De vegades, la vida fa caramboles curioses. Aquesta n'és una. Mai hagués dit que agafaria l'avió per fer una excursió. No perquè no hi hagi excursions boniques a fer lluny de casa, que n'hi ha moltes, sinó perquè no m'agrada gens agafar avions. M'agrada tocar de peus a terra, què hi farem.
I vet aquí que amb el meu cunyat Toni, la meva germana Anna i la seva amiga Cris un divendres agafem l'avió i anem a Santa Cruz de Tenerife. Allà ens rep el meu amic
Juanan, el dibugado. També tenim temps per fer una cervesa amb un altre amic d'allà, l'
Eduardo. Però cal anar a dormir d'hora... En Juanan, en Toni i jo, l'endemà, el dissabte, comencem una excursió impressionant. Sí, pujarem al
Teide.
 |
Ja només d'acostar-se al parc impressiona veure'l des dels miradors.
|
 |
Ja som força amunt. Estem per sobre els núvols!
|
 |
Deixem el cotxe al punt d'informació de El Portillo.
Allà, puc recrear una foto feta fa forces anys que els lectors d'Orn Dues Espases podran reconèixer.
|
 |
I vinga! Comencem a caminar per aquest paisatge
que pels de fora ens sembla tant curiós i diferent.
|
 |
| Pugem fins a Montaña Blanca. Deixem molt a baix La Fortaleza. |
 |
| El que queda per fer: el més dur, la pujada de La Rambleta. |
 |
| A mitja pujada. |
 |
| Des del refugi Altavista, el paisatge i la vista ja és impressionant. |
 |
Mentre l'ombra del Teide va pujant i arriba al mar, sopem i anem a dormir d'hora.
L'endemà... ens aixecarem a dos quarts de cinc de la matinada! |
(continuarà)
Comentaris