Orn·is Comics App

dilluns, 30 de setembre de 2013

Camporrells

 Aquest cap de setmana hem anat als estanys de Camporrells. Un bonic lloc, ple d'estanys, amb els Perics i altres boniques muntanyes. Hi ha un refugi a una hora i escaig d'on pots deixar el cotxe, una bona "base" per si es vol fer excursions més d'un dia.

Vistes magnifiques des de la Serra de Mauri
Pic de l'Home Mort i l'estany
Dalt del Puig de Camporrells mirant cap als Perics
De tornada a la tenda
La zona d'acampada just davant l'estany...
L'estany del Mig i els dos Perics
Pujant al Peric Petit
Dalt el Peric Petit: mirant cap a les Bulloses
Dalt el Peric Petit: mirant cap al Portella Gran
Dinar i migdiadeta a l'estany Herber

dimecres, 25 de setembre de 2013

El calendari de Cavall Fort 2013-2014


 Enguany he tingut el plaer d'il·lustrar un calendari que tindran milers de nens i nenes penjades a les seves habitacions.

 Vet aquí una mostra del procés d'algunes de les il·lustracions.

Algunes il·lustracions a llapis:

En el procés del disseny, han saltat algunes de les il·lustracions, i només entinto les definitives:



L'11 de setembre:



La mona... i el pollet! XD


 Carnestoltes:


Mh... castanyes per Tot Sants... :)


Els Tres Tombs



 Aquest curs el Cavall Fort farà cinquanta-dos anys. Poca broma, eh!


dilluns, 23 de setembre de 2013

Vacances a la Vall de Cardós (i 3)

 Darrera excursió de les vacances a la Vall de Cardós: ens n'anem a conèixer els estanys de Guerossos. Passem altre cop pel bonic nucli de bordes de Noarre (les bordes són arreglades i segones residències, no és pas mal lloc per desconnectar, no). Aquest cop, però, seguim el sender marcat de la Porta del Cel. Anem pujant per la vall, però fem una marrada per pujar fins a l'estany de Flamisella. Des d'allà, anem a trobar altre cop el camí que du al coll de Certascan. Anem pujant i arribem a l'Estany Blau de Guerossos (de fet en són dos de molt junts). Una bona opció seria pujar al Pic de Certascan, però ho deixem per un altre dia. Seguim pujant fins al darrer estany, l'Estany Blanc.

És el que jo, personalment, més trobo a faltar del Pirineu Oriental que tant m'estimo i em sento meu: l'abundància i bellesa dels estanys.
Noarre
La Pleta de Guerossos
L'estany de Flamisella
L'estany Blau de Guerossos (de baix)
L'estany Blanc de Guerossos
L'estany Blau de Guerossos (de dalt)
Tornant altre cop per Noarre

diumenge, 22 de setembre de 2013

Vacances a la Vall de Cardós (2)

 L'endemà, anem fins Certascan. Deixem el cotxe  a la presa de Montalto. Pujarem pel Sender Transfronterer, el camí d'en Llurri, fins a l'estany de Certascan.  Seguim una mica més amunt, pugem al Cap de Canalets, seguim la Serra Plana i baixem fins als estanys Estanyosos. Des d'allà, baixem fins a l'estany de Naorte. El final d'excursió, per una llarga pista forestal de gairebé dues hores de durada, se'ns fa massa feixuc, però fins i tot així, ha valgut la pena passar per l'estany de Naorte.

La Noguera de Lladorre
El riu de Certascan
L'estany de Certascan
Dalt del Cap de Canalets
Dalt del Cap de Canalets i la Serra Plana
Baixant pels Estanyosos
L'estany de Naorte
L'estany de Naorte

dissabte, 21 de setembre de 2013

Vacances a la Vall de Cardós (1)

 Per segon any consecutiu(si voleu veure les entrades de l'any passat, aquí, aquí i aquí), fem les vacances a la Vall de Cardós. Ens instal·lem altre cop a Casa Borrut, d'Esterri de Cardós, un lloc perfecte per reposar i agafar forces per les excursions.

El sol il·luminant Arrós de Cardós
Una de les excursions que fem és pujar a l'estany del Port, pugem al Montarenyo i baixem per l'estany de Mariola.
Noarre
Estany Xic
Estany del Port, pujant als estanyets de Montarenyo
Dalt del Montarenyo
Dalt del Montarenyo: els núvols apareixen!
Estany de la Mariola
Tornant a l'estany Xic.

dimecres, 18 de setembre de 2013

La portada del Cavall Fort nº 1227

 De tant en tant, m'encarreguen la portada del Cavall Fort. Aquest cop, anava lligat al calendari que també he il·lustrat jo.
Em fa molt il·lusió fer portades. La raó principal és que em permet treballar a un nivell de detall molt major que que les pàgines de còmic. És una simple raó d'espai! Una vinyeta, per gran que sigui, no pot competir amb la mida d'una portada. Així que puc dedicar-me a dibuixar més boscos, més ponts, més cases, més torres... Potser sóc l'únic dibuixant al món que s'ho passa de conya dibuxant els fons! ;)

 Aquesta portada, en concret, té una temàtica: el calendari que es regala amb aquest exemplar de la revista. Així que ha de tractar del pas del temps, del calendari, de les estacions...

 Començo fent esbossos. Calendaris en forma circular com el tapís de la Creació de la Girona, capitells representant el canvi de les estacions, ... res que m'acabi de convèncer.


 Llavors em ve al cap una de les portades que he fet que més m'han agradat: la de l'integral Orn Dues Espases. És exactament el que vull per la portada!


 Aquest és el primer esbós. Aprofaré que són quatre personatges per reforçar al idea de les quatre estacions.


 Tot i que m'agrada l'anterior, un exercici molt útil és començar de zero i veure si se t'acud una idea completament diferent. De vegades aquesta segona opció és la bona!
Uns savis/mags trencant-se les banyes per fer el seu calendari em permet fer un petit gag. L'Ornis i els seus amics els duen el calendari de la revista!




 La idea m'agrada, però parlant amb la gent de Cavall Fort sobre els pros i contres de cadascuna de les portades, acabo per decidir-me per la primera. És més senzilla,  més gràfica. Fa més "portada".
Començo a treballar amb la portada a llapis, dibuixant per separat el primer pla i el fons.




 Alguna cosa ens grinyola. No ens acaba de convèncer com encaixen els dos plans, i les línees que separen les estacions queden confuses, amb els personatges tapant-les. Començo de zero altre cop.

 
 Aquest cop m'agrada molt més!



 Començo doncs, a fer la tinta. I aprofito per fer més alt el campanar de l'esglèsia (m'havia quedat massa xata!).


 Faig també les bessones per afegir-les a la franja lateral del disseny (per integrar millor el calendari).




I ara el color...





 El pas final és maquetar la portada. No és fins llavors que estem 100% segurs que tot funciona bé. En aquest cas, les bessones i el calendari sobrecarreguen la portada, despisten de l'atenció de la portada, de les franges de les estacions.
Així que finalment, les traiem i les posaran a l'interior de la revista.


 I la portada definitiva és la que rebreu els lectors de la revista.
Com heu pogut veure, fer una portada és feina, però, francament, m'ho passo molt bé fent-la!