Font de la Roda-PuigSestela
Excursió curta provant un nou recorregut. Font de la Roda, Refugi Montserrat, Coll de Pal i Puigsestela. No està malament, però no és el millor recorregut per pujar al Puigsestela.
També hauria estat bé que el grups de pastors de xais, als quals miro de respectar i no perjudicar amb el meu gos, haguessin controlat els seus dos mastins. Tot i separar-nos el més ràpid possible, algun pastor no va controlar dos dels seus gossos mastins (i un tercer gos, però era pastor, aquest rai).
Aquests tipus de gossos es caracteritzen per la seva gran mida, bonhomia respecte les persones i.. ferotgia davant altres cans i animals potencialment perillosos pel seu ramat. S'enfronten a un ós, donat el cas!
Així que dos d'aquests gossos rodegen el meu que, tot i no ser agressiu, no deixa de ser un gos amb els instints de gos. Una situació ben desagradable que podria haver acabat molt malament d'haver reaccionat nosaltres de manera diferent.
Des d'aquí, una salutació a tots els bons ramaders i pastors professionals que controlen els seus mastins, amb els qui estic d'acord en molt poques coses i estic en contra de moltes, però que respecto perquè comparteixo amb ells la muntanya.
Respecte als mal ramaders que no controlen els seus gossos... Només us demanaria, si teniu una estona, que recordeu com us sentiu quan un inconscient deixa que el seu gos uns dispersi o fereixi els vostres xais. Fa ràbia, veritat? Doncs precisament és això el que jo vaig sentir l'altre dia.
També hauria estat bé que el grups de pastors de xais, als quals miro de respectar i no perjudicar amb el meu gos, haguessin controlat els seus dos mastins. Tot i separar-nos el més ràpid possible, algun pastor no va controlar dos dels seus gossos mastins (i un tercer gos, però era pastor, aquest rai).
Aquests tipus de gossos es caracteritzen per la seva gran mida, bonhomia respecte les persones i.. ferotgia davant altres cans i animals potencialment perillosos pel seu ramat. S'enfronten a un ós, donat el cas!
Així que dos d'aquests gossos rodegen el meu que, tot i no ser agressiu, no deixa de ser un gos amb els instints de gos. Una situació ben desagradable que podria haver acabat molt malament d'haver reaccionat nosaltres de manera diferent.
Des d'aquí, una salutació a tots els bons ramaders i pastors professionals que controlen els seus mastins, amb els qui estic d'acord en molt poques coses i estic en contra de moltes, però que respecto perquè comparteixo amb ells la muntanya.
Respecte als mal ramaders que no controlen els seus gossos... Només us demanaria, si teniu una estona, que recordeu com us sentiu quan un inconscient deixa que el seu gos uns dispersi o fereixi els vostres xais. Fa ràbia, veritat? Doncs precisament és això el que jo vaig sentir l'altre dia.
Comentaris