Orn·is Comics App

dissabte, 31 d’octubre de 2009

Puig Curull i Puig de l'Àliga

Just sortint del Coll de Bracons.

Les fagedes són a l'època més espectacular...

Pujant al Puig Curull...

Des del Puig Curull, al fons, el Santuari de Bellmunt.

Des del Puig Curull, a la vostra esquerra, el Puig de l'Àliga. Al fons a la dreta, els Aiats.

Des del Puig de l'Àliga, el Puig Curull.

Des del Puig de l'Àliga, la serra de Llancers.

Sortida de tardor: des del coll de Bracons, en comptes de tirar cap al Puigsacalm, tirem cap al Puig de l'Àliga i el Puig Curull. Una excursió suau, enmig d'espectaculars fagedes, i amb molt bones vistes... llàstima de la calitja...

Salida de otoño: desde el cuello de Bracons, en vez de ir hacia el Puigsacalm, vamos al Puig de l'Àliga y al Puig Curull. Una excursión suave, en medio de espectaculares hayedos, y con muy buenas vistas... lástima de la calima...

Outum outing: starting in the col of Bracons, we proceed towards the Puig de l'Àliga and the Puig Curull instead of going towards the Puigsacalm. Quite an smooth excursion, within espectacular beechwoods and very good sightings ... It is a pitty that today was quite a foggy day...

divendres, 30 d’octubre de 2009

Estrena de "Persuasió"



En Miquel Casals, a part de dibuixant de còmics i no sé quantes coses més, es dedica a fer curts! Els que estigueu a Girona el 4 de novembre, ja ho sabeu.

Miquel Casals, aparte de dibujante de cómics y no sé cuántas cosas más, se dedica a hacer cortometrajes! Los que estéis en Girona el 4 de noviembre, ya lo sabéis.

Miquel Casals, apart from being a comics drawer and I do not know what a lot of things more, he devotes himself to do shorts! Those among you that will be in Girona on November 4, you know where to go.

De vegades, ser animalista és una merda.

Sí, de vegades, ser animalista és una merda. Considero que els animals, en general, tenen drets i se'ls ha de tractar amb respecte. De fet, tot i que sovint intentem oblidar-ho (el llenguatge hi ajuda molt), els humans som animals. Suposo que ara toca dir que també estic a favor de tractar als éssers humans amb respecte (sempre hi ha algú que et surt per aquí). Jo fa més de deu anys que no menjo carn per això. Quan veig passar camions plens de porcs apilonats, bruts i estressats, em dol, però no hi faig res, miro cap a un altre costat.
Això és una cosa que fem sovint els humans: mirar cap un altre costat. La nostra societat està acostumada a menjar carn en forma abstracte. Deixem que la feina bruta i desagradable la facin uns altres. Degollar, escorxar, esquarterar... No sé quants de vosaltres menjaríeu carn si haguéssiu de matar l'animal...
En fi, un dia, d'excursió, veiem uns voltors volant molt a prop nostre. I enmig del corriol, s'aixeca entre els matolls una cosa negra i se'ns acosta. De primer, em pensava que era una petita cabra (era negre!), però després, en veure la cua llarga, vam veure que era un xai. Un be negre amb potes rosses! Després, ens assabentem que té un dia de vida. Ni rastre dels altres xais. Només veiem, lluny, una cabana de pastors.
Aquest cop no podem pas mirar cap a un altre costat. Se'ns acosta i busca la nostra companyia. Què fem? No podem pas quedar-nos-el. És sorprenent la confiança que ens té: ens segueix, es deixa agafar... Finalment, el baixem cap a la cabana dels pastors, on trobem un pastor que el recull. No sé pas quina altra cosa podíem fer. Bé... als voltors segur que se'ls acudia una altra opció...
Així que aquest petit xai que veieu a la foto, un dia d'aquests, acabarà al plat d'algú. De vegades, penso que ser animalista és una merda, que estaria bé menjar carn i fer moixaines als xaiets, sense trobar-hi cap incongruència, i així anar més tranquil per la vida.

Sí, a veces, ser animalista es una mierda. Considero que los animales, en general, tienen derechos y se los debe tratar con respeto. De hecho, aun cuando a menudo intentamos olvidarlo (el lenguaje ayuda mucho), los humanos somos animales. Supongo que ahora toca decir que también estoy a favor de tratar a los seres humanos con respeto (siempre hay alguien que te sale por aquí). Yo hace más de diez años que no como carne por esto. Cuando veo pasar camiones llenos de cerdos amontonados, sucios y estresados, me duele, pero no hago nada, miro hacia otro lado.
Esto es una cosa que hacemos a menudo los humanos: mirar ningún otro lado. Nuestra sociedad está acostumbrada a comer carne en forma abstracto. Dejamos que el trabajo sucio y desagradable la hagan otros. Degollar, desollar, descuartizar... No sé cuántos de vosotros comería carne si tubiera que matar el animal...
En fin, un día, de excursión, vemos unos buitres volando muy cerca nuestro. Y en medio del camino, se levanta entre los matojos una cosa negra y se nos acerca. De primero, me pensaba que era una pequeña cabra (era negra!), pero después, al ver la cola larga, vimos que era un cordero. Un cordero negro con patas rubias! Después, nos enteramos que tenía sólo un día de vida. Ni rastro de los otros corderos. Sólo vemos, lejos, una cabaña de pastores.
Esta vez no podamos mirar hacia otro lado. Se nos acerca y busca nuestra compañía. ¿Qué hacemos? No podemos quedarnoslo. Es sorprendente la confianza que nos tiene: nos sigue, se deja coger... Finalmente, lo bajamos hacia la cabana de los pastores, dónde encontramos un pastor que lo recoge. No sé qué otra cosa podíamos hacer.
Bueno... a los buitres seguro que se los acudía otra opción...
Este pequeño cordero que veis a la foto, un día de estos, acabará al plato de alguien. A veces, pienso que ser animalista es una mierda, que estaría bien comer carne y hacer cariñitos a los pequeños corderos, sin encontrar ninguna incongruencia, y así ir más tranquilo por la vida.


Yes, sometimes, to be animalistic is a shit. I consider that the animals, in general, have
rights
and must be treated with respect. As a matter of fact, even though we often attempt to forget it (the language helps a lot), we, the humans, are animals. I suppose that now I must say that I also think that human beings must be treated with respect (there is always somebody who goes out for you for here). It is more than ten years than I eat no meat because of that. When I see pass trucks full of piled pigs, dirty and stressed, it hurts me, but I don’t do anything. I look towards another side. This is a thing that we, the humans, make often: look at the other side. Our society is used to eat meat in an abstract way. We leave the dirty and unpleasant work to be done by someone else. Slaughtering, to skin, to quarter... I do not know how many of you would eat meat if you had to kill the animal... Anyway, one day, during an excursion, we see some vultures flying very close to us. And in the middle of the path, a black thing raises among the thickets and it approaches for us. At first sight, I thought that it was a small goat (it was black!), but afterwards, on seeing the long tail, we saw that it was a lamb. A black lamb with blond legs! Latter, we will know that it has just one day of life. Not even a trace of the other lambs. Only we see, far away, a hut of shepherds. This time we can not look at another side. It approaches for us and it searches our company. What do we make? We can not keep him. It is surprising the confidence it ups on us: it follows us, it lets us take it in our arms... Finally, we go down towards the hut of the shepherds, where we find a shepherd that keeps him. I do not know else could we have done. Well... for sure the vultures would have come up with another option occurred... So, this little lamb that you see in the photo, one of these days, will end on the dish of somebody. Sometimes, I think that being animalistic is a shit, that it would not be nice to eat meat and to caress the small lambs, without finding any incongruence on it, and to have a calmer and easier life.

dijous, 29 d’octubre de 2009

Guineu Roja (i 4)


  • El olvido ...
  • Todavía sé que soy uno cree. Todavía sé ...
  • ... que soy un cazador.
  • Todavía sé que mi nombre es ...
  • Mi nombre es ...
  • Zorro rojo
  • La UE, junto con 87 países más, prohibió el uso de trampas no selectivas*, como las de cepa tipo Leghold. Estas trampas atrapan cualquier animal, doméstico o salvaje, protegido o no. La UE también quiere prohibir la importación de terceros países que utilicen este sistema. El Canadá, con el apoyo de los EEUU, defendiendo las industrias peleteras de su país, presiona porque no se apruebe este aspecto de la ley, puesto que la UE representa el 70 % de sus exportaciones. Cínicamente, el gobierno del Canadá alega que la trampa Leghold es básica para la subsistencia de los pueblos indígenas del Canadá. Según la Gran Cabeza Kenny Blacksmiht, nativo cree, vicepresidente de la Asociación de Tramperos Cree, y Bryan Craik, consejero del Gran Consejo de los Crees, esta afirmación es falsa. Solamente el 2 % de la población indígena del Canadá se dedica al trampeo, y sólo a tiempo parcial.
*Actualmente (en 1998), y contradiciendo esta ley, la Generalitat de Catalunya da permisos para la caza con lazo.

  • The oblivion...
  • I still know that I am a Cree. I still know...
  • ... that I am a hunter.
  • I still know that my name is...
  • My name is...
  • Red Fox
  • The EU, along with 87 other countries, prohibited the use of not selective pitfalls *, like the Leghold ones. These pitfalls catch any kind of animal, domestic or wild, protected or not. The EU also wants to prohibit the imports of third countries that use this system. Canada, with the support of the USA, defending the fur industries from his country, presses for this aspect of the law is not approved, since the EU represents 70 % of its exports. Cynically, the government of the Canada alleges that the Leghold pitfall is basic for the subsistence of the indigenous people of the Canada. According to Big Head Kenny Blacksmiht, Cree native, vice-president of the Association of Cree trappers, and Bryan Craik, adviser of the Big Council of the Crees, this affirmation is false. Only 2 % of the indigenous population of the Canada devotes himself to the trapping, and only part-time.
*Actually (in 1998), and contradicting this law, the Generalitat de Catalunya gives permissions for the hunting with snare.

dimecres, 28 d’octubre de 2009

Guineu Roja (3)

  • A los indios! Ha! Ha!
  • La trampa le debe de haber cortado la carne y fracturado el hueso. Debe de haber tardado un par de días a morir, de frío o desangrado. Pero antes se ha intentado arrancar la pata atrapada a mordiscos.
  • Al final habrán servido para algo de bueno ...
  • To the Indians! Ha! Ha!
  • The pitfall must have cut him the meat and fractured the bone. It must have taken a couple of days before he died because of the cold or of the bloodless. But before, he has tried to snatch away the caught leg by biting it
  • At the end they will have served for something of good...

dimarts, 27 d’octubre de 2009

Mice Templar+Orn=

Guineu Roja (2)

  • ... Para sobrevivir...
  • Date prisa! Redios, mira que eres lento ...
  • Sabes una cosa?
  • También recuerdo cuando nos tomaron la tierra por hacer una central hidroelèctrica. Era el progreso, decían.
  • Aquellos imbéciles ...
  • Pero el progreso no llegó nunca para nosotros. Un pueblo que pierde su cultura y sistema de vida se hunde en la desesperación ...
  • ... y en el olvido.
  • ... de los ecologistas han suspendido la campaña contra las trampas! Y sabes gracias a quién?
  • To survive...
  • Hurry up! Gosh, you are really slow...
  • You know what?
  • I also remember when they took the land from us in order to build a hydroelectric power station. It was the progress, they said.
  • Those idiots...
  • But the progress never came for us. The folk that loses its culture and its life system sinks in the desperation...
  • ... and in the oblivion.
  • ... of the ecologists they have suspended the campaign against the pitfalls! And do you know thanks to whom?

dilluns, 26 d’octubre de 2009

La Vall de Riu

Des de dalt, l'ermita de Sant Feliu de Riu

Absis de l'ermita de la Mare de Déu de les Agulles

Des de davant, l'ermita de Sant Feliu de Riu

L'absis de l'ermita de Sant Feliu de Riu

Avui és Sant Martirià, patró de Banyoles. I com que la dona ha tingut festa, i jo soc un autònom que tant puc treballar un diumenge com fer festa un dilluns, hem aprofitat per fer una excursió. A la zona de Sadernes, hem passat per sota els cingles de Guitarriu pel coll d'Espinabell fins al coll de Riu. Allà, la idea era pujar per un corriol ben empinat fins al Bassegoda, però, malauradament, el corriol desapareixia als pocs centenars de metres. O potser nosaltres no l'hem trobat? Ens ho hem mirat una bona estona... els alzinars són perdedors...
Baixem cap al cotxe, però no sense passar per dues boniques ermites romàniques, la de la Mare de Déu de les Agulles i ja gairebé a baix, l'ermita de Sant Feliu de Riu.

Hoy es Sant Martirià, patrón de Banyoles. Y como que la mujer ha tenido fiesta, y yo soy un autónomo que tanto puedo trabajar un domingo como hacer fiesta un lunes, hemos aprovechado para hacer una excursión. A la zona de Sadernes, hemos pasado por debajo los cingles de Guitarriu por el cuello de Espinabell hasta el cuello de Riu. Allí, la idea era subir por un sendero bien empinado hasta el Bassegoda, pero, desgraciadamente, el sendero desaparecía a los pocos centenares de metros. O quizás nosotros no lo hemos encontrado? Nos lo hemos mirado un buen rato... los alzinares son perdedores... Bajamos hacia el coche, pero no sin pasar por dos bonitas ermitas románicas, la de la Mare de Déu de les Agulles y ya casi a bajo, la ermita de Sant Feliu de Riu.

Today it is Sant Martirià, patron saint of Banyoles. And since my wife has had holiday, and I am an autonomous that I can either work one Sunday as take the Monday off, we have done an excursion. In the Sadernes area, we go below the Guitarriu cliffs through the Espinabell col up to the Riu col. There, the idea was to rise for a footpath up to the Bassegoda, but, unfortunately, the footpath disappeared after a few meters. Or perhaps we just couldn't find it? We it have searched it for a while... it's easy to get lost in an holm-oak wood... We go down towards the car, but not without going through two nice Romanesque chapels, the one from Mare de Déu de les Agulles and already almost down, the chapel of Sant Feliu de Riu.

Guineu Roja (1)


"Guineu Roja" és un còmic que vaig fer ja fa onze anys, i tot i així, segueix essent un dels còmics que he fet que em segueix agradant. La temàtica, la tècnica utilitzada, ... tot em segueix agradant. No es pot dir de gaires còmics de fa onze anys...

"Zorro Rojo" es un cómic que hice ya hace once años, y aún así, sigue siendo uno de los cómics que he hecho que me sigue gustando. La temática, la técnica utilizada, ... todo me sigue gustando. No se puede decir de demasiados cómicos de hace once años...

- Me estoy haciendo viejo... Demasiado viejo...
- Las ideas y los recuerdos me huyen de la cabeza.
- Pero todavía recuerdo que hace tiempo, mucho tiempo...
- ...los hombres eran como los otros animales. Los cazábamos por la piel, la carne, los huesos... Igual que ellos...

"Red fox" is a comic that I did eleven years ago, and nevertheless, it keeps on being one of the comics that I have done that I still like. The subject-matter, the technique used... I keep on liking everything. It is not possible to say that about many comics done eleven-year agos...

- I am getting old... Too old...
- The ideas and the memories scape from my head.
- But I still remember that some time ago, a long time ago...
- ... the men were like the other animal. We hunted them for the fur, the meat, the bones... Just as they did ...

dissabte, 24 d’octubre de 2009

A la Catalunya Nord (2)

Sant Miquel de Cuixà.

Sant Miquel de Cuixà, amb el bonic claustre escapçat.

Serrabona, un capitell amb una figura d'un home decapitant a un altre. Potser Sant Joan Baptista?

Serrabona, amb l'espectacular tribuna.

Serrabona.

De tornada cap a casa, parem a dos llocs espectaculars. Primer, a Sant Miquel de Cuixà, lloc emblemàtic. També és didàctic veure què li pot passar al patrimoni artístic si no es protegeix: la meitat del claustre és exposat al museu al Cloisters Museum de Nova York. I segon, anem fins a Santa Maria de Serrabona. No tan emblemàtic, molt més petit, però igualment espectacular.

De vuelta a casa, paramos a dos lugares espectaculares. Primero, a Sant Miquel de Cuixà, lugar emblemático. También es didáctico ver qué le puede pasar al patrimonio artístico si no se protege: la mitad del claustro es expuesto al museo al Cloisters Museum de Nueva York. Y segundo, vamos hasta Santa Maria de Serrabona. No tan emblemático, mucho más pequeño, pero igualmente espectacular.

Back towards home, we stop to two spectacular places. First, in Sant Miquel de Cuixà, emblematic place. It is also didactic to see what he|she|it can pass|happenhim|her to|in the art heritage if it|he|she is not protected: half of the cloister it|he is set forth in the museum in the Cloisters Museum of New York. And second, we go until the Santa Maria de Serrabona. Not as much emblematic one, much smaller, but equally spectacular.

A la Catalunya Nord (1)

Estany de la Bullosa, des de la presa.

Tot pujant, els estanys de Vallell, de Long i al final de tot el de Llat.

L'estany de Vallell, mig glaçat, i al fons, el Carlit.

L'Estany Castellar.

L'Estany Sobirà, al peu del Carlit.

Cap de setmana al Conflent i al Capcir. Dinem a Prada, i arribem a l'Estany de la Bullosa a mitja tarda. Fem un circuït curt d'estanys. A l'endemà, de bon matí i amb una bona tramuntanada gelada, enfilem cap els estanys del Carlit.

Fin de semana en el Conflent y en el Capcir. Comemos en Prada , y llegamos al Estany de la Bullosa a media tarde. Hacemos un circuito corto de lagos. Al día siguiente, de buena mañana y con una buena tramuntanada helada, subimos hacia los lagos del Carlit.

Weekend in the Conflent and in the Capcir. We have lunch in Prada, and we arrive to the Estany de la Bullosa mid-afternoon. We make a cirucit witless from ponds|tins. To the following day, in the early morning and with a good freezing north wind, we climb none the ponds|tins of the Carlit.

divendres, 23 d’octubre de 2009

Descartat... (10)

Així va quedar al final! I fins aquí, aquesta tanda de dibuixos descartats...
¡Así quedó al final! Y hasta aquí, esta tanda de dibujos descartados...
That’s how it was at the end! And so far, this series of discarded drawings...

dijous, 22 d’octubre de 2009

Descartat... (9)

Tot i que l'encàrrec consistia en dibuixar nens, no me'n vaig poder estar... sempre és divertit dibuixar animalons! :)

Aunque el encargo consistía al dibujar niños, no me pude aguantar... ¡siempre es divertido dibujar animalillos! :)

Even though the order consisted on drawing children, I could not restrain myself... it is always amusing to draw animals! :)

dimecres, 21 d’octubre de 2009

Descartat... (8)

La cara del nen d'ahir no acabava de convèncer... Lifting al canto! Visca el Photoshop! :)
La cara del niño de ayer no acababa de convencer ... ¡Lífting al canto! ¡Viva el Photoshop! :)
The face of the boy of yesterday had just not convinced... let’s have it modified! Long life to the Photoshop! :)

dimarts, 20 d’octubre de 2009

Descartat... (7)

De vegades, els dibuixos descartats provenen d'una prova. Entre els il·lustradors, hi ha certa controvèrsia sobre si s'han de cobrar o no. Jo sóc de l'opinió que depèn... Si és una prova que et demana esforç i feina, crec que sí que s'ha de cobrar. Però en aquest cas, era un dibuix senzill (i l'editorial de confiança). O sigui que no vaig cobrar res per la prova. I.... si al títol d’aquest post hi diu "Descartat..." , ja us podeu suposar com va acabar... Coses de l'ofici!

A veces, los dibujos descartados provienen de una prueba. Entre los ilustradores, hay cierta controversia si se tienen que cobrar o no. Yo soy de la opinión que depende ... Si es una prueba que te pide esfuerzo y trabajo, creo que sí que se tiene que cobrar. Pero en este caso, era un dibujo sencillo (y la editorial de confianza). O sea que no cobré nada por la prueba. I.... si está en "Descartado..." , ya os podéis suponer como acabó ... ¡Cosas del oficio!

Sometimes, the discarded drawings come from a test. Among the illustrators, there is a certain controversy if they have to be paid or not. I am from the opinion that it depends... If it is a test that implies an effort and work, I believe that yes, they should be paid. But in this case, it was a simple drawing (and from a reliable editorial). Or it is that I did not charge anything for the test. And.... if it is labeled under " rejected..." , you can imagine how it ended... it goes along with the profession!

diumenge, 18 d’octubre de 2009

La Val d'Aran: sis dies de vacances (dia 6... i últim).

Marxant del refugi...

Vistes a la vall.

Estanh Tòrt de Riu

Tant curiós com nosaltres, ens observa de prop!

Arribant al pàrquing, creuem el riu!

Ben, aguestes fòtos corresponen ath darrèr dia... Ues vacances cuertes mès intenses. Non auie estat jamès a la Vau d'Aran! En generau, ues sensacions un gojat contradictòri... Un païsatge geniau, fòrça bones experiéncies er es refugis, ath Hostau, damb era gent deth país, eca... Mès tanben hè un gojat de pietat veir pòbles hantaumes (polidi mès artificiaus, de presèp de plastic). Era fin, era gent li cau víuer, e eth torisme ei grana part dera sua activitat economica. Supausi que sòrt n'an, mès totun... Ara sason de nhèu li cau auer-i ua massificacion brutau. No'm i veiràn pas. Semble, o se intueix, un cèrt esfòrç entà diversificar era classa de torista. Me n'alegri! Per acabar, solament ua petita reflexion dempús dera optica de torista. Era situacion der aranés, ua lengua occitana, descendent d'aquera lengua qu'utilizauen es trobadors, un ben culturau non solaments des aranesi, mès des catalans e deth mon entièr, me hè a entristir. Òc qu'es grani pannèus e es pancartes fòrça son aranesi o de nòms aranesi. Mès, quasi tot aquerò qu'ei escrit de forma quotidiana e espontanèa, ei eth castelhan. Er Aranés s'ensenhe enes escòles, eth govèrn aranés lo poténcie, eca... Mès, a causa deth torisme, a demorat arraconat peth castelhan e eth francés. Ei trist que, era lengua des trobadors, pèrde fòrça ara, que mos diden que viuem er un mon multicultural. Dempús d'ací, eth mèn umil supòrt!
(traducció: gencat)

Bé, aquestes fotos corresponen a l'últim dia... Unes vacances curtes però intenses. No havia estat mai a la Val d'Aran! En general, una sensacions un xic contradictòries... un paisatge genial, molt bones experiències en els refugis, a l'Ostau, amb la gent del país, etc... Però també fa un xic de llàstima veure pobles fantasmes (bonics però artificials, de pessebre de plàstic). En fi, la gent ha de viure, i el turisme és gran part de la seva activitat econòmica. Suposo que sort en tenen, però tot i així... a la temporada de neu ha d'haver-hi una massificació brutal. No m'hi veuran pas. Sembla, o s'intueix, un cert esforç per diversificar la classe de turista. Me n'alegro!
Per acabar, només una petita reflexió des de l'òptica de turista. La situació de l'aranès, una llengua occitana, descendent d'aquella llengua que utilitzaven els trobadors, un bé cultural no només dels aranesos, sinó dels catalans i del món sencer, em fa entristir. Sí que els grans cartells i el rètols molts són aranesos o de noms aranesos. Però, gairebé tot allò que està escrit de forma quotidiana i espontània, està en castellà. L'Aranès s'ensenya a les escoles, el govern aranès el potencia, etc... però, degut al turisme, ha quedat arraconat pel castellà i el francès.
És trist que, la llengua dels trobadors, perdi força ara, que ens diuen que vivim en un món multicultural. Des d'aquí, el meu humil suport!

Bien, estas fotos corresponden al último día... Unas vacaciones cortas pero intensas. No había estado nunca en Val d'Aran! En general, una sensaciones un poco contradictorias... un paisaje genial, muy buenas experiencias en los refugios, en lo Ostau, con la gente del país, etc... Pero también hace un poco de lástima ver pueblos fantasmas (bonitos pero artificiales, de pesebre de plástico). En fin, la gente ha de vivir, y el turismo es gran parte de su actividad económica. Supongo que suerte tienen, pero aún así... en la temporada de nieve ha de haber una masificación brutal. No me verán ahí. Parece, o se intuye, un cierto esfuerzo por diversificar la clase de turista. ¡Me alegro! Para acabar, sólo una pequeña reflexión desde la óptica de turista. La situación del aranés, una lengua occitana, descendiente de aquella lengua que utilizaban los trovadores, un bien cultural no sólo de los araneses, sino de los catalanes y del mundo entero, me hace entristecer. Sí que los grandes carteles y el rótulos muchos son araneses o de nombres araneses. Pero, casi todo aquello que está escrito de forma cotidiana y espontánea, está en castellano. El Aranés se enseña a las escuelas, el gobierno aranés lo potencia, etc... pero, debido al turismo, ha quedado arrinconado por el castellano y el francés. Es triste que, la lengua de los trovadores, pierda fuerza ahora, que nos dicen que vivimos en un mundo multicultural. ¡Desde aquí, mi humilde apoyo!

Well, these photos correspond to the last day... They have been short but intense holidays. I had never been in the Val d'Aran! In general, I have contradictory sensations... a brilliant landscape, very good experiences in the shelters, in the Ostau, with the people of the country, etc... But it is a sort of pity to fell that there are sort of ghost villages (beautiful but artificial). In end, the people have to live, and the tourism is a big part of their economic activity. I suppose that they are lucky to have it, but even so... during the snow season there has to be a brutal overcrowding. Don’t look for me there during that period. You can notice a certain effort to diversify the kind of tourists. I am happy about it!
As a closure, I would like to make a little reflection from the optics of a tourist. The situation of the Aranès, an Occitan language that descends form the one used form the troubadours, a cultural good not only of the inhabitants of the Vall d'Aran, but of the Catalans and of the whole world, used makes me sad. Yes, the big posters and the signs are in its most part written in Aranès or with Aranese names. However, what is written in a daily and spontaneous way, it is in Castilian. The Aranès is taught int the schools, it is promoted by the government of the Vall d'Aran, etc... However, due to the tourism, it has come off cornered by the Castilian and the French.
It is sad that, the language of the troubadours, loses its power now, that they tell us that we live in a multicultural world. From here, my humble support!

La Val d'Aran: sis dies de vacances (dia 5).

Refugi de Restanca.

Refugi de Restanca (des de més amunt).

Estanh de Mar

Una mostra de les meves grans capacitats de muntanyenc!

Vistes des del refugi de Restanca.

Penúltim dia... avui dormim al Refugi de Restanca. Hi arribem a mig matí, i pugem fins a l'estany de Mar i a l'estany gelat dera Aubaga. A sopar, i a dormir...

Penúltimo día... hoy dormimos al Refugio de Restanca. Llegamos a media mañana, y subimos hasta el estanque de Mar y a el estanque helado dera Aubaga. A cena, y a dormir...

Second last day... today we sleep in the Refuge of Restanca. We reach it at about 11 in the morning, and rise up to the Estany de Mar and to the Estany gelat dera Aubaga. Then dinner, and to sleep...

dissabte, 17 d’octubre de 2009

La Val d'Aran: sis dies de vacances (dia 4).

Coll de Barretja.

Coll de Barretja.

Coll de Barretja, dalt del puig de Serra.

Baixant del Coll de Barretja, un bosc on podríem creuar-nos amb la Princesa Mononoke...

Montgarri.

Recordant el quart dia de vacances... Al matí, caminada fins al Coth de Barretja. Som a l'extrem nord-oest de Catalunya! França i Aragó als nostres peus... Gran recomanació de l'Emili. Un bonic bosc per començar i bones vistes per acabar!
A la tarda, anem a Montgarri... on els simpàtics ramaders deixen anar unes dos-centes vaques atabalades (i alguna emprenyada, suposo) per on nosaltres volem passar...

Recordando el cuarto día de vacaciones ... Por la mañana, caminata hasta el Coth de Barretja. ¡Estamos en el extremo noroeste de Catalunya! Francia y Aragón a nuestros pies ... Gran recomendación de Emili. ¡Un bonito bosque para empezar y buenas vistas para acabar!
Por la tarde, vamos a Montgarri ... donde los simpáticos ganaderos sueltan unas doscientas vacas mareadas (y alguna fastidiada, supongo) justo por donde nosotros queremos pasar ...

Remembering the fourth day of holidays... In the morning, a walk until the Coth de Barretja. We are in the extreme northwest of Catalonia! France and Aragó at our feet... A great recommendation from Emili. A beautiful forest to begin with and good sights at the end!
In the afternoon, we go to Montgarri... where the nice stockbreeders let go about a two hundred overwhelmed cows (and one annoyed, I suppose) in the way we want to pass...

divendres, 16 d’octubre de 2009

"Ramon Llull. La controvèrsia jueva"


Un dels misteris que té el nostre país és que, qui sap per què, és un gran cantera d'il·lustradors, dibuixants i autors de còmic d'una gran qualitat. D'una part és agradable, però de l'altra part, l'ego se'n ressent... això que vagin sortint autors joves amb tant de talent és fotut! Ha, ha... :)
Fa poc, em vaig comprar "Ramon Llull. La controvèrsia jueva" de Glenat. Des d'aquí, us el recomano. Bé, doncs sincerament, no coneixia l'Eduard Torrents, l'autor d'aquest còmic. Ep... cosa que essent encantat com sóc jo, no és gaire estrany...
Doncs bé. Ara sí que el conec. Un altre autor a qui seguir la pista de prop!

Uno de los misterios que tiene nuestro país es que, quien sabe porque, es una gran cantera de ilustradores, dibujantes y autores de cómic de una gran calidad. De una parte es agradable, pero de otra parte, el ego se resiente... esto de que vayan saliendo autores jóvenes con tanto de talento es jodido! Ha, ha... :)
Hace poco, me compré
"Ramon Llull. La controvèrsia jueva" de Glenat. Desde aquí, os lo recomiendo. Bien, pues sinceramente, no conocía Eduard Torrents, el autor de este cómic. Ep... cosa que siendo encantado cómo soy yo, no es demasiado extraño... Pues bien. Ahora sí que lo conozco. ¡Otro autor al que seguir la pista de cerca!

One of the mysteries of our country is that, who knows why, it is a quarry of illustrators, cartoonists, draughtsmen and authors of comic of a great quality. In one hand it is quite pleasant, but of the other hand, the ego suffers because of it... the fact that so many young authors keep on appearing with so much of talent it is sort of worrying! Ha, ha... :)
I bought
"Ramon Llull. La controvèrsia jueva" of Glenat shortly. From here, I recommend it to you. Well, to be honest, I didn’t know Eduard Torrents, the author of this comic. Ep... which isn’t much strange knowing how absent I am ...
Well then. Now I do I know him. Another author to track closely!