Orn·is Comics App

divendres, 28 de setembre de 2012

Vall de Cardós (II)

Una de les excursions que vam fer a la Vall de Cardós va ser d'Esterri al Pla de Negua. Ens la va suggerir en Josep, l'amo de l'apartament on vam estar ( i molt bé), Cal Borrut. Hi ha un pista per on es pot pujar en cotxe, però també hi ha corriols per pujar-hi de gran bellesa i que et permeten, per exemple, pujar al Pic de la Portella, un mirador privilegiat de la Vall de Cardós.

Pic de la Portella
Zoom a Esterri (a sota) i a Ginestarre (a dalt)
Pla de Negua
També hem aprofitat l'estada per visitar els pobles i les seves esglésies.
Esterri de Cardós: còpia de les pintures les originals són al MNAC.

Ginestarre
Esterri de Cardós
Surri des de Ribera de Cardós
Santa Maria de Ribera de Cardós


dimecres, 26 de setembre de 2012

Balears: Abans i Ara al Cavall Fort

 La gent del Cavall Fort ha fet una ressenya de Balears: Abans i Ara. A part de deixar-me molt bé (moltes gràcies!), expliquen molt bé l'essència d'aquest còmic: ajuntar la vocació didàctica i divulgativa amb un argument de còmic entretingut. Jo faig les 35 pàgines de còmic, creo un guió de ficció basant-me en les dades històriques, convenientment revisades per l'historiador i amant del còmic Antoni Marimon i els historiadors especialistes corresponents.



Tot seguit uns ensenyo el procés de fer la portada. Des del nº2, el color de les portades el fa un colorista de l'Ed. Dolmen.
En aquesta portada he trobat important destacar els dos mons que hi surten: el púnic d'Ibosim i el talaiòtic. I, és clar, no hi ha res millor per crear un guió que barrejar dos cultures amb un noi i una noia... No és gaire original, ho reconec, però sempre funciona bé.

dilluns, 24 de setembre de 2012

Vall de Cardós (I)

 Aquest any hem fet les vacances a la Vall de Cardós. Han estat cinc dies intensos d'excursions i de gaudir del Pirineu. El primer dia, arribant al migdia, deixem el cotxe a Quanca i pugem fins a l'Estany de la Gallina, al peu del Mont-roig

Tot pujant, el Mont-roig al fons.
Lo Fangassal
La silueta "doble" del Mont-roig
L'estany de la Llavera
L'endemà al matí...

Dormim a l'estany de la Gallina. Allà trobem un xicot que fa de pastor... Una feina dura!
Pujant al collet...

 L'endemà, pugem cap al Mont-roig. Malauradament, em torna a fer mal la cama, cosa que ens farà escurçar les excursions... Malgrat no pujar al Mont-roig, les vistes des del collet de sota són impressionants.
La cara nord
D'on venim
  De baixada, passem pel poble "aïllat" i ple d'història de Noarre:

dissabte, 22 de setembre de 2012

La Vall de Madriu

 Aquest divendres vam fer una ruta per la vall de Madriu, a Andorra. Un lloc realment bonic d'anar. Al final vam haver d'escurçar la ruta, però tot i així, val la pena. No en va la UNESCO la va declarar Patrimoni de la Humanitat.




Fontverd



Refugi lliure del Riu dels Orris

dimecres, 19 de setembre de 2012

El Secret de l'Ornis

L'Ornis és un personatge que publico al Cavall Fort. Surt una pàgina al mes, i francament, m'ho passo genial fent-les. És un personatge que, a primera vista, podria semblar un simple annex de l'Orn. Però no. És molt més que la "versió de l'Orn en petit": té caracter propi i diferenciat. Em sento tan còmode fent humor infantil/juvenil, que, a estones, treballo en històries de 24 pàgines sota el títol genèric de "El Secret de l'Ornis" (no us explicaré quin és el secret per no fer spoilers!) . Petits àlbums que, un dia o altre, en un format o altre, sortiran publicades. Si la gent s'ho passa la meitat de bé llegint-les que jo fent-les... serà un èxit assegurat :)

Ve't aquí la portada de "Quina Colla!"...





dissabte, 15 de setembre de 2012

Estanys de la Bullosa

El dissabte passat vam anar a fer una excursió als Estanys de la Bullosa i el Carlit (veieu la ruta a Senderisme i Teca).

Estany (presa) de la Bullosa
L'Estany de la Bullosa és una zona força "turística", hi ha un hotel i dos refugis. És una zona força coneguda i transitada, així que si voleu fer l'excursió amb poca gent al voltant val la pena seguir el consell de Senderisme i Teca: anar-hi un dia no festiu i fora de temporada turística.
L'estany del Viver
A primera hora del matí, l'efecte mirall és magnífic
L'estany del Vallell amb el Carlit al fons
 El circuit dels estanys és una excursió familiar: ben indicada, de poc desnivell, de 3-4 hores agafant-s'ho amb molta i molta calma... Pujar al Carlit, tot i que molt asequible (hi havia nens pujant), ja implica fer més desnivell i allargar l'excursió.

L'estanyol Glaçat Sobirà, i al fons, la resta d'estanys.

 De totes maneres, pujar al Carlit implica que, en un petit tram, s'ha de grimpar una mica (senzill de fer, com he dit). Però... nosaltres anem amb gos. En veure-ho en directe, pensem que podria pujar bé, però... la gentada és considerable. En aquest tram s'hi acumula la gent... I francament, no ens fa gràcia que el gos corri amunt i avall entre mig de la gent (és jove i encara no té experiència "grimpant").  És una qüestió a tenir en compte si aneu amb gos. Reculem, decidits a tornar un dia en que no s'hagi de fer cua per acabar de pujar ... :)

A la tarda... comença a tronar...

No em puc estar de comentar que llegint el text de Senderisme i Teca pot semblar exagerat la reiteració del consell d'evitar les aglomeracions... Però la veritat és que tenen tota la raó. És una zona molt popular i molt concorreguda. Si voleu una mica de tranquil·litat, eviteu els dies festius i les temporades més turístiques. El lloc realment paga la pena.

dimecres, 12 de setembre de 2012

Centenars de milers de persones somriuen.

Llum verda per la independència! :)
 Francament, jo no sé si érem dos milions, un i mig o 600.000 persones (segons el Govern Civil... ehem, ehem) manifestant-nos a Barcelona el dimarts 11 de setembre. I sabeu què? M'és igual.
Jo el que sí que sé, perquè ho vaig veure amb els meus propis ulls, és una Barcelona col·lapsada. Els carrers del recorregut "oficial" van quedar tan plens que la gent no podia caminar. Als carrers del costat, la gent caminava apilonada. Centenars de milers de manifestants, gairebé tots amb estelades, gent de tota mena, avis, famílies amb nens, catalanoparlants i castellanoparlants duent estelades penjades al coll...
Tothom manifestant-se per la independència del seu país. I ho feia amb alegria i il·lusió: cantant, ballant... somrient!
I, atenció! Ni un sol acte incívic ni cap incident.

Ahir va ser un gran dia festiu i reivindicatiu.
Avui, més esperançats, toca tornar a treballar.

Unes quantes fotos i vídeos:





Això és un carrer lateral...