Orn·is Comics App

dissabte, 31 de desembre de 2011

Francesc Bou i Guitart, alcalde d'ERC

Formiga i Bosch, Josep. ”Història de Vidreres” Ajuntament de Vidreres. Novembre 2011.
I per acabar l'any, em permetreu de fer una entrada molt personal. El desembre de fa vuitanta-cinc anys, en plena guerra civil, el meu avi patern assumia l'alcaldia del seu poble, Vidreres. No em puc ni arribar a imaginar l'empenta d'aquest home, per posar-se al davant d'un poble en uns moments tan complicats. Ho va pagar amb un llarg exili de 25 anys a França. Y perquè consti: del que més orgullós em sento és de quan van venir els del Comité de Riudarenes (o potser el de Sils) a assassinar la gent de dretes del poble. Van anar al Casino, on eren mig poble jugant a cartes, a fer-los saber que actuarien a Vidreres. Però el meu avi va fer anar a buscar els fusells: els va dir, als del Comité, que ells ja s'encarregarien dels de dretes del seu poble, i que si els havien de defensar a trets dels del Comité, ho farien. La topada no va arrribar a més. Aquesta anècdota, que sembla de películ·la, me la va explicar el meu pare: ell, un nen, estava jugant al pati del Casino i ho va veure tot. I no va haver-hi ni un sol assassinat al poble.
Quan penso amb el valor i la força de tantes generacions que per ideologia es jugaven físicament la vida, i la comparo amb nosaltres, en sortim força mal parats...
I no crec gens en allò de "qualsevol temps passats van ser millors", eh! El nivell de vida, l'atenció mèdica, l'escolarització, etc... I sobretot, que la gent no es mata pels carrers, en això estem mil vegades millor. Potser que la societat es desvinculi de la política és un preu a pagar pel benestar social (tot i que el futur no és gaire afalagador)? Jo no ho crec pas...
Potser està arribant el moment en que la societat s'ha de tornar a polititzar i plantar-se fort davant dels que en volen fer de la misèria un negoci.
Apa... que tingueu una bona entrada d'any!

Y para acabar el año, me permitiréis hacer una entrada muy personal. El diciembre de hace ochenta y cinco años, en plena guerra civil, mi abuelo paterno asumía la alcaldía de su pueblo Vidreres. No me puedo ni llegar a imaginar el empuje de este hombre, para ponerse al frente de un pueblo en unos momentos tan complicados. Lo pagó con un largo exilio de 25 años en Francia
Y para que conste: lo que más orgulloso me siento es de cuando vinieron los del Comité de Riudarenes (o quizás el de Sils) a asesinar a la gente de derechas del pueblo. Fueron al Casino, donde estaba medio pueblo jugando a cartas, a dar a conocer que actuarían en Vidreres. Pero mi abuelo mandó a buscar los fusiles: les dijo, a los del Comité, que ellos ya se encargarían los de derechas de su pueblo, y que si los tenían que defender a tiros los del Comité, lo harían. El choque no llegó a más. Esta anécdota, que parece de película, me la explicó mi padre: él, un niño, estaba jugando en el patio del Casino y lo vio todo. Y no hubo ni un solo asesinato en el pueblo.
Cuando pienso en el valor y la fuerza de tantas generaciones que por ideología se jugaban físicamente la vida, y la comparo con nosotros, salimos bastante mal parados ...
¡Y no creo nada en lo de "cualquier tiempo pasado fueron mejores", eh! El nivel de vida, la atención médica, la escolarización, etc... Y sobre todo, que la gente no se mata por las calles, en eso estamos mil veces mejor. ¿Que la sociedad se desvincule de la política puede que sea un precio a pagar por el bienestar social (aunque el futuro no es muy halagador)? Yo no lo creo ...

Quizá está llegando el momento en que la sociedad debe volverse a politizar y plantarse fuerte frente a los que quieren hacer de la miseria un negocio.
Venga ... ¡ Que tengáis una buena entrada de año!

And last year, allows me to make a very personal entry. In December of eighty-five years ago, during the civil war, my grandfather took the mayor of his village, Vidreres. I can not imagine the push to get this man to get in front of people at a time so complicated.  
He paid with a 25-year long exile in France.  
And for the record: I am the most proud is when they come from the Committee Riudarenes (or maybe Sils) to kill people right-winger of the village. They go to the Casino, where half the people were playing cards, to let them know they would act in Vidreres. But my grandfather did go get the guns: he said, to the Committee, they would take it to the  right-winger of its people, and if they had to defend the shot of the Committee, they would.  The clash was never more. This anecdote, which appears in film, I was told my father: he, a child was playing in the courtyard of the casino and saw everything. And there was not a single murder in the village.
When I think of the value and strength of many generations that ideology played physical life, and compare us, we left very badly ...
I do not think of anything in that "any past were better," huh! The standard of living, medical care, schooling, etc... Above all, people are not killed in the streets, in that we are a thousand times better. Maybe that separates society from politics is a price to pay for social welfare (although the future is not very flattering)? I do not think so ...

Perhaps the time is coming when the company was re-politicize and stand strong against those who want to make a business of misery.
Have a good start year!

divendres, 30 de desembre de 2011

Un pin-up de l'Orn per acabar l'any (i 3)



I vet aquí el resultat final, amb les ombres, els punts de llum, els efectes... Tot és millorable, però m'agrada com m'ha quedat el contrast entre el primer pla, més enfosquit, amb el fons, més clar. Normalment, això ha d'anar al revés, per potenciar el primer pla. Ha estat un bon exercici i n'estic prou content del resultat. I per això, m'ha agradat compartir-lo amb tots els que visiteu aquest bloc!

Y he aquí el resultado final, con las sombras, los puntos de luz, los efectos ... Todo es mejorable, pero me gusta como me ha quedado el contraste entre el primer plano, más oscurecido, con el fondo, más claro. Normalmente, esto debe ir al revés, para potenciar el primer plano. Ha sido un buen ejercicio y estoy contento del resultado. Y por eso, me ha gustado compartirlo con todos los que visitáis este blog!

 And here's the final result, with the shadows, the lights, the effects ... Everything can be improved, but I like how I left the contrast between the foreground, more dark, the background lighter. Normally, this should be the other way around, to enhance the foreground. It was a good year and I'm quite happy with the result. This is why I like to share with all who visit this blog!

dijous, 29 de desembre de 2011

Un pin-up de l'Orn per acabar l'any (2)


El plomí
 La pausa per fer la tinta em va servir per acabar d'arreglar la figura de l'Orn. Els braços eren massa llargs. I tot i que m'agradava més amb el braç esquerra alçat aguantant l'escut, l'hi he baixat. Era important que estigués menjant, i no m'agradava amb els dos braços alçats. 

La pausa para hacer la tinta me sirvió para terminar de arreglar la figura de Orn. Los brazos eran demasiado largos. Y aunque me gustaba más con el brazo izquierdo alzado aguantando el escudo, lo he bajado. Era importante que estuviera comiendo, y no me gustaba con los dos brazos alzados.

 The break for the ink I used to finish fixing the figure of Lightw. The arms were too long. And although I liked more with left arm raised holding the shield, I have downloaded. It was important that he was eating, and I did not like with both arms raised.


El pinzell
 
El color base
 A l'hora de decidir el color, reconec que no hi havia pensat gaire. Hi havia l'opció de fer un color normal, de migdia, però llavors em va venir al cap els boniques albes i jocs de llum i ombres de les primers minuts de sol. No és que pugui igualar la bellesa d'aquests moments, però ho intento, ho intento...

A la hora de decidir el color, reconozco que no había pensado mucho en ello. Había la opción de hacer un color normal, de mediodía, pero entonces me vino a la cabeza los bonitos amaneceres y juegos de luz y sombras de los primeros minutos de sol. No es que pueda igualar la belleza de esos momentos, pero lo intento, lo intento ...

In deciding the color, I recognize that there was much thought. There was the option of a color normal lunch, but then I came to mind the beautiful sunrises and play of light and shadows of the first few minutes of sunshine. Not that I can match the beauty of the moment, but I try, I try ...

dimecres, 28 de desembre de 2011

Un pin-up de l'Orn per acabar l'any (1)

Pobre Orn, tan estrafet...
O "Busca les 7 diferències"... :)
Com deia ahir, reprendre un personatge que fa setmanes que no dibuixes implica, com és el cas de dalt, que t'equivoquis (i molt). Necessites tornar a prendre el to. Un cop vaig acabar el llapis em vaig adonar del malament que m'havia sortit l'Orn! Doncs res... goma d'esborrar i a refer-lo...

O "Busca las 7 diferencias" ... :)
Como decía ayer, retomar un personaje que hace semanas que no dibujas implica, como es el caso de arriba, que te equivoques (y mucho). Necesitas volver a tomar el tono. Una vez terminé el lápiz me di cuenta de lo mal que me había salido el Orn! Pues nada ... goma de borrar y a rehacerlo ...

Or "Find the 7 differences" ... :)
As I said yesterday, resuming to draw a character you haven't drawn for weeks, implies, as in the case above, that you make mistakes (plenty). You need to re-take the caracter. Once I finished the pencil I realized that I had drown Orn wrong! Well, no harm done ... eraser and to draw it  again...

Arg! Els braços encara estan malament...!

dimarts, 27 de desembre de 2011

Rocacorba

La Pedra dels Tres Senyors


Camí de l'Escaleta

L'Arcova de Rocacorba

L'Arcova de Rocacorba

Rocacorba

Rocacorba amb l'Estany de Banyoles al fons



Sant Nicolau, amb el Canigó al darrera

El castanyer monumental del  pla de Sant Nicolau
Aquest dissabte vam fer una excursió entre àpat i àpat nadalenc. És curta però bonica, deixem el cotxe al Pla de Sant Nicolau i pugem fins al santuari de Rocacorba. És una ermita encimbellada, un d'aquells indrets especials.

Este sábado hicimos una excursión entre comida y comida navideña. Es corta pero bonita, dejamos el coche en el Pla de Sant Nicolau y subimos hasta el santuario de Rocacorba. Es una ermita encumbrada, uno de esos lugares especiales.

This Saturday we made a trip between Christmas meals. It's short but beautiful. We leave the car in the Pla de Sant Nicolau and we proceed to the sanctuary of Rocacorba. It is a shrine placed in a high position, one of those special places.

dilluns, 26 de desembre de 2011

Fent memòria...

Com eren els personatges de l'Orn HU? He de fer un petit repàs... fa massa temps que no els dibuixava!

¿Cómo eran los personajes de Orn HU? Tengo que hacer un pequeño repaso ... ¡hace demasiado tiempo que no les dibujaba!
How were the characters of Orn HU? I do a quick rundown ... it is a long time ago I draw them!

dissabte, 24 de desembre de 2011

Cel rogent...

 

Aquest és el cel de fa una setmana, i una ullada al Pirineu que puc observar des d'una finestra de casa: del Canigó al Costabona. No em puc queixar.

El cielo de hace una semana, y un vistazo al Pirineo que puedo observar desde una ventana de su casa: del Canigó al Costabona. No me puedo quejar.

The sky a week ago, and look what I can see the Pyrenees from a window of the house: the Canigou Costabona. I can not complain.

divendres, 23 de desembre de 2011

Bon Nadal i Bon Any!


PD: Pels que no vau estar gaire atents a les classes de "ciències naturals"...
http://bloc.regio7.cat/fauna/2010/01/02/insecte-basto/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fasmatodeu

Feliz Navidad y Feliz Año Nuevo!
PD: Para los que no estuvisteis muy atentos a las clases de "ciencias naturales" ...
http://es.wikipedia.org/wiki/Phasmatodea

Merry Christmas and Happy New Year!
PS: For those who did not pay much attention to the class of "natural science" ...
http://en.wikipedia.org/wiki/Phasmatodea

dijous, 22 de desembre de 2011

Una il·lustració A3 de l'Orn a llapis


De tant en tant, quan puc, agafo el llapis i reprenc l'Orn. Depèn de moltes coses les hores que hi puc dedicar, no només de les ganes que en tinc.
Què en faré? Sortirà publicada? Qui sap! Per ara, ja les he fet, i he gaudit fent-la... De vegades, amb això n'hi ha prou...

De vez en cuando, cuando puedo, cojo el lápiz y retomo el Orn. Depende de muchas cosas las horas que puedo dedicar, no sólo de las ganas que tengo.
¿Qué haré con ellas? ¿Saldrá publicada? ¡Quién sabe! Por ahora, ya la he hecho, y he disfrutado haciéndola...
A veces, con eso basta...

Occasionally, when I can, I take the pen and I return to Orn. It depends on many things I can spend hours there, ones that I want.
What I will make with this illustration? Published leave? Who knows! For now, I have done, and I enjoyed making this... Sometimes that is enough to...

diumenge, 18 de desembre de 2011

Puig de la Calma

Sortim del bonic pont romànic del Llierca

Pujant pel Bac d'Entreperes.

Les crestes del Gall i del Ferran

Sant Grau d'Entreperes

Dalt del Puig de la Calma.

Dalt del Puig de la Calma. Al fons, l'estany de Banyoles.

El torb embolcallant el Pirineu

Ahir, dia en què el mestral bufava fort i empenyia els núvols carregats de neu al Pirineu, vam anar al Puig de la Calma. Va arribar a caure una mica d'aigua-neu a la Garrotxa! Els jocs d'ombres, entre els núvols i el sol van crear contrastos bonics, tan de bo fos millor fotògraf (o en fos un de regular, que ni això). En tot cas, com gairebé sempre, les fotos no capten ni la meitat de la bellesa del moment.

Ayer, día en que el mestral soplaba fuerte y empujaba las nubes cargadas de nieve hacia el Pirineo, fuimos al Puig de la Calma. Llegó a caer un poco de agua-nieve en la Garrotxa!
Los juegos de sombras, entre las nubes y el sol crearon contrastes hermosos, ojalá fuera mejor fotógrafo (o fuera uno regular, que ni eso). En todo caso, como casi siempre, las fotos no captan ni la mitad de la belleza del momento.

Yesterday, the day that the mistral was blowing hard and pushed the clouds laden with snow in the Pyrenees, we went to the Puig de la Calma. It got down to some water-snow Garrotxa! The play of shadows, the clouds and the sun created beautiful contrasts, so good was better photographer (or were a regular, who did this). However, as almost always, the photos do not capture even half of the beauty of the moment.

divendres, 16 de desembre de 2011

Esbossos: sospitosos

Sospitós nº 1

Sospitosa nº2

Sospitós nº3

Sospitós nº4

 - Cap més sospitós, comissari Gordon?
- Sí, és clar...


dilluns, 12 de desembre de 2011

Coses que es dibuixen quan tens un boli a la mà...






... i res al cap... :)
[Cosas que se dibujan cuando tienes un bolígrafo en la mano] y nada a la mente... :)
[Things that draw when have a pen to the hand] and nothing to the mind... :)