De tornada (1): "Zas! En toda la boca!"

Volia començar aquesta quarta temporada del meu bloc amb dos entrades especials i antagòniques. La primera, la d'avui, és una gran patacada com a autor de còmics, especialment com a autor de l'Orn. Jo ja sabia que a la vida hi ha casualitats i casualitats. També sabia que tot està inventat, sí. Però quan la meva amiga Tònia Bauçà em va dur aquest còmic, trobat en una botiga de vell a París, em vaig quedar glaçat... Un gos pelut (un gos d'atura?) que parla i es diu...  Orn...
Què puc dir? La coincidència és aclaparadora. Per sort, la temàtica del còmic, l'època en que van ser publicats (cap al 1980), que fa anys que estan descatalogats i el fet que jo juraria que no va ser mai publicat a l'estat espanyol em fan respirar una mica més tranquil. A part, només cal mirar-se el còmic una estona per veure que no és un plagi...
Tot i així, reconec que em vaig quedar astorat: estareu d'acord amb mi, la casualitat és frapant. Desconec el destí de l'Olivier Taffin i en Patrick Cothias, però si mai me'ls trobo, els convidaré a una cervesa i espero que tots tres la poguem fer petar i riure una estona de com al vida ens sorprèn de maneres terriblement estrambotiques.

 

Quería empezar esta cuarta temporada de mi blog con dos entradas especiales y antagónicas. La primera, la de hoy, es un gran batacazo como autor de cómics, especialmente como autor de Orn. Yo ya sabía que en la vida hay casualidades y casualidades. También sabía que todo está inventado, sí. Pero cuando mi amiga Tònia Bauçà me trajo este cómic, encontrado en una tienda de viejo en París, me quedé helado... Un perro peludo (¿un gos d'atura?) que habla y se llama... Orn...
¿Qué puedo decir? La coincidencia es abrumadora. Por suerte, la temática del cómic, la época en que fueron publicados (hacia el 1980), que hace años que están descatalogados y el hecho que yo juraría que no fue nunca publicado en el estado español me hacen respirar algo más tranquilo. Aparte, sólo hay que mirarse el cómic un rato para ver que no es un plagio...
Aún así, reconozco que me quedé acongojado: estaréis de acuerdo conmigo, la casualidad es abrumadora. Desconozco el destino de Olivier Taffin y Patrick Cothias, pero si nunca me los encuentro, los invitaré a una cerveza y espero que los tres podamos charlar y reírnos un rato de cómo la vida nos sorprende de maneras terriblemente bizarras.

He wanted to begin this fourth period of my blog with two special and antagonistic posts. The first one, that of today, is a big thump like author of cómics, especially like author of Orn. I already knew that in the life there are coincidences and coincidences. Also he knew that everything is invented, yes. But when my friend Tònia Bauçà brought to me this cómic found in a shop of old in Paris, I remained frozen... A shaggy dog (a gos d'atura?) that speech and call...  Orn...
What can I say? The coincidence is overwhelming. Fortunately, the subject-matter of the cómic, the epoch in which they were published (about 1980), that it has been years since are descatalogados and the fact that I would swear that it was never published in the Spanish state they make me breathe something calmer. Apart, it is necessary only to look the cómic a little bit to see that it is not a plagiarism...
Nevertheless, I admit that I remained anguished: you will agree with me, the coincidence is overwhelming. I do not know the destination of Olivier Taffin and Patrick Cothias, but if I am never them, I will invite them to a beer and I hope that the three could chat and laugh a little bit at how we surprise the life of ways terribly bizarres.