Una de les excursions matinals que volíem fer és pujar al mirador de la roca de Codó. Tot i que es pot accedir pràcticament en cotxe per la banda nord, teníem ganes de caminar una mica. Se'ns va ocórrer deixar el cotxe a mig camí de la pista que va al Santuari de Lord (just passat el túnel), per si després ens volíem acostar al santuari (al final se'ns va fer tard i, com diu la dita, semblava que volgués ploure).
El primer que ens va sorprendre és com amb pocs quilòmetres de diferència el paisatge pot canviar tant, de neu i avets a un paisatge sec i pedregós, amb un aire gairebé desèrtic.
Pugem fins al mirador del Codó pel GR1, i baixem carenant pel corriol (Serrat de la Creu?) que ofereix grans vistes.
De tornada, ens aturem a la bonica ermita de Sant Serni i ens acostem amb cotxe fins a les fonts del Cardener, que com ens havia dit l'Imma de l'
Era d'en Bella, brollaven amb molta força i valia la pena veure-les en aquell moment (feia quinze dies en prou feines treien un rajolí d'aigua!).
 |
| El santuari de Lord |
 |
| La bonica ermita de Sant Serni. |
 |
| Les fonts del Cardener, brollaven amb força. |
Comentaris