Orn·is Comics App

dilluns, 30 de juny de 2014

Andorra ( i 5 de 5)

 I, el darrer dia, volíem fer una altra excursió, pujar al Comapadrosa. Però, ai! Comencem massa tard, la calor, no tenir el cap en l'excursió... Vaja, que començo l'excursió amb mal peu, i acabem deixant-la a mitges. No tiro gens!
En fi, no cal fer-s'hi mala sang. La pujada fins al refugi ja és prou bonica de per si. Ja tornarem un altre dia que jo estigui al 100%. Les muntanyes seguiran allà :)










diumenge, 29 de juny de 2014

Andorra (4 de 5)

 Excursió als estanys de Pessons. Què podem dir? Magnífic. Tot i que el començament és molt desangelat (es comença en una pista d'esquí), a la que comences a trobar estanys, el paisatge es torna magnífic. Tot caminant, vas trobant tot d'estanys, tots d'una gran bellesa. A més, amb una mica d'esforç, es pot pujar al Pic dels Pessons que, tot i que des del circ impressiona per ser molt dret i esmolat, per l'altra banda és ben suau i sense cap mena de dificultat tècnica. Com se sol dir: totes les muntanyes tenen dues cares.









Dalt del Pic de Pessons, mirant a l'estany de l'Illa

El que jo em pensava que era una àliga, és un voltor comú (gràcies, Josep Maria Massip!)
Dalt del Pic de Pessons, mirant per on hem pujat

Família de marmotes, prop de l'estació d'esquí.

dissabte, 28 de juny de 2014

Andorra (3 de 5)

 ... dia d'excursió? Doncs no. Dia de descans, a Fontaneda. Allunyats del brogit del centre d'Andorra i just sota l'ermita de Sant Miquel (protecció divina, ei!).






divendres, 27 de juny de 2014

Andorra (2 de 5)

 Segona excursió a Andorra: volíem fer una volta començant pujant pels estanys del Juclar, i entrant a l'estat francès, donar la volta i tornar pels estanys de Fontargent. Una volta molt maca que ja havíem fet fa anys, i que teníem ganes de repetir. Malauradament, però, a l'alçada dels estanys del Juclar, els núvols baixos, el vent i sobretot el risc elevat de tempesta (consulteu el temps abans d'anar d'excursió!), ens fan canviar de plans.
Ja hi tornarem un altre dia amb el temps assolellat.








dijous, 26 de juny de 2014

Andorra (1 de 5)

 Cinc dies de vacances i quatre excursions a Andorra. Aquesta època, si bé és una mica arriscat pel temps meteorològic, el Pirineu està ben verd i curull d'aigua del desgel. Francament, potser és quan més bonic està (tot i que sobre gustos...)

 El primer dia, tot arribant al migdia, anem a la vall de Sorteny, una excursió curta però molt bonica i com que el temps aguanta, ens arribem fins al Pic de l'Estanyó.

La gran sorpresa és... que a mitja pujada, ens trobem uns amics: en Josep Maria Massip (el gran naturalista, i bona persona, que té la paciència d'un sant de resoldre'm preguntes de novell que li faig) i la seva dona Dolors Pinatella, una gran il·lustradora científica. Jo, francament, em veig incapaç d'endinsar-me en dos camps del món de la il·lustració: la caricatura, i la il·lustració científica. Si a la primera s'ha de tenir un cert do innat que jo no tinc, a la segona s'ha de tenir una paciència i auto-control que no me'n veig capaç.

Una gran casualitat trobar-nos-els dalt de la muntanya!




Dalt del Pic de l'Estanyó
Dalt del Pic de l'Estanyó


dimecres, 25 de juny de 2014

Treballant en l'Orn, Història Universal nº7: barallant-me amb la perspectiva (1)

 Ja fa uns mesos que estic treballant en un nou àlbum d'Orn, Història Universal. En general n'estic força content. Però com a qualsevol dibuixant (excepte els genis, és clar, però d'això no en gasto jo), m'entrebanco en diverses ocasions. De vegades alguna vinyeta no surt a la primera (ni a la cinquena). Aquestes dues setmanes us ensenyaré com m'he estavellat dos cops contra la perspectiva. Ignorant qualsevol bocí de prudència, em llanço a fer dues grans vinyetes-paisatge sense esbossos previs. Tenia una idea al cap. Doncs bé, el vaixell de les meves idees ha naufragat de camí entre el cervell i la meva mà, i el meu ego, pobric, s'ha afogat amb la dignitat d'un capità que es nega a abandonar el vaixell quan ja suca. No us faci pena. Els egos sempre acaben reflotant.

 Per sort, l'amic Juanan, i els amics del 4 Rius de Tinta, com l'Emma Pumarola i sobretot l'Àngel Aguirregomozcorta m'han donat un cop de mà. Oh! Al final no els he fet gaire cas (soc lent aprenent i cap-quadrat de mena), però he agraït els consells i he rectificat el que més grinyolava. Deixant cert marge, però, per a causar en el lector certa sensació de ciutat-puzle, de desordre, com si tot estigués apunt de caure.




divendres, 20 de juny de 2014

Orenetes




 Davant del finestró de casa, tres orenetes fan servir el pebrer bord de base d'operacions. Dues adultes i la cria, que tot i volar, encara va rebent (i demanant amb vehemència) menjar als seus progenitors.

 Les gates són velles, i ja no espanten als ocells. Prefereixen fer la migdiada a l'ombra :)

dimecres, 18 de juny de 2014

L'Ornis al Cavall Fort nº1245

 Aquest mes, els subscriptors del Cavall Fort es troben amb l'Ornis, la marieta i... una aranya salvatge!
 M'ha fet gràcia la portada d'aquest mes: de petit, passava els estius a Vidreres, en una casa on hi havia un cirerer immens! La d'estones que em vaig passar dalt de les branques...