dimecres, 17 desembre de 2014

Una altra entrada d'esbossos...

...poca cosa més es pot comentar d'aquesta làmina...

 Però d'això altre... ehem... Sovint, quan un es posa a fer esbossos, deixa anar la imaginació i surten dibuixos molt estrambòtics. De vegades, però, fins i tot em sorprenen a mi mateix... Començo fent un autoretrat i... un iber? Eh? Uh?

dissabte, 13 desembre de 2014

Serra de Cardó ( i 2)


Mas Taniet
  Dormim a l'hotel rural Mas Taniet, de Benissanet. Són una gent molt simpàtica i vam sopar molt bé! L'habitació tenia unes grans vistes als camps de presseguers, que, com va comentar en Toni, si s'enganxa quan estan florits, ha de ser espectacular. L'única pega és haver-hi arribat gairebé de fosc i marxar l'endemà al matí!

 Ens llevem d'hora i anem fins al monestir/balneari abandonat de Cardó. Malauradament, no es pot visitar, els amos (Leche Pascual) ho tenen tot tancat i barrat (tant el monestir com la planta embotelladora del costat).

 Volem fer una excursió combinada entre la que anomenen de "Les 11 ermites", la pujada al Xàquera (o Creu de Santos) i el Portell de Bou. Anem ben preparats, duem el mapa de Piolet, ens vam fixar que no amenacés pluja, però... vam menystenir el mestral. Ben equipats i abrigats i tot, al final vam retallar l'excursió i només vam pujar al Xàquera, on vam quedar ben ventats (més d'un cop gairebé em tira a terra!).
Monestir/balneari abandonat de Cardó
Font de l'Argelagar
Dalt del Xàquera
Dalt del Xàquera
  De les 11 ermites, moltes estan molt enrunades. Pel que he vist, són de construcció força moderna (o molt refeta, si més no). Ara bé, de les 11, n'hi ha una que destaca no només aquí, sinó en totes les que he vist mai: l'ermita de la Columna. Anomenada així per raons òbvies. L'estat és lamentable, en procés d'enrunament, seria una llàstima que el sostre acabés de caure. És ben a prop de l'aparcament, val la pena acostar-s'hi.




  I per acabar d'arrodonir el dia, i més a recés del mestral, visitem el jaciment ibèric de Castellet de Banyoles. Una ciutat dalt d'un altiplà que controla l'Ebre. El % excavat és mínim, m'agradarà veure com evoluciona aquest jaciment. De moment, és el segon cop que visitem el jaciment, i ja hem descobert que han excavat un barri de cases "de luxe": 300 m2 cadascuna, amb patis... Impressionant. De cases senyorials se n'han trobat diverses, de més grans i tot ( a Ullastret mateix), però tot un barri? Que la societat ibèrica era jerarquitzada i clientelar és ben sabut, però serà interessant veure com afecta la introducció d'aquesta "classe mitjana" dins del coneixement que tenim d'aquesta civilització.




divendres, 12 desembre de 2014

Serra de Cardó (1)

 Cap de setmana a la Serra de Cardó, entre la Ribera d'Ebre i el Baix Ebre. Aprofitant la baixada, ens aturem a visitar el monestir d'Escaladei. Hem de fer la visita per separat perquè no podem entrar amb el gos (el mateix ens passarà a Miravet). Ja se sap, els gossos roseguen les columnes i tiren a terra els murs de pedra de dos metres de gruix... En fi.
Escaladei
Escaladei
Escaladei
Escaladei
 Ja arribant, ens aturem al poblat ibèric de Castellot de Roca Roja. Un cas curiós: el jaciment està molt ben preparat per a la visita. Els murs ben arreglats, molts i diversos plafons... Però, paradoxalment, arribar-hi és una petita odissea, ja que no està ben senyalitzat. No està senyalitzat, de fet. Ni pertany a la Ruta dels Ibers.  No sé pas què ha passat, però no és gaire normal, no. Sort que tenia el catàleg.




 I per acabar de completar el dia, visitem un altre lloc espectacular: el castell templer de Miravet. Tant el Castellot de Roca Roja com Miravet van ser bastits amb la mateixa intenció: controlar la gran via de comunicació que era el riu Ebre. Només que entre un i l'altre hi ha 1.500 anys de diferència.
Miravet és de visita obligada si us interessa mínimament la història.





dimecres, 10 desembre de 2014

Rastres en la Neu. Un altre projecte que... qui sap quan veurà la llum.

 Un altre guió al calaix. Una altre idea que m'agrada força: una història post-apocalíptica, decadent i quotidiana, però també una gran aventura (de les clàssiques, vaja). I tot i tenir el compromís i la feina del gran dibuixant (i millor persona) Patrick Fodéré al darrera, no vaig saber vendre a una editorial. Llàstima, m'agrada aquest guió, i amb el dibuix d'en Patrick hauria quedat genial. Crec que junts hauríem fet un gran còmic.

 El guió queda al calaix sense previsió de ser publicat. Qui ho sap! Potser algun dia veurà la llum? Coses més estranyes han passat.

 Avui us ensenyo uns petits esbossos que vaig fer pensant en aquest guió. Com podeu comprovar, són molt experimentals i... perquè no dir-ho, molt menys interessants que les pàgines de mostra que va fer en Patrick.



dilluns, 8 desembre de 2014

diumenge, 7 desembre de 2014

16 cabres i un munt de vergonyes



 Què passa quan un amic munta un Verkamí que m'interessa? Que hi poso calers, ves.
Sí, crec que ells ho negarien, però amb alguns d'Els Groullers hi vaig tocar el sac de gemecs, en un altre grup i fa temps... quan era jove i inconscient (del dolent que sóc tocant un instrument musical, he, he...)
En fi, el micro-mecenatge serveix per això: perquè gent interessant tiri endavant idees interessants.