados, son las ideas que más me gustaban. Finalmente, opté por la última... Aúnque no me acababa de convencer. Fue idea del entonces alumno y ahora amigo Jose Arnau:

- No quedarían mejor las franjas en vertical que no en horizontal?
Y sí. Tenía razón. Es una de las portadas que he hecho que más me gustan.

A few sketches for the front of Orn, Two Swords, published originally by Dude Ediciones, and re-edited by Maqui Editions (where can be currently bought). Pay attention to the marked ones, there are the ideas that I liked the more. Finally, I chose the last one... But I wasn't quite convinced. The at that time student and now friend Jose Arnau said:
- Wouldn't it be better if the stripes would be vertical rather than horizontal?
And yes. He was right. It is one of the fronts that I have done that I like the more.



dissabte, 15 de novembre de 2008

El Castellot de Beuda i Sant Llorenç de Sous




Una excursió clàssica de can Pons de Cornellà: el Castellot de Beuda i Sant Llorenç de Sous.
Ja fa un parell d'anys que estan treballant de valent per restaurar i consolidar Sant Llorenç, i avui hi hem vist una grua i tot. Han arreglat força el claustre, i excavat les estances de la part sud. És tot un divertiment observar els rastres de la pedra, parets superposades, bases d'arcs, pedres retallades en formes curioses i imaginar-se com era tot plegat en el seu moment.

Una excursión clásica de can Pons de Cornellà: el Castellot de Beuda y Sant Llorenç de Sous.
Ya hace un par de años que están trabajando de lo lindo por restaurar y consolidar Sant Llorenç, y hoy hemos visto una grúa y todo. Han arreglado bastante el claustro, y excavado los aposentos de la parte sur. Es todo un divertimento observar los rastros de la piedra, paredes superpuestas, bases de arcos, piedras recortadas en formas curiosas e imaginarse como era todo en su día.

A classic excursion from the people of can Pons: the Castellot from Beuda and Sant Llorenç de Sous.
It's already two years since the ruins of the monastery are being restored and consolidated. Today we have even seen a crane. The cloister is nearly completely restored and there is work in progress in the south stances.
It's very amusing to observe the traces of the stones, the superposed walls, the arcs basis, the stones cut in curious forms and to imagine how it might have looked like in ancient times.

divendres, 14 de novembre de 2008

dijous, 13 de novembre de 2008

Busca les set diferències...



Busca les set diferències entre la foto de dalt i la de baix.
Busca las siete diferencias entre la foto de arriba y la de abajo.
Find the seven differences between the two photos.

La llar d'infants Pandara (4)

Jugar.
Jugar.
To play.

dimarts, 11 de novembre de 2008

On és en Serrallonga?

Una pàgina dels extres de l'àlbum.

Als magatzems de Glénat, no! M'acaben de dir que el còmic d'en Serrallonga s'ha esgotat! :)

En los almacenes de Glénat, no! Me acaban de decir que el cómic de Serrallonga está agotado! :)

Not in the Glénat ’s warehouse! They have just let me know that the Serrallonga comic is sold out!:)

La llar d'infants Pandara (2)

Creativitat.
Creatividad.
Creativity.

dilluns, 10 de novembre de 2008

Alumne, amic, col·lega.


Una de les coses que més m'ha satisfet de deu anys fent de professor de còmic és veure l'evolució dels antics alumnes. A part de seguir en contacte amb molts d'ells a través del col·lectiu 4 Rius de Tinta (ja en parlaré en alguna altra ocasió), miro d'estar al dia del que fan a través dels seus blocs i webs. I és que molts dels que vaig conèixer com a alumnes, han passat a ser amics i també, col·legues:
En Carles Ponsí, en Jose Arnau, en Miquel Casals, l'Àngel Aguirregonozcorta, l'Emma Pumarola, la Meri Gil, i els que no tenen bloc ni web (mantes! :) ) la Tònia Bauçà, la Raji, en Pere Saguer, en David Gómez, l'Antonio Sánchez, l'Edgar Massegú, en Sergi Puig, en Toni Ferrer, i encara més gent que segur que m'oblido...
Sort que no s'ofendran: em coneixen, saben que sóc un despistat patològic... :)

Una de las cosas que más me ha satisfecho de diez años haciendo de profesor de cómic es ver la evolución de los antiguos alumnos. Aparte de seguir en contacto con muchos de ellos a través del colectivo 4 Rius de Tinta (ya hablaré en alguna otra ocasión), miro de estar al día del que hacen a través de sus blogs y webs. Y es que muchos de los que conocí como alumnos, han pasado a ser amigos y también, colegas:
Carles Ponsí, Jose Arnau, Miquel Casals, Àngel Aguirregonozcorta, Emma Pumarola, Meri Gil, y los que no tienen blog ni web (mantas! :) ) Tònia Bauçà, Raji, Pere Saguer, David Gómez, Antonio Sánchez, Edgar Massegú, Sergi Puig, Toni Ferrer, y todavía más gente que seguro que me olvido...
Por suerte, no se ofenderán: me conocen, saben que soy un despistado patológico... :)

One of the rewards of having been a comic teacher for 10 years is to see the evolution of my former pupils. Apart of being in contact with many of them through the group 4 Rius of Ink (I will speak about it in another occasion), I follow their work by visiting their blogs and webs. The fact is that many people which I knew as pupils, have now turned into friends and also, colleagues:
Carles Ponsí, Jose Arnau, Miquel Casals, Angel Aguirregonozcorta, Emma Pumarola, Meri Gil, and those that do not have blog nor web (you lazy things!:)) Tònia Bauçà, Raji, Pere Saguer, David Gómez, Antonio Sánchez, Edgar Massegú, Sergi Puig, Toni Ferrer, and still more people that it is sure that I forget...
Fortunately, they will not take it as an offence: they know me, so they know that I am a pathological absent-minded person...:)

La llar d'infants Pandara (1)


Potser, de la meva feina, la gent coneix menys els encàrrecs "comercials". Llibres de text, publicitat, il·lustració, etc... I, la veritat, m'ho passo molt bé també en aquest aspecte de la meva vida professional. Aquest és el cas de les properes quatre entrades. Es tracta d'una feina per a una llar d'infants, Pandara, de Girona. Volien el disseny d'un personatge i quatre il·lustracions per decorar els finestrals. La veritat, fer aquest tipus d'il·lustració infantil (molt influenciat per en W. Watterson, no em fa res reconèixer-ho), em resulta molt divertit.

Quizás, de mi trabajo, la gente conoce menos los encargos "comerciales". Libros de texto, publicidad, ilustración, etc... Y, la verdad, me lo paso muy bien también en este aspecto de mi vida profesional. Este es el caso de las próximas cuatro entradas. Se trata de un trabajo para una guardería, Pandara, de Girona. Querían el diseño de un personaje y cuatro ilustraciones para decorar unos ventanales. La verdad, hacer este tipo de ilustración infantil (muy influenciado por W. Watterson, no me duele nada reconocerlo), me resulta muy divertido.

I believe that the part of my work less known by the public is the "commercial" orders. Textbooks, publicity, illustration, etc... And, to be honest, I do enjoy this aspect of my professional life. This is the case of the next four posts. It is a work for a nursery, Pandara, in Girona. They wanted the design of a personage and four illustrations to decorate a few large windows. To tell the truth, to do this type of infantile illustration (much influenced by W. Watterson, I don’t mind at all to recognize it), it turns out to be very entertaining to me.

Surto al Punt Diari!

Com diuen The Gruixut's, "surto al Punt Diari".
Como dicen The Gruixut's, "surto al Punt Diari".
As The Gruixut's say, "surto al Punt Diari".

divendres, 7 de novembre de 2008

Sessió de firmes a Còmics 22 (Girona) bis


Sí, aquesta és una entrada repetida... Només era per fer-vos memòria de que demà sóc a la 22 :)

Sí, esta es una entrada repetida... Sólo era para haceros memoria de que mañana estoy en la 22 :)

Yes, this is a repeated entry... It is only to remind you that tomorrow I am in 22 :)

Setmana Illa de la Mà (2)


L'Illa de la Mà és un còmic que m'agrada especialment. Crec que és dels guions que més bé m'ha quedat. Els tres personatges, el drac, el follet i el goblin tenen caràcter i personalitat. La veritat és que mentre l'anava fent, se'm van ocórrer diverses maneres de continuar aquesta història i aquests personatges. De fet, pel meu cap, ronden tres possibles continuacions totalment diferents (però compatibles). Però, si sóc realista, segurament mai hi haurà continuació per la falta de temps. Tampoc és que em sàpiga molt de greu: com ja he dit, crec que el guió d'aquest àlbum m'ha quedat força bé.
Pel que fa al dibuix, en aquest àlbum he experimentat més del que és habitual. El llapis de la pàgina era quatre ratlles. La tinta, aquest cop, era feta amb staedtlers. El resultat és un dibuix menys polit i treballat que l'Orn, però més fresc i espontani... la veritat, m'ha agradat. Segurament el repetiré en alguna altra ocasió.

La Isla de la Mano es un cómic que me gusta especialmente. Creo que es de los guiones que más bien me ha quedado. Los tres personajes, el dragón, el duende y el goblin tienen carácter y personalidad. La verdad es que mientras lo iba haciendo, se me ocurrieron varias maneras de continuar esta historia y estos personajes. De hecho, por mi cabeza, rondan tres maneras posibles continuaciones totalmente diferentes (pero compatibles). Pero, si soy realista, seguramente nunca habrá continuación por la falta de tiempo. Tampoco es que me sepa muy mal: como ya he dicho, creo que el guión de este álbum me ha quedado bastante bien.
Con respecto al dibujo, en este álbum he experimentado más de lo que es habitual. El lápiz de la página eran cuatro rayas. La tinta, esta vez, era hecha con staedtlers. El resultado es un dibujo menos pulcro y trabajado que Orn, pero más fresco y espontáneo... la verdad, me ha gustado. Seguramente lo repetiré en alguna otra ocasión.


The Island of the Hand is a comic that I especially like. I believe that it is of the scripts that rather I am more satisfied of. The three personages, the dragon, the gnome and the goblin have character and personality. The truth is that while it was doing it, I thought of several ways of continuing this history and these personages. In fact, for my head, there are about three possible completely different continuations (but compatible). But, if I am realistic, it might never be a continuation because of lack of time. I don't regrett it very badly: as I have already said, I am quite satisfied with the script. Regarding to the drawing, on this album I have experimented more than usual. Four streaks were the pencil of the page. The ink, this time, was done with staedtlers. The result is a less clear drawing than the one you can find in Orn, but more fresh and spontaneous... the truth is, I liked it. Most certainly I will repeat it in some other occasion.