Orn·is Comics App

dimecres, 31 de desembre de 2014

Sobre el que vindrà... o Dibuixant muntanyes(20): l'Orn a Castellfollit de la Pertusa.

 L'1 de gener d'aquest any que avui acaba comentava que durant l'any tindria novetats sobre l'Orn i/o l'Ornis. Doncs bé, ha passat tot l'any i encara no puc dir res. Només que hi estic treballant, que el projecte està engegat i que aquest cop sí, crec que el 2015 sí que hi haurà novetats. Crec. Espero. Hi confio, vaja!
 El que sí us puc assegurar és que mentre pugui seguiré dibuixant l'Orn amb l'esperança de un dia trobar una bona formula per publicar-lo.

 I per il·lustrar aquesta entrada, una de les darreres il·lustracions que he fet com a pur divertiment de l'Orn i la sèrie d'il·lustracions que he anomenat "Dibuixant Muntanyes"... per raons obvies... :)

 Vet aquí l'Orn a Castellfollit de la Pertusa. Per què aquests noms? Per unes vacances del novembre al Montsec. D'anada, vam visitar Castellfollit de Riubregós:

 D'aquesta foto en vaig treure una imatge, un castell vist en una perspectiva similar. Un castell no en runes, sinó en ple apogeu.
 I la Pertusa? Ve de l'excursió que vam fer a Mont-Rebei. L'ermita de la Pertusa és un dels llocs més bonics de Catalunya... Em va impressionar molt.

 Així que, com faig normalment, barrejo les dos imatges, hi afegeixo un Orn que volta pel món i... aquí teniu el resultat...

 Com sempre, pels curiosos, aquí teniu el procés de pintar la il·lustració.
Que tingueu un bon any!








dimecres, 24 de desembre de 2014

dissabte, 20 de desembre de 2014

"GUANCHES", correu a les vostres botigues. O agafeu l'avió, o un ferry...

L'amic i gran autor de còmics Eduardo Gonzalez ha publicat aquests dos àlbums:

 Ignoro si es poden aconseguir fora de les Canàries, hum... Vaja... Per què se suposa que els còmics històrics només es valoraran dins del seu context geogràfic? En fi, sempre ens quedarà l'internet.

dimecres, 17 de desembre de 2014

Una altra entrada d'esbossos...

...poca cosa més es pot comentar d'aquesta làmina...

 Però d'això altre... ehem... Sovint, quan un es posa a fer esbossos, deixa anar la imaginació i surten dibuixos molt estrambòtics. De vegades, però, fins i tot em sorprenen a mi mateix... Començo fent un autoretrat i... un iber? Eh? Uh?

dissabte, 13 de desembre de 2014

Serra de Cardó ( i 2)


Mas Taniet
  Dormim a l'hotel rural Mas Taniet, de Benissanet. Són una gent molt simpàtica i vam sopar molt bé! L'habitació tenia unes grans vistes als camps de presseguers, que, com va comentar en Toni, si s'enganxa quan estan florits, ha de ser espectacular. L'única pega és haver-hi arribat gairebé de fosc i marxar l'endemà al matí!

 Ens llevem d'hora i anem fins al monestir/balneari abandonat de Cardó. Malauradament, no es pot visitar, els amos (Leche Pascual) ho tenen tot tancat i barrat (tant el monestir com la planta embotelladora del costat).

 Volem fer una excursió combinada entre la que anomenen de "Les 11 ermites", la pujada al Xàquera (o Creu de Santos) i el Portell de Bou. Anem ben preparats, duem el mapa de Piolet, ens vam fixar que no amenacés pluja, però... vam menystenir el mestral. Ben equipats i abrigats i tot, al final vam retallar l'excursió i només vam pujar al Xàquera, on vam quedar ben ventats (més d'un cop gairebé em tira a terra!).
Monestir/balneari abandonat de Cardó
Font de l'Argelagar
Dalt del Xàquera
Dalt del Xàquera
  De les 11 ermites, moltes estan molt enrunades. Pel que he vist, són de construcció força moderna (o molt refeta, si més no). Ara bé, de les 11, n'hi ha una que destaca no només aquí, sinó en totes les que he vist mai: l'ermita de la Columna. Anomenada així per raons òbvies. L'estat és lamentable, en procés d'enrunament, seria una llàstima que el sostre acabés de caure. És ben a prop de l'aparcament, val la pena acostar-s'hi.




  I per acabar d'arrodonir el dia, i més a recés del mestral, visitem el jaciment ibèric de Castellet de Banyoles. Una ciutat dalt d'un altiplà que controla l'Ebre. El % excavat és mínim, m'agradarà veure com evoluciona aquest jaciment. De moment, és el segon cop que visitem el jaciment, i ja hem descobert que han excavat un barri de cases "de luxe": 300 m2 cadascuna, amb patis... Impressionant. De cases senyorials se n'han trobat diverses, de més grans i tot ( a Ullastret mateix), però tot un barri? Que la societat ibèrica era jerarquitzada i clientelar és ben sabut, però serà interessant veure com afecta la introducció d'aquesta "classe mitjana" dins del coneixement que tenim d'aquesta civilització.




divendres, 12 de desembre de 2014

Serra de Cardó (1)

 Cap de setmana a la Serra de Cardó, entre la Ribera d'Ebre i el Baix Ebre. Aprofitant la baixada, ens aturem a visitar el monestir d'Escaladei. Hem de fer la visita per separat perquè no podem entrar amb el gos (el mateix ens passarà a Miravet). Ja se sap, els gossos roseguen les columnes i tiren a terra els murs de pedra de dos metres de gruix... En fi.
Escaladei
Escaladei
Escaladei
Escaladei
 Ja arribant, ens aturem al poblat ibèric de Castellot de Roca Roja. Un cas curiós: el jaciment està molt ben preparat per a la visita. Els murs ben arreglats, molts i diversos plafons... Però, paradoxalment, arribar-hi és una petita odissea, ja que no està ben senyalitzat. No està senyalitzat, de fet. Ni pertany a la Ruta dels Ibers.  No sé pas què ha passat, però no és gaire normal, no. Sort que tenia el catàleg.




 I per acabar de completar el dia, visitem un altre lloc espectacular: el castell templer de Miravet. Tant el Castellot de Roca Roja com Miravet van ser bastits amb la mateixa intenció: controlar la gran via de comunicació que era el riu Ebre. Només que entre un i l'altre hi ha 1.500 anys de diferència.
Miravet és de visita obligada si us interessa mínimament la història.





dimecres, 10 de desembre de 2014

Rastres en la Neu. Un altre projecte que... qui sap quan veurà la llum.

 Un altre guió al calaix. Una altre idea que m'agrada força: una història post-apocalíptica, decadent i quotidiana, però també una gran aventura (de les clàssiques, vaja). I tot i tenir el compromís i la feina del gran dibuixant (i millor persona) Patrick Fodéré al darrera, no vaig saber vendre a una editorial. Llàstima, m'agrada aquest guió, i amb el dibuix d'en Patrick hauria quedat genial. Crec que junts hauríem fet un gran còmic.

 El guió queda al calaix sense previsió de ser publicat. Qui ho sap! Potser algun dia veurà la llum? Coses més estranyes han passat.

 Avui us ensenyo uns petits esbossos que vaig fer pensant en aquest guió. Com podeu comprovar, són molt experimentals i... perquè no dir-ho, molt menys interessants que les pàgines de mostra que va fer en Patrick.



dilluns, 8 de desembre de 2014

diumenge, 7 de desembre de 2014

16 cabres i un munt de vergonyes



 Què passa quan un amic munta un Verkamí que m'interessa? Que hi poso calers, ves.
Sí, crec que ells ho negarien, però amb alguns d'Els Groullers hi vaig tocar el sac de gemecs, en un altre grup i fa temps... quan era jove i inconscient (del dolent que sóc tocant un instrument musical, he, he...)
En fi, el micro-mecenatge serveix per això: perquè gent interessant tiri endavant idees interessants.

dissabte, 6 de desembre de 2014

El Montsec (i V)

  Tots aquests dies ens hem estat a l'apartament L'Abadia de Cal Bessó, on hem estat molt bé. El petit poble d'Alberola és uns d'aquells pobles petits, on s'acaba la carretera... que tan ens agraden :)


Avantatges de ser dibuixant alhora de posar alguna cosa al llibre de visites :)

 I, per acabar, alguns dels llocs que hem anat a visitar (quan la pluja ens ha deixat). Castelló de Farfanya té un castell interessant, però on hi cal fer encara la feina de desenrunament per fer més interessant les visites (entenc que els ajuntaments ara per ara tinguin altres prioritats):



El monestir de Santa Maria de les Franqueses:


A tocar del pantà de Santa Anna, hi visitem Santa Maria de Vallverd:



 A tocar d'Alberola, Tartareu:
 
  I ja tornant cap a casa, acompanyats per la llevantada, visitem Castellnou d'Ossó, amb restes minses però interessant (són d'època romana)

 Per Bellver de Sió:

  I els castells visitables de Pallargues:

 El castell de Les Sitges:


 I el de Florejacs: