Orn·is Comics App

divendres, 30 de setembre de 2011

De la muntanya al mar...

La Goleta del MMB

Representacions a la platja

El llaüt que portava la sal.

Grup de Danses de la Fareandola de l'Escala




Jo sóc més aviat home de muntanya, 
però ho reconec... Cony, que bonic! ;)

Una de les avantatges de viure a Catalunya és que, amb poques hores de cotxe, et plantes de l'alta muntanya al mar.  Acabem la setmana de vacances anant a la Festa de la Sal, de l'Escala, on aprofito per fixar-me i fer fotos del llaüt (el vaixell), que segurament sortià en algun dels meus còmics. El fi de festa el marquen dos esbarts dansaires... Déu meu! Un esbart folkloric aranès! Vindràn a imposar-nos la seva llengua? Segons alguns, es veu que són tan perillosos i agressius que fins i tot fan trontollar l'idioma castellà a la Vall d'Aran!

Una de las aventajas de vivir en Catalunya es que, con pocas horas de coche, te vas de la alta montaña al mar. Acabamos la semana de vacaciones iendo a la Festa de la Sal, de  l'Escala, donde aprovecho para fijarme y hacer fotos del laúd (el barco), que seguramente saldrá en alguno de mis cómics. El fin de fiesta lo marcan dos grupos danzantes... ¡Dios mío! ¡Un grupo folklorico aranés! ¿Vendrán a imponernos su lengua? ¡Según algunos, se ve que son tan peligrosos y agresivos que incluso ponen en peligro el idioma castellano en la Vall d'Aran

One of the advantages of living in Catalonia it is that, with few hours of car, you can be in the high mountain or in the sea. We finish the week on holiday going to the  Festa de la Sal, of l'Escala, where I take the opportunity to observe and to take photos of the lute (the ship), that will probably come out in one of my comics. Two folk dance groups close the feast... My god! A folkloric folk dance group of the Vall d'Aran! Will they come to impose us their language? According to some people, it seems that they are so dangerous and aggressive that they even put in danger the Spanish language in the Vall d'Aran

dijous, 29 de setembre de 2011

Vacances a la Vall d'Àneu (i 4)

Pujant cap a l'estany de la Gola

Pujant cap a l'estany de la Gola, mirant enrera.

Estany de la Gola

Estany de Calverante

Coll Curiós

Estany de Tartera

Bassa de Buixasse

Baixant pel Planell de Niri

Última excursió a la Vall d'Àneu (les vacances sempre es fan curtes!): rodegem la Serra Mitjana, passant primer per l'estany de la Gola, passem pel Coll curiós i baixem per l'altre vessant, pels estanys de la Tartera i la Riera de Niri.

Última excursión en el Vall d'Àneu (¡las vacaciones siempre se hacen cortas!): rodeamos la Serra Mitjana, pasando primero por el estanque de la Gola, pasamos por el Coll Curiós y bajamos por la otra vertiente, por los estanques de la Tartera y la Riera de Niri.

Last excursion in Vall d'Àneu (the holidays are always too short!): we surround the Serra Mitjana, we go throuhg the pond of the Gola, pass through the Coll Curiós and go down to the next valley through the lake of the Tartera and the Riera de Niri.

dimecres, 28 de setembre de 2011

Vacances a la Vall d'Àneu (3)

Estanyolet d'Airoto

Estany d'Airoto

Estany d'Airoto i estany Mitjà d'Airoto

Estany Superior del Rosari

Estany del Rosari

Camí de ferradura.
 
Ruta llarga però de bon fer que transcorre entre valls i estanys, Isil-Estany d'Airoto-Estanys del Rosari-Isil. La natura d'aquestes valls és d'una bellesa que et deixa bocabadat. Llàstima que aquells dies de setembre vam patir unes temperatures de mitjans d'agost! Quina calorada!

Ruta larga pero de bueno hacer que transcurre entre valles y lagos, Isil-Estany d'Airoto-Estanys del Rosari-Isil. La naturaleza de estos valles es de una belleza que te deja estupefacto. ¡Lástima que aquellos días de septiembre sufrimos unas temperaturas de mediados de agosto! ¡Qué calor!

Long route but easy to do that goes through valleys and lakes, Isil-Estany d'Airoto-Estanys del Rosari-Isil. The nature of these valleys belongs to a beauty that leaves you speechless. Pity that on those days of September we had temperatures from mid August! What a heat!

dimarts, 27 de setembre de 2011

En Nini&Titus a l'Esquitx nº45

Vacances a la Vall d'Àneu (2)


Estany de Clavera

 Vistes des del Coll de Pala de Clavera


  Vistes des del Coll de Pala de Clavera


Potser la "Cigalera de la Pala de Clavera"?

Excursió fins al Coll de Pala de Clavera. Una ruta fronterera, que et deixa impressionat tant per la bellesa de la natura com per imaginar-se la gent que l'utilitzava per fugir del nazisme... sense botes còmodes ni roba moderna... El Pirineu ha estat testimoni de moltes fugides, en dues direccions, escapant del totalitarisme i la repressió inhumana.

Excursión hasta el Coll de Pala de Clavera. Una ruta fronteriza, que te deja impresionado tanto por la belleza de la natura como por imaginarse la gente que lo utilizaba para huir del nazismo... sin botas cómodas ni ropa moderna... El Pirineo ha sido testigo de muchas huídas, en las dos direcciones, escapando del totalitarismo y la represión inhumana. 

Excursion to the Coll de Pala de Clavera. A frontier route, which impresses for the beauty of the nature as for imagining the people who was using it to flee of the Nazism... without comfortable boots or modern clothes... The Pyrenees have been a witness of many flees, in two directions, escaping of the dictatorship and the inhuman repression.

dilluns, 26 de setembre de 2011

L'Ornis al Cavall Fort nº1180

Vacances a la Vall d'Àneu (1)



Sant Martí d'Escalarre










Aquesta setmana la dedicaré a la Vall d'Àneu, on vaig fer les vacances. Una setmana de natura i romànic del Pirineu occidental, que conec poc, però que miro de posar-hi remei... :)
Tot i que no estan tan organitzats com a la Vall de Boí (la destinació turística del romànic per excel·lència, sense desmerèixer a ningú), hi ha tot un seguit d'esglésies magnífiques, molt recomanables de visitar.

Esta semana la dedicaré a el Vall d'Àneu, donde hice las vacaciones. Una semana de naturaleza y románico del Pirineu occidental, que conozco poco, pero que miro de poner remedio... :)
A pesar de que no están tan organizados como el Vall de Boí (el destino turístico del románico por excelencia, sin desmerecer a nadie), hay toda una serie de iglesias magníficas, muy recomendables de visitar. 

I will dedicate this week to the Vall d'Àneu, where I did the holidays. A week of nature and Romanesque of the western Pirineu, that I know little, but at that I seak to remedy... :)
Although they are not so organized as the Vall de Boí (the tourist destination of Romanesque by excellence), there are plenty of magnificent, very advisable churches to visit.

diumenge, 25 de setembre de 2011

Gorgues de Carançà i Sant Martí del Canigó

El pas de la cornisa fa una mica d'impressió si
tens una mica de vertigen, però és de bon fer.

 Les passeres.



De tornada, passant pel Roc de la Madrieu, 
es tenen bones vistes del pas de la cornisa.

Ahir vam anar a les Gorgues de Carançà i a Sant Martí del Canigó. Les Gorgues de Carançà és un lloc molt bonic, de bon accés i que es pot fer fins on es vulgui, des d'una volteta a una travessia fins a Ulldeter. Nosaltres vam anar-hi en un dia laborable perquè sabem que és molt concorregut i tiruístic, i, de fet, ens hem trobat 6 o 7 grups. Tantes plataformes i tants ponts penjants fan que sembli una mica un parc temàtic... Però és un lloc bonic d'anar-hi si més no un cop.
Després vam anar fins a Sant Martí del Canigó, un dels monestirs més bonics dels països catalans... Llàstima que només es pot entrar en visites guiades. Què tinc en contra de les visites guiades? Doncs bàsicament, que m'agrada anar al meu aire, entretenint-me en detalls o racons on em ve de gust fer-ho, llegir la documentació que duc (o fer-ho després de la visita), imaginar-me aspectes que desconec, passar de llarg d'elements molt "importants" que no m'interessen gens, ...  En general, m'enprenya haver de seguir el ritme preestablert per algú que no em coneix ni a mi ni als meus gustos, i sobretot... que no em trec de sobre la sensació de ser en un ramat de xais.

 Sant Martí

Capitells romànics... d'origen incert. 
És el que passava a principis del s.XX quan es "restaurava"
un edifici com aquest: molta imaginació i moltes peces "recollides" d'arreu...


Magnífica vista de Sant Martí des del mirador.

Ayer fuimos a las Gorgues de Carançà y a Sant Martí del Canigó Las Gorgues de Carançà es un lugar muy bonito, de buen acceso y que se puede hacer hasta donde se quiera, desde un pequeño paseo a una travesía hasta Ulldeter. Nosotros fuimos en un día laborable porque sabemos que es muy concurrido y turístico, y, de hecho, nos hemos encontrado 6 o 7 grupos. Tantas plataformas y tantos puentes colgantes hacen que parezca un poco un parque temático... Pero es un lugar bonito de ir cuando menos una vez.
Después fuimos hasta Sant Martí del Canigó, uno de los monasterios más bonitos de los países catalanes... Lástima que sólo se puede entrar en visitas guiadas. ¿Qué tengo en contra de las visitas guiadas? Pues básicamente, que me gusta ir a mi aire, entreteniéndome en detalles o rincones donde me apetece hacerlo, leer la documentación que llevo (o hacerlo después de la visita), imaginarme aspectos que desconozco, pasar de largo de elementos muy "importantes" que no me interesan nada, ... En general, me cabrea tener que seguir el ritmo preestablecido por alguien que no me conoce ni a mí ni a mis gustos, y sobre todo... que no me saco de sobre la sensación de estar en un rebaño de corderos.

Yesterday we went to the Gorgues de Carançà and to Sant Martí del Canigó. A very nice place is Gorgues de Carançà, it has good access and that you can adapt the duration of the excursion. From a small walk to crossing up to Ulldeter. We were there in a working day because we know that it is quite crowded and tourist, and, in fact, we have encountered 6 or 7 groups. So many platforms and so many suspension bridges makes it look like a little a thematic park... But it is a nice place to go, at least once.
Later we were up to Sant Martí of the Canigó, one of the nicest monasteries of the Catalan countries... A pity that it only visitable in guided visits. What do I have against guided visits? Basically, that I like going my way, amusing myself in details or corners where I feel like doing it, reading the documentation that I take with me (or to do it after the visit), to imagine aspects that I do not know, to pass from very "important" elements that I am not interested in at all... In general, it annoys me to have to follow the pre-established rhythm for someone who doesn't know me nor my tastes, and especially... that cannot avoid the sensation of beig treated like in a lambs herd.