Orn·is Comics App

divendres, 30 de desembre de 2016

Matinal al Matagalls

 Excursió curta però molt bonica al Montseny. Hi anem molt poc tot i tenir-lo a prop! Aquest cop fem Sant Marçal-Matagalls, una excursió apte per a tots els públics. Pujar  al Matagalls pel coll Formic també  és una bonica excursió, i que fa molta gent. Nosaltres arribem al Matagalls força d'hora, i tot i estar relativament sols ja de seguida veiem grans grups que van pujant. És un cim molt popular.











dimecres, 28 de desembre de 2016

Bon nadal i Bon Any 2017 (i 2)

 Aquesta setmana us ensenyo el procés de fer la felicitació de Nadal d'enguany, i la que he fet per la meva mare (és de les poques coses bones que té això de tenir un fill dibuixant).

Començo per la darrera:


La veritat és que no crec que les mallerengues carboneres tinguin un comportament tan social... He de reconèixer que més aviat m'ho han inspirat les orenetes, que sí que he vist agrupant-se així (crec que eren tots orenetes molt joves, segurament germans). Però les orenetes ara són ben lluny, així que tiro d'ocells que encara volten pel meu jardí...

I acabo ensenyant-vos com vaig fer la meva felicitació. Primer, els esbossos, després una primera versió del llapis, la segona versió a llapis i la tinta. Sembla molt més treballada, però... he, he... tiro força de fons pre-dibuixats (ep! però tots són fets meus, és clar!)








dimecres, 21 de desembre de 2016

L'arxiu antic: El Corazón Negro (2 de 2)

 I per acabar la mostra d'aquest antic còmic, alguns dibuixos extres que em semblen prou curiosos, un parell d'il·lustracions extres i a sota la portada que vaig fer per la reedició de Dolmen.








dilluns, 19 de desembre de 2016

Bodequer, Coll Sagordi i... els boletaires són com són... ^_^U

 Petita caminada per la Vall de Bac. Deixem el cotxe a l'Hostal de la Vall de Bac, i passem pel GR1 pel Bodequer. Pugem fins al Coll Sagordi per anar fins al Talló, però... ja al Bodequer, trobem alguns bolets. A aquestes alçades d'any! I... és clar, és el que té tenir per companya d'excursió a una apassionada dels bolets.
És trobar bolets i s'ha acabat l'excursió: l'objectiu ara és un altre :)
Anem tot passejant, seguim pel coll Sagordi però a la pujada del Burro ja reculem.

Al final hem gaudit d'una bonica passejada, dels boscos molls i preciosos d'aquesta època de l'any, de bones vistes i núvols que donaven un toc bonic al Montmajor. I de bolets pocs, però prou escarlets, llengües de bou i negrentins per fer un arròs :)











dimecres, 14 de desembre de 2016

Homenatge al Capitán Trueno





 Quan l'amic dibugado Juanan s'embolica en organitzar alguna exposició de còmics o similar, sempre m'hi apunto. Sé que estaré rodejat d'amics i excel·lents autors. A part, sempre és una bona ocasió per experimentar una mica. Aquest cop, els de la Semana del Cómic de La Laguna fan una exposició-homenatge al Capitán Trueno.
Vegeu també l'article de La Opinión.
Sense ser jo un gran entès ni fan del personatge, sí que ho sóc del gran Víctor Mora i l'Ambròs, que per mi representen una generació d'autors que van poder fer bons còmics en males èpoques. Aquí us ensenyo la meva humil participació.



Com és costum, us ensenyo el procés. Descarto la primera il·lustració, i tot que em pensava que aniria a la paperera, al final em va fer servei.


 M'agrada molt més aquest enfocament, així que em poso a treballar en aquesta altra versió.




Finalment, se m'acut d'integrar el llapis de la primera versió per mostrat allò que recorda el vell ... o el que somia el nen...



Perquè... Qui és el Capitán Trueno? El vell, que recorda el passat? O el nen, que veient el seu avi, s'imagina el que passarà? :)

dilluns, 12 de desembre de 2016

La Vall de Lord (i 3). Estivella-Tossa Pelada-Padró dels Quatre Batlles-Coll de Jou

 Espectacular ruta feta sobretot amb raquetes de neu, una setmana abans d'obrir les pistes d'esquí. Això va fer que les carreteres ja eren netes de neu i es pogués començar a caminar al darrer aparcament, estalviant una bona estona de caminar creuant pistes d'esquí. La solitud i quietud del recorregut va ser impressionant: quatre persones en vuit hores de ruta. Una prova és trobar isards dalt de l'Estivella, que, a sobre, van tenir la bondat de posar davant del Pedraforca. Potser és la millor foto que he fet mai... (i tot mèrit dels fotografiats i el paisatge, he, he!)
M'imagino que, un cop obertes les pistes, ara aquesta ruta seria cent vegades més concorreguda (o més).
El fet de començar tan d'hora i tan amunt permet allargar l'excursió i anar baixant fins al Coll de Jou, on necessitem que algú ens reculli. Tot aquest darrer tram s'ha de dur les raquetes penjades a la motxilla, és clar. Però si no hi ha pressa i tenim clar el nostre ritme de marxa, no em sembla mala idea de fer un cop, com a mínim.
Els núvols van impedir que tingués vistes a partir de la Bòfia, més o menys, però alhora li van donar un aire molt especial al paisatge. En qualsevol moment hagués pogut sortir el tinent Blueberry de darrera alguna roca ;D