25 DE DESEMBRE DEL 1269
Una felicitació nadalenca molt original d'en Xavier Renedo i de la Montserrat:
"25 DE DESEMBRE DEL 1269
L’any 1269 Jaume I, després d’haver assistit a Burgos al casament del seu nét, l’infant Ferran de Castella, amb Blanca, filla de Lluís IX de França, va passar el Nadal a Tarassona en companyia d’Alfons X, rei de Castella i pare del nuvi. Tot i que el relat és una mica eixut, Jaume I no s’està de posar en relleu els seus esforços per passar el Nadal en família i de fer una relació del que es va menjar, o es va fer servir, aquell dia a la seva taula: pa, vi, fruita, perdius, salses especiades i ‘raims estojats’, que JM Pujol tradueix com a ‘raïms de penjar’.
Set-cents quaranta-un anys més tard us enviem el text del rei En Jaume, acompanyat de l’adaptació al català modern de JM Pujol, com a felicitació de Nadal sense il·lustracions, però amb molt d’afecte.
Puis venguem-nos en Tarassona, e el rei de Castella seguí’ns, que no es volia partir de Nós mentre que fóssem en sa terra. E Nós pregam-lo que tingués la festa amb Nós que devia ésser de Nadal, e ell féu algunes excusacions, mas al cap hac-ho a fer per nostres pregàries e venc amb Nós a Tarassona.
E Nós, així com era aguiat, haguem a ell e a tots aquells qui amb ell venien tot ço que mester havien. E faem-ho així, que cada ric hom que amb ell vingués prengués en sa tenda pan, e vin, e cera, e salsa, e fruita e totes aquelles coses que mester hagués per tal que la un no embargàs l’altre en aquelles coses que devia pendre, e així faem-ho en aquesta manera damunt dita que no creem que ens fallís algun a qui ració no faéssem donar de perdius, e de raïms estojats e de totes aquelles coses que demanàs.
Llibre dels feits, 497
Traducció de Josep Maria Pujol
Després anàrem a Tarassona i el rei de Castellà ens acompanyà, car no volia separar-se de Nós mentre fóssim a la seva terra, i Nós li pregàrem que celebrés amb Nós la festa de Nadal. Ell donà algunes excuses, però a la fi hagué de cedir als nostres precs i vingué amb nós a Tarassona.
I Nós, tal com havia d’ésser, tinguérem preparat tot el que necessitava ell i tots els que l’acompanyaven. I férem per manera que cada ric home que l’acompanyés rebés a la seva tenda pa, vi, cera, salsa d’espècies, fruita i tot el que li calgués, per tal que no es destorbessin els uns als altres quan haguessin de prendre alguna cosa. I així ho férem, tal com hem dit més amunt, que no crèiem que en romangués cap a qui no féssim donar ració de perdius o de raïms de penjar i de tot allò que demanés."
------------------------------------------------------------------------------------------------------
"25 DE DICIEMBRE DE 1269
El año 1269 Jaume I, después de haber asistido a Burgos a la boda de su nieto, el infante Ferran de Castilla, con Blanca, hija de FerranLluís IX de Francia, pasó la Navidad en Tarassona en compañía de Alfons X, rey de Castilla y padre del novio. Aunque el relato es un poco parco, Jaume I no se priva de poner en relieve sus esfuerzos por pasar la Navidad en familia y de hacer una relación de lo que se comió, o se sirvió, aquel día en su mesa: pan, vino, fruta, perdices, salsas sazonadas y 'raims estojats', que JM Pujol traduce como 'uvas de colgar'.
Setecientos cuarenta y un años más tarde os enviamos el texto del rey Jaume, acompañado de la adaptación al catalán moderno de JM Pujol, como felicitación de Navidad sin ilustraciones, pero con mucho de afecto."
Traducción al castellano de la adaptación de Josep Maria Pujol
Después fuimos a Tarassona y el rey de Castilla nos acompañó, pues no quería separarse de Nós mientras estuviéramos en su tierra, y Nós le rogamos que celebrara con Nós la fiesta de Navidad. Él dio algunas excusas, pero al fin tuvo que ceder a nuestros ruegos y vino con nós a Tarassona.
Y Nós, tal como tenía que ser, tuvimos preparado todo lo que necesitaba él y todos los que lo acompañaban. Y hicimos por manera que cada rico hombre que lo acompañara recibiera en su tienda pan, vino, cera, salsa de especias, fruta y todo lo que le hiciera falta, a fin de que no se estorbaran los unos en los otros cuando tuvieran que tomar alguna cosa. Y así lo hicimos, tal como hemos dicho más arriba, que no creíamos que hubiera nadie a quién no hiciéramos dar ración de perdices o de uvas de colgar y de todo aquello que pidiera."
------------------------------------------------------------------------------------------------------
"25 DECEMBER OF 1269
In year 1269 Jaume I, after having attended in Burgos the wedding of his grandson, the infant Ferran of Castilia, with Blanca, daughter of Lluís IX of France, he spends Christmas in Tarassona in company of Alfons X, king of Castilia and father of the groom. Even if the story is a little dry, Jaume I points out his efforts to spend the Christmas in family and makes a report of what was eaten, or what was served that day at his table: bread, wine, partridges, fruit, sauces and 'raims estojats', that JM Pujol translates as 'grapes of hanging'.
Seven hundred and forty-one years later we send you the text of the king Jaume, along with the adaptation to modern Catalan of JM Pujol , as a Chirstmas congratulation without illustrations, but with a lot of affection."
Automatic translation into English of the adaptation of Josep Maria Pujol
Afterwards we went to Tarassona and the king of Castilian went us, expensive it|he|she did not want to break away from Nós as long as we were on its|his|her|their earth|land, and Nós we prayed it|him|her that he|she|it celebrated with Nós the party of Christmas. Him it|he|she gave some excuses, but he|she|it finally had to give in to our requests and suited|came with nós to Tarassona.
I Nós, as it|he|she had to be, we, him and all that accompanied it|him|her, had prepared all what it|he|she needed. And we made for way that each rich man who accompanied received it|him|herin|on its|his|her|their bread tent, wine, wax, sauce of species, fruit and all what was necessary to him|her, so that they were not disturbed the some in the other ones when they had to take something. And like this we made it, as we have suggested|said most up, that we did not believe that it|he|she remained towards whom we did not make to face|give ration of partridges or of grapes of hanging and of what he|she|it asked for.
"25 DE DESEMBRE DEL 1269
L’any 1269 Jaume I, després d’haver assistit a Burgos al casament del seu nét, l’infant Ferran de Castella, amb Blanca, filla de Lluís IX de França, va passar el Nadal a Tarassona en companyia d’Alfons X, rei de Castella i pare del nuvi. Tot i que el relat és una mica eixut, Jaume I no s’està de posar en relleu els seus esforços per passar el Nadal en família i de fer una relació del que es va menjar, o es va fer servir, aquell dia a la seva taula: pa, vi, fruita, perdius, salses especiades i ‘raims estojats’, que JM Pujol tradueix com a ‘raïms de penjar’.
Set-cents quaranta-un anys més tard us enviem el text del rei En Jaume, acompanyat de l’adaptació al català modern de JM Pujol, com a felicitació de Nadal sense il·lustracions, però amb molt d’afecte.
Puis venguem-nos en Tarassona, e el rei de Castella seguí’ns, que no es volia partir de Nós mentre que fóssem en sa terra. E Nós pregam-lo que tingués la festa amb Nós que devia ésser de Nadal, e ell féu algunes excusacions, mas al cap hac-ho a fer per nostres pregàries e venc amb Nós a Tarassona.
E Nós, així com era aguiat, haguem a ell e a tots aquells qui amb ell venien tot ço que mester havien. E faem-ho així, que cada ric hom que amb ell vingués prengués en sa tenda pan, e vin, e cera, e salsa, e fruita e totes aquelles coses que mester hagués per tal que la un no embargàs l’altre en aquelles coses que devia pendre, e així faem-ho en aquesta manera damunt dita que no creem que ens fallís algun a qui ració no faéssem donar de perdius, e de raïms estojats e de totes aquelles coses que demanàs.
Llibre dels feits, 497
Traducció de Josep Maria Pujol
Després anàrem a Tarassona i el rei de Castellà ens acompanyà, car no volia separar-se de Nós mentre fóssim a la seva terra, i Nós li pregàrem que celebrés amb Nós la festa de Nadal. Ell donà algunes excuses, però a la fi hagué de cedir als nostres precs i vingué amb nós a Tarassona.
I Nós, tal com havia d’ésser, tinguérem preparat tot el que necessitava ell i tots els que l’acompanyaven. I férem per manera que cada ric home que l’acompanyés rebés a la seva tenda pa, vi, cera, salsa d’espècies, fruita i tot el que li calgués, per tal que no es destorbessin els uns als altres quan haguessin de prendre alguna cosa. I així ho férem, tal com hem dit més amunt, que no crèiem que en romangués cap a qui no féssim donar ració de perdius o de raïms de penjar i de tot allò que demanés."
------------------------------------------------------------------------------------------------------
"25 DE DICIEMBRE DE 1269
El año 1269 Jaume I, después de haber asistido a Burgos a la boda de su nieto, el infante Ferran de Castilla, con Blanca, hija de FerranLluís IX de Francia, pasó la Navidad en Tarassona en compañía de Alfons X, rey de Castilla y padre del novio. Aunque el relato es un poco parco, Jaume I no se priva de poner en relieve sus esfuerzos por pasar la Navidad en familia y de hacer una relación de lo que se comió, o se sirvió, aquel día en su mesa: pan, vino, fruta, perdices, salsas sazonadas y 'raims estojats', que JM Pujol traduce como 'uvas de colgar'.
Setecientos cuarenta y un años más tarde os enviamos el texto del rey Jaume, acompañado de la adaptación al catalán moderno de JM Pujol, como felicitación de Navidad sin ilustraciones, pero con mucho de afecto."
Traducción al castellano de la adaptación de Josep Maria Pujol
Después fuimos a Tarassona y el rey de Castilla nos acompañó, pues no quería separarse de Nós mientras estuviéramos en su tierra, y Nós le rogamos que celebrara con Nós la fiesta de Navidad. Él dio algunas excusas, pero al fin tuvo que ceder a nuestros ruegos y vino con nós a Tarassona.
Y Nós, tal como tenía que ser, tuvimos preparado todo lo que necesitaba él y todos los que lo acompañaban. Y hicimos por manera que cada rico hombre que lo acompañara recibiera en su tienda pan, vino, cera, salsa de especias, fruta y todo lo que le hiciera falta, a fin de que no se estorbaran los unos en los otros cuando tuvieran que tomar alguna cosa. Y así lo hicimos, tal como hemos dicho más arriba, que no creíamos que hubiera nadie a quién no hiciéramos dar ración de perdices o de uvas de colgar y de todo aquello que pidiera."
------------------------------------------------------------------------------------------------------
"25 DECEMBER OF 1269
In year 1269 Jaume I, after having attended in Burgos the wedding of his grandson, the infant Ferran of Castilia, with Blanca, daughter of Lluís IX of France, he spends Christmas in Tarassona in company of Alfons X, king of Castilia and father of the groom. Even if the story is a little dry, Jaume I points out his efforts to spend the Christmas in family and makes a report of what was eaten, or what was served that day at his table: bread, wine, partridges, fruit, sauces and 'raims estojats', that JM Pujol translates as 'grapes of hanging'.
Seven hundred and forty-one years later we send you the text of the king Jaume, along with the adaptation to modern Catalan of JM Pujol , as a Chirstmas congratulation without illustrations, but with a lot of affection."
Automatic translation into English of the adaptation of Josep Maria Pujol
Afterwards we went to Tarassona and the king of Castilian went us, expensive it|he|she did not want to break away from Nós as long as we were on its|his|her|their earth|land, and Nós we prayed it|him|her that he|she|it celebrated with Nós the party of Christmas. Him it|he|she gave some excuses, but he|she|it finally had to give in to our requests and suited|came with nós to Tarassona.
I Nós, as it|he|she had to be, we, him and all that accompanied it|him|her, had prepared all what it|he|she needed. And we made for way that each rich man who accompanied received it|him|herin|on its|his|her|their bread tent, wine, wax, sauce of species, fruit and all what was necessary to him|her, so that they were not disturbed the some in the other ones when they had to take something. And like this we made it, as we have suggested|said most up, that we did not believe that it|he|she remained towards whom we did not make to face|give ration of partridges or of grapes of hanging and of what he|she|it asked for.
Comentaris