Països catalans?

No em puc estar d'escriure aquesta entrada. Aquest matí m'he adonat d'una cosa curiosa: en un parell de dies, he tingut tres contactes per qüestió de feina. Dues editorials, una del País València i l'altra de Mallorca, i el tercer, un periodista de Perpinyà.
I tots tres contactes, fets en català, de manera natural, sense forçar res.
Políticament, cadascú té una opinió sobre els Països Catalans. A favor, en contra, indiferent, no sap no contesta... Però, culturalment, ningú pot afirmar que els catalans del Principat estiguem sols.
PD: que algú d'Andorra, de la Franja i de l'Alguer m'escrigui! ;D

No puedo evitar escribir esta entrada. Esta mañana me he dado cuenta de una cosa curiosa: en un par de días, he tenido tres contactos por cuestión de trabajo. Dos editoriales, una del País Valencià y la otra de Mallorca, y el tercero, un periodista de Perpinyà. Y los tres contactos, hechos en catalán, de manera natural, sin forzar nada. Políticamente, cada uno tiene una opinión sobre los Países Catalanes. A favor, en contra, indiferente, no sabe no contesta ... Pero, culturalmente, nadie puede afirmar que los catalanes del Principado estemos solos. PD: ¡que alguien de Andorra, de la Franja y de Alguer me escriba! ;D

I can not withhold myself from writing this post. This morning I have noticed a curious thing: in a couple of days, I have had three work contacts. Two publishing houses, one from the Valencian Country and the other one from Mallorca, and the third, a journalist from Perpinyà. And all three contacts, made in Catalan, in a natural way, without forcing the issue. Politically, everyone has its own opinion about the Catalan Countries. In favor, against, indifferent, ... But, in a cultural way, nobody can affirm that we, the Catalans of the Principality, are alone.
PD: Somebody from Andorra, La Franja and Alguer , please write me! ;D

Comentaris