Orn·is Comics App

dissabte, 31 d’agost de 2013

L'estiu s'acaba.

 Les orenetes comencen a agrupar-se, ha refrescat força. Potser encara tornarà la calor, però l'estiu s'acaba. Reviso les fotos del mòbil...

Banyant-se a l'estany, sota els plataners.


Passejant l'Arn al vespre.


dilluns, 19 d’agost de 2013

Coma de Freser, Fontlletera i Borregueres (o Pastuira)

 La setmana passada vam anar cap a la zona d'Ulldeter. Vam fer l'excursió Coll de la Marrana-riu Freser-Fontlletera-Borregueres-Coll de la Marrana. Més informació aquí, tot i que nosaltres la vam fer al revés.

 I també en el link anterior es pot comprobar la "polèmica" del nom Borregueres/Pastuira. Mentre que el mapa de l'Ed. Alpina anomena El Borregueres al puig alienat entre el Gra de Fajol i el Fontlletera, i El Pasturia el cim que s'alça direcció est, hem trobat molta gent que anomena El Pastuira al primer i deixen sense nom al segon.
Jo, sense cap mena de preferència ni coneixement en aquesta "polèmica", he decidit fer cas del mapa de l'Alpina. Només per un fet: així no es queda una muntanya sense nom.

 Els núvols es van aixecar només de començar a pujar al coll dels Tres Pics. La típica boira d'Ulldeter: si a les 12h. del matí comenceu a veure algún petit núvol dalt d'un cim, ja podeu posar la mà al foc que al cap de dues hores tindreu boira (o tempesta!). Així que la tornada, entremig de núvols, té un aire fantàstic i especial, però sense gaires vistes, només de tant en tant quan s'obira la boira...

Coma de Freser

El riu Freser amb el Balandrau al fons, sobre el refugi.
El riu Freser, amb el Bastiments traient el nas al fons
El riu Freser
Pujant al coll dels Tres Pics
La boira, que de tant en tant, s'obria una mica
Ja és època d'isards.
Arribant al Coll de la Marrana
Al Coll de la Marrana, mirant cap al refugi d'Ulldeter.

dilluns, 12 d’agost de 2013

El Puigmal i la Cova de les Encantades

 Excursió al Puigmal. Com darrerament fem, hi pugem des del Collet de les Barraques.

Puigmal des del Pas dels Lladres
(Moment animalista -on): 
Que bonics, els poltres i els anyells, oi?

 Doncs els maten perquè vosaltres us els mengeu!
 (Moment animalista -off)

Dalt del Puigmal, les vistes són magnífiques. Fins i tot veiem la silueta de Montserrat.

Això sí, el Puigmal és tan popular que en dies festius sempre hi ha una mica d'aglomeració.
L'olla de Núria
Reculem i baixem una mica pel Serrat del Pèl i la Coma de la Fontseca, on trobem una petita cova no indicada en el mapa. És petita, d'uns tres metres de fons per un d'ample. S'estreny i no sabem si continua gaire més (sense un espeòleg millor no fer el burro). Potser és la Fontseca?
Un cop a casa, investiguem per internet, i... sí, és la Cova de Fontseca. I no només continua força avall, sinó que al 2.006 hi van trobar restes d'osssos d'ós!
Petita cova a Fontseca
 Seguim el Torrent d'Estremera avall trobem on un corriol que ens durà, pujant una mica, a la Cova de les Encantades. Cal estar atent per a trobar-la. Una entrada d'allò més modesta amaga aquesta bonica cova.

El Torrent del Borrut
Cova de les Encantades
Cova de les Encantades
Cova de les Encantades
Foto sense flaix, desenfocada... però, no em digueu que no podria sortir un follet d'aquest decorat!

Reculem pel corriol fins a tornar al Torrent d'Estremera on l'hem deixat (es pot baixar pel dret, però és força pendent). Seguim el torrent avall fins arribar a la font de l'Home Mort, des d'on agafem el GR11 i en lleu pujada arribem al punt d'inici de l'excursió, el Collet de les Barraques.

 I, si em permeteu, dues coses per acabar:

La primera: aquesta excursió, entre parades, migdiadetes, menjar, anar xino-xano, etc... ha durat de les 9h. del matí a les 5h. de la tarda. Això vol dir, dur menjar, molta aigua, barrets, calçat adequat, crema protectora, mapa, etc... A mesura que coneixes una zona, i tens punts clars de referència, pots modificar les excursions al teu gust. Si no, millor no deixar els corriols ben marcats.
Ahir mateix, els bombers van haver de rescatar a una persona al Pedraforca... perquè duia un calçat poc adequat! Una mica de seny, senyors i senyores!

I la segona: com sempre, vam recollir algunes deixalles. Algunes, es veia ben clar que eren coses perdudes sense voler (un paquet de clinex sencer, etc). D'altres, no ho tenim tant clar (restes d'envoltoris o similars). Però...

... veieu aquest paisatge idíl·lic del Torrent d'Estremera, oi?


 ... doncs...

Un matalàs al riu... !
UN MATALÀS! Qui c*****s ha dut un matalàs aquí dalt!
Grrr! I com que estava xop i enganxat a uns troncs, ens veiem incapaços ni de treure'l de l'aigua.
Buffff... :(

dissabte, 3 d’agost de 2013

El Capcir: Puig Terrers i Pic de Morters, i els estanys de Camporrels i (gairebé) el Peric Petit

 Cap de setmana a la Catalunya Nord, al Capcir, gaudint de descobrir per primer cop uns indrets preciosos. I tot i que fa anys que voltem, encara ens en falten molts per conèixer!

El primer dia, fem la vall de Galba. Pujant cap a l'estany del Diable havíem de trobar la Pedra Escrita. En no trobar-la, modifiquem la excursió i després de l'estany del Diable/Puig de Terrers/Pic de Morters, reculem i... aquest cop sí, ja més orientats, trobem la Pedra Escrita!
La Pedra Escrita és (o són, que n'hi ha diverses) inscripcions en unes lloses enmig d'un prat. La veritat és que fa impressió veure que alguna gent (pastors?) posava el seu nom i la data. N'hi ha del 1600! Hem llegit que n'hi ha de medievals, fins i tot de formes esquemàtiques del neolític... No sé si serà cert ni si s'ha comprovat, però impressiona anar resseguint els noms i veure en quin segle es van fer (del S. XVII cap a ara).
Això sí, si hi aneu, tingueu una mica de sentit comú. Que algú als anys 70 del segle passat posés "en tal + dibuixet d'un cor+ la pasqual" fa una mica de llàstima, però encara n'hi ha de més actuals... Si n'hi ha una o dos, d'acord, però si s'emplena de firmes de contemporanis... desgraciaran aquesta bonica i històrica pedra!
El refugi de La Jaça


L'estany del Diable
Dalt del Puig Terrers
Del Puig Terrers al Pic de Morters és una suau pujada.
Dalt del Pic Morters
Dalt del Pic Morters
Baixant, l'esplanada on es troba la Pedra Escrita




L'endemà fem una altra excursió: els estanys de Camporrels i el Peric Petit. O això ens pensàvem...

Vista dels estanys i dels Perics des de la serra de Mauri
Pujant al Peric per la vessant sud (amb les Bulloses al fons): mal dia per fer-ho!
 Despres de voltar pels estanys, pugem al Peric Petit per la vessant sud. Una vessant molt amable i de molt bon fer... sempre que no comenci a bufar fort el vent. Riu-te'n de les tramuntanades! Anem pujant, amb paciència, però arriba un moment que, tot i ser a prop del cim, preferim baixar. La veritat, nosaltres pugem muntanyes per gaudir i ja n'estàvem farts. Creieu que exagero? Mireu el meu pobre gos:

Mitja hora així i donaries el que fos per posar-te a recés del vent!
L'estany Sec
L'estany del Mig de Camporrels, amb el refugi al fons.