Deu anys i un dia d'Orn
Fa just uns dies em va venir al cap un detall que, si jo no fos molt despistat i a sobre no donés gaire importància als aniversaris, m'hauria fet molta gràcia. Però jo sóc així de despistat i poc de celebracions.
L'any 2003 vaig publicar a l'editorial Dude un comic-book de 24 pàgines. Amb aquesta editorial ja havia publicat diverses coses, però amb aquest comic-book feia un petit experiment amb un nou personatge i un nou univers.
Vet aquí la portada...
Deu anys i un dia més tard, tinc una sensació agredolça sobre l"experiment". He publicat l'Orn, Dues Espases (270 pàgines de còmic), però la més ambiciosa col·lecció Orn Història Universal (240 pàgines) ha aquedat aturada en el número #5. Ep! Aturada, que no anul·lada! Tinc acabat el número 6, i aquests dies estic treballant en els següents.
Porto, si fa no fa, 550 i escaig pàgines guionitzades i dibuixades d'aquest personatge i no me n'he cansat gens ni mica.
I l'Ornis! Com deixar de banda aquesta versió infantil de l'Orn? De seguida va adquirir una forta entitat pròpia. Sempre m'he sentit molt còmode en l'humor blanc i l'estil infantil-juvenil. La veritat és que publicar l'Ornis al Cavall Fort ha estat un fita professional per a mi, no me n'amago.
Encara tinc les mateixes ganes, o més, de seguir dibuixant l'Orn i l'Ornis, i aquest 2014 serà important (també) per a aquests dos personatges. "S'acosta l'hivern", diria un Stark. Jo dic: "S'acosten novetats".
L'any 2003 vaig publicar a l'editorial Dude un comic-book de 24 pàgines. Amb aquesta editorial ja havia publicat diverses coses, però amb aquest comic-book feia un petit experiment amb un nou personatge i un nou univers.
Vet aquí la portada...
Deu anys i un dia més tard, tinc una sensació agredolça sobre l"experiment". He publicat l'Orn, Dues Espases (270 pàgines de còmic), però la més ambiciosa col·lecció Orn Història Universal (240 pàgines) ha aquedat aturada en el número #5. Ep! Aturada, que no anul·lada! Tinc acabat el número 6, i aquests dies estic treballant en els següents.
Porto, si fa no fa, 550 i escaig pàgines guionitzades i dibuixades d'aquest personatge i no me n'he cansat gens ni mica.
I l'Ornis! Com deixar de banda aquesta versió infantil de l'Orn? De seguida va adquirir una forta entitat pròpia. Sempre m'he sentit molt còmode en l'humor blanc i l'estil infantil-juvenil. La veritat és que publicar l'Ornis al Cavall Fort ha estat un fita professional per a mi, no me n'amago.
Encara tinc les mateixes ganes, o més, de seguir dibuixant l'Orn i l'Ornis, i aquest 2014 serà important (també) per a aquests dos personatges. "S'acosta l'hivern", diria un Stark. Jo dic: "S'acosten novetats".
Que tingueu un bon any 2014!
Comentaris
Vinga va, que ha d'arribar als vint.
Enhorabona Quim. I espero que superis tots els obstacles per a poder desencallar les noves històries de l'Orn, que les estem esperant!
De ganes no en falten, o sigui que sí, anem de cara a barraca a pel vintè aniversari... :)
Salut!
Quim
Debes de ser de los únicos a los que no sorprende que casi me haya olvidado del 10º aniversario de mi personaje... :)
Salut!
Quim
Bé... potser eren 12, o potser 13, encara ballava.
Gràcies!
I... paciència, que tardarà, però tard o d'hora llegireu la continuació!:)