El Taga: tots els voltors del Ripollès, i de cirereta, una àliga (per confirmar l'espècie concreta)

 Aquest dissabte anterior vam anar a fer una matinal que, per nosaltres, és un dels comodins segurs quan no sabem on anar: el Taga des de sant Martí d'Ogassa.
I hem anat unes quantes vegades.
Però la muntanya sempre et pot sorprendre.
A mitja pujada, veiem sorpresos com una gran quantitat de voltors comencen a descendir ràpidament. No es tracta de l'elegant planeig habitual, van a l'idea de cap a un punt concret. Ja havíem vist aquest comportament a Alinyà. Per cert, visita molt recomanable: des de molt lluny es poden observar molt bé voltors comuns, trencalòs i aufranys (amb una mica de sort).

 El lloc on més tard descobrim una cabra morta s'hi arriben a contar més d'una seixantena de voltors comuns. Em sorprèn que hi hagi cert "ordre". Potser els voltors més adults o els primer en acudir són qui mengen primer, mentre sembla que hi ha grups de voltors que "esperen torn".
També trobo curiosa la postura de "prendre el sol" d'alguns que s'aparten de l'ombra (devia fer uns 15º a l'ombra, era de bon matí)
Suposo que la gana ha fet que tants voltors acudeixin a un cadàver tan petit. No és estrany veure grups de deu o vint voltors planejant, però quan un descobreix menjar, es veu que hi acudeixen des de quilòmetres de distància. M'imagino que en part deu ser també per la manca d'aliment: és un problema greu que afecta aquesta espècie i que s'hauria de solucionar en favor dels ramaders i aquestes aus. No estic molt al dia, disculpeu si dic una bestiesa, però diria que deixar els cadàvers de vaques, cavalls i altres animals allà on moren seria una bona solució (bona pel ramader, que no hauria de retirar el cos de l'animal i bona pels voltors). Si no estic mal informat, ara només es fa si l'animal mor a partir de certa altitud, crec que 2.000 metres (?).
Si realment és així, em sembla una gran ximpleria.
També és casualitat que escoltant Cat Informació al cotxe, de camí a Ogassa, hi sortia un tall on els ramaders es queixaven que l'administració no recompensa els atacs de l'ós ni del voltor com ells voldrien. L'ós és tot un tema a part, però fa poc vaig llegir un article on deia que tot i les queixes dels ramaders, s'havia comprovat que els voltors no atacaven mai a un ésser viu, i que no s'havia pogut provar mai. Dues versions oposades, un mateix problema.
Pel bé de tothom, ramaders i animals salvatges, només es solucionarà quan el problema es racionalitzi i es deixin de banda tabús i malfiances. Fàcil de dir, difícil de fer.

 Al cap d'unes hores, de tornada de la pujada al Taga, podem acostar-nos al cadàver de la cabra (tampoc massa!). Ha quedat ben buidada i escurada. La manca de trencalòs (molt escassos), d'aufranys i voltor negre (no n'hi ha cap al Pirineu Oriental) fa que la carcassa, la pell i els ossos es quedin allà sense que ningú els aprofiti. Llàstima, el sistema natural de "retirada de residus" és perfecte.

 La cirereta d'aquesta excursió és l'aparició d'una àliga quan ja estaven deixant les motxilles al cotxe. M'esperaré a que els amics i coneguts naturalistes i ornitòlegs m'ho confirmin, però si és el que crec que és, és el primer que veig (o que puc fotografiar i confirmar).
Edito: Confirmat! És una àliga marcenca! :)