Carta als senglanaries
Senglanaires i altres caçadors:- Primer: cada any mateu alguna persona: un boletaire, un altre caçador... algun pobre desgraciat que passava per allà... Potser un dia seré jo.
- Segon: la vostra activitat és tremendament agressiva, no només pels animals morts, sinó per la resta de la fauna i els humans que hi fem altres activitats. Tot el bosc queda monopolitzat pel vostre petit grup de persones.
- Tercer: perquè són mítics els esmorzars que feu abans d'agafar l'escopeta, sempre ben regats amb vi.
- Quart: perquè abans contaminàveu amb el plom, i ara encara ho feu amb els cartutxos usats que sovint trobem pels marges.
- Cinquè: perquè teniu el permís d'armes per un pur tràmit. Pagar i punt. Qualsevol persona que pagui pot tenir una arma a casa.
- Sisè: perquè tracteu els vostres gossos com a objectes inanimats.
- Setè: perquè tota aquella xerrameca de "hi ha massa senglars" és certa, però qualsevol persona sap que el sostre demogràfic d'una espècie ve determinat pel medi on viu i la seva adaptació a aquest medi. Mai per la capacitat humana de caçar-los (a no ser que sigui un extermini total). Si n'hi ha mil, i en mates cent, en un any tornaran a ser mil. Si de veritat volguéssiu reduir el número d'exemplars, hauríeu de capturar exemplars vius, esterilitzar-los, i tornar-los al medi natural. Però és clar, és veu que això no és tant divertit com rebentar a trets un animal estressat pels gossos i els crits...
- Vuitè: i més important. La caça ha estat una activitat habitual en tota la història de la humanitat. Abans del neolític, com a mitjà de sobreviure, després, com a complement de l'alimentació. A partir d'un determinat moment (edat mitjana, p.e.), ha estat una activitat reservada a l'èl·lit social (i furtius que seguien necessitant el complement en l'alimentació). Fins fa ben pocs anys, la caça encara complia aquestes funcions. Però, i ara? Ara la caça és pur oci. Una tradició, una diversió. Així que, en resum, sou gent que gaudeix matant animals vius. Us agrada MATAR.
Ahir, pujant a Sant Aniol de Finestres, vam sentir diversos trets i gossos. Alguns ben a prop. Vam posar-nos a xerrar tota l'estona, no fos cas que ens confonguessin amb un senglar. En un moment determinat, a uns cent metres davant del camí, surt corrent una femella senglar i quatre godalls ja força adults (encara amb mig pelatge ratllat). Fugien dels trets. Si nosaltres haguéssim estat uns metres més amunt, i ens haguéssim trobat cara a cara, què hagués fet la senglar? En un estat normal, hagués fugit. Però en aquell estat, excitada i nerviosa, amb cries, ves a saber què hauria passat.Però a més, francament, us he de dir que veure aquells animals corrent, em va provocar una sensació d'admiració. El porc senglar és un animal molt comú i menystingut per la nostra cultura. Però per alguna cosa eren animals venerats d'antigues civilitzacions per vigor i valentia. En uns segons han fugit fageda avall, però uns pocs segons han estat suficients per admirar aquest impressionant animal.
I ara, caçadors, senglanaires, si teniu pebrots, perquè no els caceu amb llances? No us hi atreviu, colla de covards? Si no teniu al 100% les de guanyar, ja no us resultaria tan divertit, veritat?
Comentaris