Orn·is Comics App

divendres, 28 d’agost de 2009

Entre l'humor i el riure-se'n.

Es confirma que en Carles Ponsí deixa de publicar a El Jueves. És una llàstima, perquè en Ponsí és un bon autor de còmics. Té ofici i coneix el mecanisme de l'humor (molt més que algunes patums del Jueves, però això ja és un altre tema...).
Permeteu-me una petita desviació: El Jueves fa enquestes regulars (enviant butlletes per correu postal). A partir d'aquestes enquestes, decideixen qui continua publicant i qui no. És de les idees més absurdes que he escoltat mai. Sempre està bé escoltar el públic (sabent que sempre serà una visió parcial, ja que no podràs escoltar a tots els teus lectors). Però... d'aquí a substituir la feina dels directors per les enquestes em sembla una decisió més que discutible. En fi... són una empresa privada i poden fer el que vulguin. Fi de la desviació.
L'humor i "riure's d'algú" són dues coses tant diferents com dormir i desmaiar-se. El resultat pot semblar similar, però el mecanisme per arribar-hi resulta totalment diferent. Mentre l'humor es basa en uns codis concrets del creador i del lector, el "riure's d'algú" es basa en la burla més primària i superficial (defectes físics, per exemple). Desgraciadament, com la majoria de coses que impliquen esforç mental, l'humor està passant per una mala època.
I és que fer humor costa. És complicat, no tothom en sap. Hi ha una part innata en el caràcter d'un humorista, tot i que fins i tot el més pallús en pot aprendre a fer base de tècnica i esforç (jo sóc el primer en reconèixer que em costa molt i poques vegades me'n surto raonablement bé).
La notícia d'en Ponsí fora del Jueves m'entristeix, però no em sorprèn.

Se confirma que Carles Ponsí deja de publicar en El Jueves. Es una lástima, porque Ponsí es un buen autor de cómics. Tiene oficio y conoce el mecanismo del humor (mucho más que algunas vacas sagradas del Jueves, pero esto ya es otro tema...).
Permitidme una pequeña desviación: El Jueves hace encuestas regulares (a través de boletines por correo postal). A partir de estas encuestas, deciden quienes continúa publicando y quienes no. Es de las ideas más absurdas que he escuchado nunca. Siempre está bien escuchar el público (a sabiendas de que siempre será una visión parcial, puesto que no podrás escuchar a todos tus lectores). Pero... de aquí a sustituir el trabajo de los directores por las encuestas me parece una decisión más que discutible. En fin... son una empresa privada y pueden hacer el que quieran. Fin de la desviación.
El humor y "reirse de alguien" son dos cosas tan diferentes como dormir y desmayarse. El resultado puede parecer similar, pero el mecanismo para conseguirlo resulta totalmente diferente. Mientras el humor se basa en unos códigos concretos del creador y del lector, el "reirse de alguien" se basa en la burla más primaria y superficial (defectos físicos, por ejemplo). Desgraciadamente, como la mayoría de cosas que implican esfuerzo mental, el humor está pasando por una mala época. Y es que hacer humor cuesta. Es complicado, no todo el mundo sabe. Hay una parte innata en el carácter de un humorista, a pesar de que el más zoquete puede aprender a hacer humor a base de técnica y esfuerzo (yo soy el primero al reconocer que me cuesta mucho y pocas veces lo consigo razonablemente bien). La noticia de Ponsí que deja de publicar en El Jueves me entristece, pero no me sorprende.

It is confirmed that in Carles Ponsí he stops publishing in Thursday. It is a pity, because Ponsí is a good author of cómics. It has office and knows the mechanism of the humor (much more than some sacred Thursdays cows, but this is already another topic...).
Allow me a small deviation: On Thursday it does regular surveys (sending bulletins by mail postcard). From these surveys, they decide who it continues publishing and who not. It is to the most absurd ideas that I have never listened. There is always well to listen the public (knowing whom it will always be a partial vision, since you will not be able to listen to all your readership). But... up to replacing the work of the directors with the surveys it looks like to me a decision more than debatable. Anyway... are a private enterprise and they can do the one that they want. End of the deviation.
The humor and "to laugh at someone" there are two things as different as to sleep and to faint. The result can seem similar, but the mechanism to obtain it turns out to be completely different. While the humor is based on a few concrete codes of the creator and of the reader, "to laugh at someone" is based on the most primary and superficial mockery (physical defects, for example). Unfortunately, like most of things that imply mental effort, the humor is happening in a bad epoch. And the fact is that to do humor costs. It is complicated, not everybody knows. There is an innate part in the character of a humorist, although more block can learn to do humor by means of skill and effort (I am the first one on having admitted that it costs me very much and seldom I obtain it reasonably well). The news of Ponsí that he stops publishing in Thursday saddens me, but I do not surprise it.

dilluns, 24 d’agost de 2009

3x1!

Com si fos un super-mercat qualsevol, tres entrades a preu d'una. Ep! I a diferència de moltes ofertes, aquí no hi ha res de tarat ni defectuós (a part de, potser, el que escriu això... ha, ha...)! ;)

Como si fuera un super-mercado cualquiera, tres entradas a precio de una. ¡Ey! ¡Y a diferencia de muchas ofertas, aquí no hay nada tarado ni defectuoso (aparte de, quizás, el que escribe esto ... ha, ha...)! ;)

As if it was a supermarket, three posts for price of one. Hey! And unlike many offers, here there is not anything damaged or defective (a part, maybe, the one that writes this post... ha, ha...)! ;)


1/
Ja ha sortir la meva tira-homenatge als "20 y Pocos". Moltes gràcies pels teus comentaris, Miquel!
Ya ha salido mi tira-homenaje en los "20 y Pocos". ¡Muchas gracias por tus comentarios, Miquel!
Already has to go out my strip-homage in the "20 y Pocos". Thank you for your comments, Miquel!


2/
Crítica de l'Orn #3 a El Rincón del Ninguno & La Guarida del Dragón.
Crítica de l'Orn #3 en El Rincón del Ninguno & La Guarida del Dragón.
Criticism of l'Orn #3 in El Rincón del Ninguno & La Guarida del Dragón.


3/
Estic nominat com en les seccions de Millor Dibuixant, Millor Guionista i Millor Obra a la Novena Edición de los Premios de la Crítica.
Estoy nominado como en las secciones de Mejor Dibujante, Mejor Guionista y Mejor Obra en la Novena Edición de los Premios de la Crítica.
I am nominated in the sections Best Cartoonist, Best Scriptwriter and Better Work in the Novena Edición de los Premios de la Crítica.

dimarts, 18 d’agost de 2009

Recomanacions del Myspace.

Han tornat els (bons)anys 60?
¿Han vuelto los (buenos) años 60?
Have those (good) ’60 come back?
Els Trons.


Sargantanes de cap per avall? Pop-folk rural i surrealista.
¿Lagartijas boca abajo? Pop-folk rural y surrealista.
Lizards upside down? Rural and surrealist pop-folk music.
Quin gran invent el Myspace! Però, com passa sovint en aquest casos, comences per un grup, vas seguint links als altre grups... Buf! Per perdre's-hi amb tanta oferta!

¡Qué gran invento el Myspace! Sin embargo, como pasa a menudo en éste casos, empiezas por un grupo, vas siguiendo links a los otro grupos ... ¡Buf! ¡Para perderse con tanta oferta!

Which great invention the Myspace! However, how he|she|it spends often cases in this, you start for a group, you keep on following links to the another groups... Puff! To get lost with so much offer!


Per cert! Acabo de veure que es poden descarregar gratuïtament moltes cançons (tres discs sencers!) dels Amics de les Arts. Un gran grup... pop? experimental? ... indefinible...

¡Por cierto! Acabo de ver que se pueden descargar gratuitamente muchas canciones (¡tres discos enteros!) de los Amics de les Arts. Un gran grupo ... ¿pop? ¿experimental? ... indefinible ...

By the way! I have just seen that many songs(three whole disks|records!) of the Amics de les Arts can be unloaded freely. A big group... pop? experimental? ... indefinable...

dimecres, 12 d’agost de 2009

Amílcar, de general púnic a gatet.

Bé, ja en som un més a casa... I és que fa uns dies va aparèixer a la porta de casa aquest gatet. Pel carrer volten un parell de femelles que han gatinat, i ja sabem de qui és fill. D'alguna manera s'havia extraviat de la mare i ha acabat davant la nostra porta. El pobre no sap pas encara la sort que ha fet!
Els gats del carrer, com que això és un poble i hi ha molts camps i molts jardins, viuen relativament bé. Però... no deixa de ser el carrer... Fa un parell de dies vam trobar un gatet atropellat... :(
En fi... En Miquelet, un altre mascle que teníem, que era completament silvestre que vam recollir ja adult perquè estava ferit, fa més d'un mes que va decidir que ja estava prou bé com per fotre el camp... Si mai veieu un gat negre coix, potser és ell.
O sigui que ens mantenim amb la poc menyspreable xifra de 5 gats! Per sort, tenim un jardí gran que connecta amb camps i horts...
El que deia: l'Amílcar, aquest petit gatet blanc amb punts negres (va estar a punt de dir-se "dau"!) no sap pas la sort que ha tingut... :)


Bien, ya somos uno más a casa... Y es que hace unos días apareció en la puerta de casa este gatito. Por la calle hay un par de hembras que han criado, y ya sabemos de quienes es hijo. De alguna manera se había extraviado de la madre y ha acabado ante nuestra puerta. El pobre no sabe todavía la suerte que ha tenido!
Los gatos de la calle, como que esto es un pueblo hay muchos campos y muchos jardines, viven relativamente bien. Pero... no deja de ser la calle... Hace un par de días encontramos un gatito atropellado... :(
En fin... Miquelet, otro macho que teníamos, que era completamente silvestre que recogimos ya adulto porque estaba herido, hace más de un mes que decidió que ya estaba bastante bien como para marcharse y seguir su vida... Si nunca veis un gato negro cojo, quizás es él.
O sea que nos mantenemos con la poco despreciable cifra de 5 gatos! Por suerte, tenemos un jardín grande que conecta con campos y huertos...
Lo que decía: Amílcar, este pequeño gatito blanco con puntos negros (estuvo a punto de llamarse "dado"!) no sabe paso la suerte que ha tenido... :)



Well, we are one more at home... A couple of days ago this kitten appeared at our front door. There are a couple of cat females in the neighborhood that have bred, and we already know whom his mother is.
Somehow he had got lost of the mother and he ended at our front door. The poor thing does not know yet how lucky he has been!
The cats in the street, in a village that has plenty of fields and gardens, have relative good living. But... it is still the street... A couple of days ago we found a dead kitten hit by a car... : (
Miquelet, another male cat that we adopted, was completely wild. We gathered him when he was already adult because he was hurt. About one month ago, he decided that he was recovered and was ready to leave and to continue with his wild life... If you ever see a lame black cat, perhaps it is him.
Or we share our existence with the not despicable number of 5 cats! Fortunately, we have a big garden that leads to fields and orchards...
What I said: Amílcar, this small white kitten with black spots (he was close to be called "dice"!, does not know the luck that he has had...:)

dilluns, 10 d’agost de 2009

Segon aniversari de "20 y Pocos"

La celebració de l'aniversari ja ha començat... :)
La celebración del aniversario ya ha empezado... :)
The celebration of the anniversary has already started... :)

divendres, 7 d’agost de 2009

En memòria: Jordi Sabater Pi

Ahir va morir, als 87 anys, en Jordi Sabater Pi: un gran científic, una gran persona, un humà respectuós dels animals i, també, un gran dibuixant. Recordo haver descobert això darrer en una exposició de dibuixos seus a Girona, fa molts anys. En memòria d'aquest gran humà, deixeu-me repetir tres idees que li he sentit dir en entrevistes més d'un cop (no disposo de les frases textuals, però la idea és aquesta):
  1. Els humans de la nostra civilització seran jutjats durament, en un futur, per la manera com maltracten els animals. Com nosaltres jutgem l'època en què l'esclavatge era tolerat i acceptat. Especialment amb els grans primats, que són cosins propers dels humans.
  2. La importància del dibuix. Sense menystenir la fotografia o el vídeo, dibuixar és conèixer íntimament (observar, abstreure, reproduir). Com deia: observar és conèixer, conèixer és estimar.
  3. I finalment... que ell volia ser dibuixant de petit. Però els seus pares li van dir, més o menys: "Ni parlar-ne! Que els dibuixants no es guanyen bé la vida!" :)
Per acabar, us recomano fermament visitar la web de la Memòria digital de Catalunya del CBUC. Allà hi trobareu més de 2.000 il·lustracions d'en Jordi Sabater Pi, aquest gran ésser humà. Només fa falta una ullada per adonar-se que observava i estimava allò que dibuixava.


Ayer murió, a los 87 años, Jordi Sabater Pi: un gran científico, una gran persona, un humano respetuoso de los animales y, también, un gran dibujante. Recuerdo haber descubierto esto último en una exposición de dibujos suyos en Girona, hace muchos años. En memoria de este gran humano, dejadme repetir tres ideas que le he oído decir en entrevistas más de una vez (no dispongo de las frases textuales, pero la idea es ésta):
  1. Los humanos de nuestra civilización serán juzgados duramente, en un futuro, por la manera cómo maltratan los animales. Como nosotros juzgamos la época en que la esclavitud era tolerada y aceptada. Especialmente con los grandes primates, que son primos próximos de los humanos.
  2. La importancia del dibujo. Sin despreciar la fotografía o el vídeo, dibujar es conocer íntimamente (observar, abstraer, reproducir). Como decía: observar es conocer, conocer es amar.
  3. Y finalmente ... que él quería ser dibujante de pequeño. Pero sus padres le dijeron, más o menos: ¡"Ni hablar! ¡Que los dibujantes no se ganan bien la vida"! :)
Para acabar, os recomiendo firmemente visitar la web de la Memòria digital de Catalunya del CBUC. Allí encontraréis más de 2.000 ilustraciones de Jordi Sabater Pi, este gran ser humano. Sólo hace falta una ojeada para darse cuenta de que observaba y amaba aquello que dibujaba.


Yesterday died Jordi Sabater Pi died, at the age of 87 years old: a great scientist, a big|great person, a human respectful with the animals and, also, a great draughtsman. I remember discovering him as a draughtsman in an exposure of his drawings in Girona, many years ago. In memory of this great human, allow me to repeat three ideas that I have heard him to say in interviews more than once (I do not have the textual sentences, but the ideas expressed):

  1. The humans of our civilization will be judged in a hard way in the future by the way how they ill-treat the animals. In the same way we judge the period in which the slavery was tolerated and accepted. Especially with the great primates, which are close relatives of the humans.
  2. The importance of the drawing. Without despising the photography or the video, to draw is to know intimately (to observe, to abstract, to reproduce). As he said: to observe is to know, to know is to love.
  3. And finally... that he, as a young boy, wanted to be a draughtsman. But his parents told him, more or less: "Nonsence! Cartoonists cannot make a living"! :)
To end with, I strongly recommend you to visit the web page from the Digital Memory of Catalonia of the CBUC. There you will find more than 2.000 illustrations from Jordi Sabater Pi, this big|great human being. Only a glance is necessary for noticing that he observed and he loved what drew.

dilluns, 3 d’agost de 2009

Tanquem la paradeta!

Amb aquesta il·lustració estiuenca feta cap a l'any 1993, tanco la primera temporada d'aquest bloc. Des del setembre de l'any passat, he acomplert la fita de posar una entrada al dia... Déu n'hi do! Així que, senyors i senyores, gràcies per passar-vos per aquest bloc i que passeu un bon agost. Reprendré el bloc l'1 de setembre. Bones vacances!

Con esta ilustración veraniega hecha hacia el año 1993, cierro la primera temporada de este blog. Desde septiembre del año pasado, he cumplido el hito de poner una entrada al día ... ¡Ahí es nada! Así que, señores y señoras, gracias para pasaros por este blog y que paséis un buen agosto. Reanudaré el blog el 1 de septiembre. ¡Buenas vacaciones!

With this summer illustration made around year 1993, I close the first season of this block. From September last year, I have accomplished the goal of posting an entry per day... Not bad! So, ladies and gentleman, thanks for visiting this block and have a nice August. I will resume the block on the September the 1st. Have a nice holiday!

dissabte, 1 d’agost de 2009

Parc nacional d'Aigües-tortes i l'Estany de Sant Maurici (i II)

A mig pujar el Tuc de Ratera.

El refugi d'Amitges i les seves impressionants vistes.

Marxant... el refugi i les agulles.

L'Estany de Sant Maurici des del mirador.

El salt d'aigua de Ratera.

Passat el dissabte fent excursions i aprenent alguna cosa*, fem nit per segon cop al refugi d'Amitges. Per cert, només tenim bones paraules sobre aquest refugi... una gent molt trempada i agradable. De tornada, i sense cap tempesta que ens amenaci, baixem fent un xic de volta i gaudint amb tranquil·litat del paisatge.
Sincerament, recomano a tothom d'anar un cop a Aigües-tortes. No hi ha excusa: del pàrquing a l'estany de Sant Maurici és un passeig de una horeta de camí agradable i bonic. Fins i tot hi ha els "taxis" que et duen fins a l'estany per a la gent més gran o impossibilitada. A què espereu?
*com per exemple, jo vaig aprendre que val més agafar-s'ho en calma i fer els àpats quan toquen, protegir-se el millor possible del sol, no voler aprofitar al 120% el dia... a mig pujar el Tuc de Ratera, un parell de marejos ens van destarotar l'excursió... Buf!

Pasado el sábado haciendo excursiones y aprendiendo alguna cosa*, hacemos noche por segunda vez en el refugio de Amitges. Por cierto, sólo tenemos buenas palabras sobre este refugio ... una gente muy simpática y agradable. De vuelta, y sin ninguna tormenta que nos amenace, bajamos haciendo una pequeña vuelta y disfrutando con tranquilidad del paisaje.
Sinceramente, recomiendo a todo el mundo ir una vez a Aigües-tortes. No hay excusa: del parking al lago de Sant Maurici es un paseo de una horita de camino agradable y bonito. Incluso hay los "taxis" que te llevan hasta al lago para la gente mayor o imposibilitada. ¿A qué esperáis?
*como por ejemplo, yo aprendí que vale más cogérselo en calma y hacer las comidas cuando tocan, protegerse lo mejor posible del sol, no querer aprovechar al 120% el día ... a medio subir el Tuc de Ratera, un par de mareos nos desbarataron la excursión ... ¡Buf!

After spending the Saturday making excursions and learning a few things*, we spend the night for the second time in the shelter of Amitges. By the way, we only have good words for this shelter... very nice and pleasant people. On the way back, and without any storm that threatens us, we go down making a slight tour enjoying the landscape.
I strongly recommend everybody to go at least once to Aigües-tortes. There is not excuse: from the parking to the lake of Sant Maurici it takes just one hour is walk in a pleasant and beautiful path. There are even the "taxis" that can take you until the lake for old or disabled people. What are you waiting for?

*For instance, I learned that I should take it easy and have the meals at its due time, to protect myself best from the sun and not to try to profit the day at 120% ... in half rising the Tuc de Ratera, a couple of seasickness disarranged the excursion for us... Puff!