Dibuixant muntayes(6): l'Orn enxampat per una tempesta.

 Si arriba una tempesta, busquem refugi.
 Si estem cansats, mirem de descansar.
 Els personatges del món del còmic també les passen magres, de vegades?
 Jo crec que sí. De vegades se sent sol, trist, cansat, esgotat... Com qualsevol persona o personatge.
 Crec que això me'l fa més entranyable (i espero que també a vosaltres).










Comentaris

Unknown ha dit…
I tant que si! I se'l troba a faltar molt!
Quim Bou ha dit…
He, he!
Gràcies, Jose! Jo per ara seguiré preparant material per a un futur... I per exemple, el logo ja el tinc fet ;)
Salut!
juanan ha dit…
Me gusta cada vez más este tipo de coloreado. Se ve que has encontrado un estilo en el que estás cada vez más cómodo.
Quim Bou ha dit…
Sí, la verdad es que sí.
Pero también te reconozco que da un poco de rabia descubrir que queda mejor "dejarse ir" y improvisar en vez de concentrarse y trabajar al detalle... :)
Salut!
juanan ha dit…
No hombre, no tiene que molestarte en absoluto.
Esa capacidad de improvisar y trabajar de manera más libre, como si estuvieras abocentando, solo es posible tras años de práctica y de trabajo más detallados
Quina passada d'il·lustració… Jo no sabria ni per on començar… Quina feinada, per això el resultat és tan impactant!
Quim Bou ha dit…
Juanan: bueno, gracias por tus palabras, pero sigue dando un poquito de "rabia" no controlar este efecto de "naturalidad" :)

Eva: gràcies! Doncs... tampoc és tanta feina. El paper de color base li dóna una pàtina interessant que s'ha de mirar de trencar en els punts on vols cridar l'atenció. Jo vaig escanejar un paper de color que tenia per casa... així de cutre! :)
T'animo a provar-ho!