Parc nacional d'Aigües-tortes i l'Estany de Sant Maurici (I)
El divendres 17 vam marxar cap al Parc nacional d'Aigües-tortes i l'Estany de Sant Maurici. Després d'unes quantes hores de cotxe i de caminar una estona, arribem al mitja tarda a l'Estany de Sant Maurici. I cal felicitar els meteoròlegs: la van ben encertar. Comencem a pujar cap al refugi d'Amitges amb vent de pluja i, a mig camí, ens enxampa la fina pluja (i emprenyadora). Havent sopat, al refugi, ja comencen a caure quatre volves de neu... L'endemà a primera hora, la neu està servida. Però com podeu veure a la foto de dalt: de la neu de les 9 h. del matí, a les 18 h. ja no en quedava ni rastre! A mig matí ja no quedava ni rastre dels núvols... i el sol lluïa fort...
El dissabte a primera hora, decidim no pujar al Tuc de Ratera perquè la neu tapava el camí i les fites i no coneixíem el camí. Fem una ruta circular als estanys de Saboredo. De tornada al coll de Ratera, el sol ja llueix en un cel net de núvols i ha fos tota la neu, o sigui que comencem a pujar cap al Tuc de Ratera...
En resum, una bonica experiència i uns paisatges impressionants... per alguna cosa és un parc natural! :) Dissabte que ve, la segona part.
El viernes 17 nos marchamos hacia el Parc nacional d'Aigües-tortes i l'Estany de Sant Maurici. Después de unas cuantas horas de coche y de andar, llegamos al media tarde al Estany de Sant Maurici. Y hay que felicitar a los meteorólogos: la bien acertaron. Empezamos a subir hacia el refugio d'Amitges con el viento de lluvia y, a medio camino, nos pilla la fina lluvia (y molesta). Habiendo cenado, en el refugio, ya se empiezan a caer un poco de nieve ... Al día siguiente a primera hora, la nieve está servida. Pero cómo podéis ver en la foto de arriba: ¡de la nieve de las 9 h. de la mañana, a las 18 h. ya no quedaba ni rastro! A media mañana ya no quedaba ni rastro de las nubes ... y el sol lucía fuerte ...
El sábado a primera hora, decidimos no subir al Tuc de Ratera porque la nieve tapaba el camino y los hitos y no conocíamos el camino. Hacemos una ruta circular en los lagos de Saboredo. De vuelta en el Coll de Ratera, el sol ya luce en un cielo limpio de nubes y ha fundido toda la nieve, o sea que empecemos a subir hacia el Tuc de Ratera ...
En resumidas cuentas, una bonita experiencia y unos paisajes impresionantes ... ¡por alguna cosa es un parque natural! :) El sábado que viene, la segunda parte.
On Friday 17 we went to the Parc nacional d'Aigües-tortes i l'Estany de Sant Maurici. After several hours of driving and then a few walking, we arrive at mid afternoon to the lake of Sant Maurici. We must congratulate the meteorologists: their prediction was really accurate. We start to rise towards the shelter of d'Amitges with wind of rain and, halfway, the rain catches us. Having had dinner, in the shelter, it starts to fall down a little of snow... Early the following day, the snow is served. But as you can see the photo of above: at 18h there is no sign of the snow of 9 h! By mid-morning there is not even a trace of the clouds... and the sun was brightly shining...
On Saturday early, we decide not to rise to the Tuc of Ratera because the snow was covering the path|way and the milestones and we did not know the path. We make a circular route to the lakes of Saboredo instead. Back to the port of Ratera, the sun is shining in a sky clean of clouds and has melted down all the snow, so we decide to start to rise towards the Tuc of Ratera...
Shortly, a beautiful experience and some impressive landscapes... That’s why it is a nature reserve! :) Next Saturday , the second part, will follow.
Comentaris