Orn·is Comics App

dimecres, 29 d’abril de 2015

Pujals d’aquí, Pujals d’allà. Històries d’en Joan Oceller

 En una època en que patim sobredosi d'informació d'usar i llençar, és molt d'agrair que hi hagi gent que es dediqui a la memòria tradicional i popular, la que desapareix una mica cada cop que un avi o una àvia ens deixa.

 Aquest és el cas de l'Àngel Vergés, l'autor de diferents llibres i que fa poc ha publicat "Pujals d’aquí, Pujals d’allà. Històries d’en Joan Oceller". Jo hi he posat el meu petit gra de sorra amb una il·lustració sobre el que s'explicava de l'origen del nom del poble de Sords.


 El de dalt el vaig descartar, i vaig fer el de sota. La meva idea era recordar gràficament una mica les il·lustracions antigues, de principi del segle. XX, per això vaig optar per fer una línia clara i un traç regular.


 Molt bona feina, Àngel! Tan de bo cada comarca tingués gent així!

dilluns, 27 d’abril de 2015

El Delta de l'Ebre (3 de 3)

 Sincerament, hem anat al Delta de l'Ebre quan no està en el seu esplendor. Els camps d'arròs no estaven inundats (tot just començaven ara) i no hi havia gaires ocells. Però "no hi ha gaires ocells" d'allà és un gaudir per a la gent d'altres zones: camallargs, bernat pescaires, martinets, gavines de tot tipus,  flamencs i fins i tot vam veure un agró blanc. I sense esforçar-s'hi gens, només passejant o anant en bici.
Hi tornarem, segur.









diumenge, 26 d’abril de 2015

El Delta de l'Ebre (2 de 3)

 El Delta de l'Ebre, és, òbviament, pla. Tan pla que sorprèn als que venim del pre-Pirineu, però és part de la seva gràcia. Això sí, en tenir el Montsià tan a prop no ens n'estem de pujar al mirador natural per excel·lència: la Foradada. Triem el dia més clar, que tot i això és força tapat i amb calitja, però gaudim de valent de l'excursió.
De tornada, parada i fonda a can Juanito i per pair, una passejada pels Ullalls de Baltasar, unes surgències d'aigua dolça.









dissabte, 25 d’abril de 2015

El Delta de l'Ebre (1 de 3)

 Mini-vacances al Delta de l'Ebre, on he de reconèixer que no havia estat mai. I tothom en parla bé. Ara jo també: un paisatge genial, bona gent, un fotimer d'ocells i molt bona teca. 

 Ja que hi estem pocs dies, volem anar a un lloc especial, a una cabana típica i tradicional. Una cabana amb tots els equipaments "moderns", és clar, però fa gràcia allotjar-te en una cabana feta amb gairebé la mateixa tècnica que les cabanes del parc neolític de l'estany de Banyoles :)










dijous, 23 d’abril de 2015

Bon Sant Jordi a tothom

Que passeu un bon dia de sant Jordi!
Avui jo seré a Barcelona, de 12  a 1h. a l'FNAC Arenas i de 18 a 19h. a Norma Còmics.

dimecres, 22 d’abril de 2015

Grans personatges que construïren Catalunya (3 de 3)

 

 I la darrera mostra del Grans personatges que construïren Catalunya. Per la resta, us heu de comprar el llibre, que mal m'està de dir-ho jo, però crec que paga la pena :)

 Acabo amb un personatge contemporani. És dels que més m'ha costat, no perquè tècnicament sigui un dibuix difícil, sinó perquè hi ha personatges i personatges. N'hi ha que et cauen més simpàtics, de més divertits de dibuixar, ...  però, gent, parlem de símbols. En aquest cas, un sempre es pregunta si un està al nivell de la dignitat del retratat.
Tant de bo que sí.







dijous, 16 d’abril de 2015

Dissabte 18 sóc al saló del Còmic de Barcelona


Dissabte, de 12 a 2h. del migdia, seré a l'estand de Dolmen firmant el Grans Personatges que Construïren Catalunya.

 De 17 a 20h em trobareu en una partida de prova del recentment creat Joc de Rol de l'Orn (Sistema Solar) creat per en Jordi Martin. A Ayudar Jugando., a l'estand de Tallers Divulgatius (a la 2a planta, al costat dels estands d'entitats científiques).  Jo hi seré present jugant, podeu passar a xafardejar! I veure com sóc capaç de matar sense voler al meu personatge diverses vegades en pocs minuts... :P

dimecres, 15 d’abril de 2015

Grans personatges que construïren Catalunya (2 de 3)

 

Segueixo mostrant-vos el Grans personatges que construïren Catalunya. Aquest cop, un personatge important que en els darrers anys hem recuperat a nivell popular: el general Moragues.





dilluns, 13 d’abril de 2015

Tres dies a Boumort (3 de 3)

 El diumenge teníem previst fer l'excursió "grossa" i pujar al Cap de Boumort. I bé, fent excursions, de vegades el mal temps, no trobar-se bé... etc... poden passar moltes coses que et facin recular abans d'hora. I, de vegades, simplement... bades, t'apalanques i et quedes a mig camí i et fa mandra continuar... :P




Entre el Roc dels Quatre Alcaldes i el Tossal Negre tenim vistes a l'est que el dia anterior no vam gaudir.

 Zoom al Pedraforca.

 Al Tossal dels Caners ens aturem, tot i ser d'hora mengem, ens estirem a l'herba, parem el sol a recés de la tramuntana, fem una migdiadeta... Tot contemplant mig Pirineu encara un xic nevat als cims... I d'aquí ja no passem. No passa res, tenim intenció d'anar venint a Boumort i ja hi pujarem el proper cop.

 L'endemà, de tornada, el poble de Taús.

 El record d'aquests dies, una simple (però alhora molt impressionant) ploma de voltor.


divendres, 10 d’abril de 2015

Tres dies a Boumort (2 de 3)

  Ens estem enmig de la reserva de Boumort, al refugi de Cuberes on estem molt bé. Ens deixen dormir amb el gos a l'habitació i a tall de comentari per a la resta de refugis hem de dir que no hem causat cap problema, ni nosaltres ni un pare i fill que duien el seu (els gossos solen ser tan educats o maleducats com els seus amos).
I a sobre hem menjat molt bé :)


De les dues excursions que volem fer, la primera és la més desdibuixada. Si bé tenim clar els punts on volem arribar, ja ens avisen que en alguns trams el camí costa molt de seguir. Sortim del refugi i enfilem una canal ben marcada fins al coll de Lo Pi Sec.



Anem carenant tot baixant (fem una mica de desnivell que potser ens hauríem estalviar...ehem...) fins a la Torre de Senyús




Baixem cap al Barranc de la Torre de Senyús pel dret, però ens creuem un camí marcat en vermell que ens durà ben clar fins a Solduga.

 El poble de Solduga és impressionant, situat en un petit replà entre parets verticals, té unes vistes que et deixen mut.



I finalment, acabem de pujar fins a l'ermita de la Mare de Déu de Desplà, des d'on carenant i més tard agafant la pista tornem al refugi.