L'Ornis al Cavall Fort 1201-1202
Aquesta pàgina la vaig publicar al Cavall Fort 1201-1202, el número doble de l'agost. Des de ja fa un temps, miro que l'argument de la història i el mes en que surt publicat lliguin. Així que, el gag d'aquesta pàgina, tracta del que passa al pic de l'estiu...
Com sempre, l'story-board és poca cosa més que quatre línies. Però jo ja m'entenc, que és l'important...
Una curiositat: en la primera versió, una de les quatre escenes estiuenques era l'Ornis i els seus amics agafant "insectes" (sense fer-los mal i deixant-los anar després!). Però és clar, en el món de l'Ornis, els nostres insectes són humans. I com que és un aspecte que gairebé no s'ha tocat mai a les pàgines de l'Ornis, la gent del Cavall Fort pensava que potser aquesta vinyeta causés confusió entre els lectors. I jo hi vaig estar d'acord... Així que vaig canviar la vinyeta.
Fer el color, per mi, sempre és tant complexe com agraït. Tot i que no arriba a ser perfecte ni de lluny, estic content dels colors del gorg de la segona vinyeta. Són colors molt més senzills que la realitat, però he de fer uns colors que lliguin amb l'estil del còmic. La complexitat dels colors d'un gorg és genial: l'aigua, les ombres i reflexos, la llum... No em fa res reconèixer que no arribo al nivell del magnífic dibuixant que és en Pau (per mi, veure això és tota una inspiració i un repte per millorar).
En tot cas, aquesta vinyeta m'ha sortit millor que la darrera que vaig fer, i per això suposo que n'estic content.
I el darrer pas: quan arriba el Cavall Fort a casa. Sempre fa il·lusió rebre'l!
Com sempre, l'story-board és poca cosa més que quatre línies. Però jo ja m'entenc, que és l'important...
Una curiositat: en la primera versió, una de les quatre escenes estiuenques era l'Ornis i els seus amics agafant "insectes" (sense fer-los mal i deixant-los anar després!). Però és clar, en el món de l'Ornis, els nostres insectes són humans. I com que és un aspecte que gairebé no s'ha tocat mai a les pàgines de l'Ornis, la gent del Cavall Fort pensava que potser aquesta vinyeta causés confusió entre els lectors. I jo hi vaig estar d'acord... Així que vaig canviar la vinyeta.
Fer el color, per mi, sempre és tant complexe com agraït. Tot i que no arriba a ser perfecte ni de lluny, estic content dels colors del gorg de la segona vinyeta. Són colors molt més senzills que la realitat, però he de fer uns colors que lliguin amb l'estil del còmic. La complexitat dels colors d'un gorg és genial: l'aigua, les ombres i reflexos, la llum... No em fa res reconèixer que no arribo al nivell del magnífic dibuixant que és en Pau (per mi, veure això és tota una inspiració i un repte per millorar).
En tot cas, aquesta vinyeta m'ha sortit millor que la darrera que vaig fer, i per això suposo que n'estic content.
I el darrer pas: quan arriba el Cavall Fort a casa. Sempre fa il·lusió rebre'l!
Comentaris