Pujant al Teide (1 de 2)

 De vegades, la vida fa caramboles curioses. Aquesta n'és una. Mai hagués dit que agafaria l'avió per fer una excursió. No perquè no hi hagi excursions boniques a fer lluny de casa, que n'hi ha moltes, sinó perquè no m'agrada gens agafar avions. M'agrada tocar de peus a terra, què hi farem.

 I vet aquí que amb el meu cunyat Toni, la meva germana Anna i la seva amiga Cris un divendres agafem l'avió i anem a Santa Cruz de Tenerife. Allà ens rep el meu amic Juanan, el dibugado. També tenim temps per fer una cervesa amb un altre amic d'allà, l'Eduardo. Però cal anar a dormir d'hora... En Juanan, en Toni i jo, l'endemà, el dissabte, comencem una excursió impressionant. Sí, pujarem al Teide

Ja només d'acostar-se al parc impressiona veure'l des dels miradors.
Ja som força amunt. Estem per sobre els núvols!
Deixem el cotxe al punt d'informació de El Portillo. 
Allà, puc recrear una foto feta fa forces anys que els lectors d'Orn Dues Espases podran reconèixer.
I vinga! Comencem a caminar per aquest paisatge 
que pels de fora ens sembla tant curiós i diferent.
Pugem fins a Montaña Blanca. Deixem molt a baix La Fortaleza.
El que queda per fer: el més dur, la pujada de La Rambleta.
A mitja pujada.
Des del refugi Altavista, el paisatge i la vista ja és impressionant.
Mentre l'ombra del Teide va pujant i arriba al mar, sopem i anem a dormir d'hora.
L'endemà... ens aixecarem a dos quarts de cinc de la matinada!
(continuarà)

Comentaris