Orn·is Comics App

dimecres, 31 de juliol de 2013

Fins al setembre!

 Com cada any, tanco aquest bloc fins al setembre. Encara hi posaré algun post i alguna excursió, però deixo d'actualitzar regularment.

I com acabar la "temporada oficial" del bloc?
Doncs amb informació del més personal que faig: l'Orn i l'Ornis.

  Si bé l'Ornis té una regularitat d'una pàgina de còmic al mes al Cavall Fort, també estic preparant material a part. Espero que durant el curs 2013-14 en tindreu notícies.



 I l'Orn, Història Universal? L'Orn està al calaix, esperant temps millors per ser publicat. Però això no vol dir que no hi treballi. Tinc tot el número #6 acabat (inèdit), i aviat començaré a treballar en el #7. I no pararé, encara que tardi dècades (ja en porto gairebé una, no ve d'un parell més)!



 Que passeu un bon agost, i gaudiu de les vacances els que tingueu la sort de fer-ne!

dissabte, 27 de juliol de 2013

Creuant camins amb el llop

 Fa uns dies, la meva tia m'avisava d'una notícia al Diari de Girona. Una gent havia avistat un llop a la zona del Freser.

L'amic Josep Maria Massip m'envia la notícia escanejada
  Jo mateix, en la mateixa zona, ja fa uns anys, vaig veure unes petjades a la neu que podien ser de llop. Però llavors no tenia clar que havia de fer (ara tampoc no massa, però sí que faria millor les fotos i buscaria excrements o restes de pèl). Si ja m'emociona creuar-me amb isards o veure marmotes, imagineu-vos com em sento pel fet de, d'una manera o altre, haver creuat camins amb el llop.

Si us interessa aquest tema, gaudireu de valent llegint aquest llibre

divendres, 26 de juliol de 2013

Orenetes i aligots comuns (?)

 Avui, un parell de curiositats sobre aus. La primera, que una família d'orenetes fa servir com a base d'operacions un cirerer de davant la finestra del meu dormitori. És bonic quan comencen a xerrar... bé, vaja, a les sis del matí no fa tanta gràcia... Però és bonic, sí.



I fa un parell de dies, anat a tirar les escombraries, un xisclet em fa aixecar el cap. Un grup de cinc aus, jo diria que aligots comuns (tot i que no ho sé del cert), aixequen el vol a un centenar de metres. En el temps d'anar a buscar la càmera i mirar de fer-los una foto, ja són força amunt. Aquesta és la millor foto (imagineu com eren la resta) amb el zoom al màxim. Fins ara només havia vist exemplars solitaris tant volant com vigilant en pals de telèfon o de llum, però he llegit que de vegades van en grups. Potser també eren una "família"?


dimecres, 24 de juliol de 2013

dissabte, 20 de juliol de 2013

Entre tempesta i tempesta, el Dòrria

 El cap de setmana anterior, com aquesta setmana, ha estat moguda metereològicament. Com si fòssim a finals d'agost o principis de setembre, cada tarda les tempestes han descarregat al Pirineu i pre-Pirineu, fins i tot arribant més avall.
Dissabte passat vam pujar al Dòrria, entre la tempesta de la tarda anterior (mireu la foto de la calamarsa) i la que vam deixar formant-se dalt del Puigmal mentre baixàvem del Dòrria.

Les fotos de "davant i darrera" al Pas dels LLadres:


Mini-selecció de flors a 2.000 metres d'alçada:







Esmorzant al Dòrria:

De tornada al Collet de les Barraques, restes de pedra de la tempesta anterior:

dimecres, 17 de juliol de 2013

Pòster d'edificis emblemàtics de Banyoles

 Fent endreça, trobo aquests dibuixos. L'any 2.006 vaig fer aquestes il·lustracions per a l'Ajuntament de Banyoles. Va ser molt divertit i curiós dibuixar edificis de tota mena. L'Ajuntament en va fer un pòster enorme (encara el venen), que, realment, fa prou patxoca.
Vet aquí alguns dels edificis...





Aquesta preciositat de casa l'han tirat a terra... hum... :(







dimecres, 10 de juliol de 2013

Un altre esbós pintat

 Un altre esbós (mig) pintat... Mad Max, Fallout, Wasteland, ...trieu vosaltres mateixos...






dissabte, 6 de juliol de 2013

Els Estanys de la Pera i el Monturull

 Hi ha dies en què les excursions tot rutlla bé i tot va fantàstic. Hi ha dies, però, que tot un seguit de detalls emprenyadors es van acumulant i et destoroten els plans. Massa son, faig que ens perdem un parell de cops, estava encaparrat, no tirava gens... El dissabte passat va ser un d'aquests dies.
Però, francament, un cop dalt del Monturull s'esfuma la meva espessor mental i fa que tot pagui la pena. Teràpia muntanyenca :)

Deixem el cotxe al refugi/pàrquing de Pollineres

Estany Inferior de la Pera amb el Perafita darrera
Estany Superior de la Pera, amb el Perafita al davant i el Monturull darrera

Dalt del Monturull: vistes als estanys de la Pera
Dalt del Monturull: vistes al Cadí
Dalt del Monturull: deixem el Perfita per una altra ocasió
De tornada...