dimecres, 25 de maig de 2016

Esperits del bosc/ Esbossos directes amb retolador Edding


 De vegades, els dibuixants fem alguna mena d'exercici. Ja sigui per practicar, per avorriment, per inspiració... Petits reptes que sorgeixen quan menys t'ho esperes.
Vaig fer un esbós ràpid, el primer que veureu aquí sota,  i em vaig proposar fer cinc esbossos de esperits del bosc, directament amb l'Edding, aquest retolador gruixut, sense llapis i sense pensar-m'hi gaire, mirant d'improvisar al màxim. Això sí, algun toc de tipex hi he posat després...


  Un esperit fet d'ombres i ossos, tímid, només es mou quan vosaltres esteu d'esquenes.

  Una soca seca, emprenyada per haver estat tallada, sembla molt amenaçadora però tarda anys en moure un dit.

  Un petit esperit entremaliat, especialista a fer-vos caure quan menys ho espereu.

  Un minúscul esperit insecte-ocell, si no vigileu i el trepitgeu se us colarà a les botes i us farà sortir butllofes als peus.


 Esperit gegant de branques i humus, d'aspecte ferotge però molt flonjo, és incapaç de menjar-se tota la porqueria que troba.

dimecres, 18 de maig de 2016

Un dibuix descartat, tres esbossos i una cabra

1/ De vegades passa: et fan un encàrrec, tens una idea, la dibuixes, i... fins i tot entregues el dibuix i tot. I llavors penses, "Espera! Crec que quedarà millor una altra cosa!"
Així que fas la segona versió, agrada més i et quedes amb un dibuix descartat: no per mal fet, sinó perquè a veure qui és el guapo que sempre l'encerta a la primera :)


2/ Una curiositat: si mai parlo per telèfon amb vosaltres, pot molt ben ser que estigui fent això d'aquí baix. No perquè no us escolti, sinó perquè algun racó del meu cervell em permet dibuixar en "pilot automàtic" :)



 3/ Una altra curiositat: esbossos fets mentre escolto el Barça. Per la ràdio. Sí, no estic subscrit al canal esportiu i aprofito per anar treballant o fent esbossos ...


i 4/ Un darrer dibuix, senzill, que és l'únic de les diverses proves que vaig fer que em va acabant agradant. En una excursió per l'alta Garrotxa, de bon matí, amb el sol encara aixecant-se, mentre passàvem per un estret corriol al costat d'uns marges i pendents, vaig despertar o sorprendre una gran, blanca i peluda cabra salvatge que s'estava en una roca que sobresortia, plana, un excel·lent mirador. La cabra se'm va quedar mirant un segon,  i d'un àgil salt, va desaparèixer muntanya avall. I l'anècdota no donaria per més si no fos que una de les meves pel·lícules preferides és La princesa Mononoke... :)

dimecres, 11 de maig de 2016

divendres, 6 de maig de 2016

Dissabte al Saló del Còmic



 Dissabte seré a, com diu el meu amic Eduardo, aquest lloc "íntim i minoritari" que és el Salo del Còmic de Bcn. Si us hi passeu, saludeu.

dimecres, 4 de maig de 2016

Esbós: tres follets-orcs i un pardal.


 Un esbós, per practicar amb la Cintiq i el Clip Studio Paint. És d'aquells esbossos que mentre vas fent penses, és un dibuix estrany però m'agrada com queda... En gran part, per l'estrambòtic que són aquests mini-orcs o follets salvatges i agressius... I l'ocellet amb casc! XD
Com a curiositat, a mesura que anava fent, pensava en aquests personatges i amb una mica més de feina els podria fer un guió d'un àlbum. Ep! I l'ocell és qui mana de l'esquadró! Però desprès recordo que encara tinc feina per sis o set anys acabant l'Orn, Història Universal. O sigui que val més que me n'oblidi...
És la meva maledicció, la de tenir una imaginació hiper-motivada. Podria emplenar la vida d'uns quants dibuixants amb la de guions que tinc fets (més bons o més dolents) i amb els que he oblidat! ^_^U

Tot seguit, per a curiosos, el procés. El llapis és "analògic", tota la resta, digital.












dilluns, 2 de maig de 2016

De tornada dels Ports, Miravet i Tarragona

 De tornada cap a casa dels cinc dies de vacances, ens aturem a Miravet. Què dir d'aquest magnífic castell! Bé, podríem dir que fan pagar justos per pecadors, perquè el nostre gos podria entrar i sortir sense que ningú sabés que ha estat dins. Els que tenim els gossos ben educats tot sovint ens fan pagar els plats trencats dels qui embruten o passen de tot...
Tot i això, ens té ben enamorats i no és estrany, és un castell impressionant i amb segles d'història...











 També tenim una mica de temps per fer una petita aturada a Tarragona, tot i que es mereixeria quedar-nos-hi uns dies per visitar les restes romanes, el museu, etc... només tenim temps de fer una visita llampec.


divendres, 29 d’abril de 2016

El Tresor Que Tothom Cerca!



 Sempre, sempre, fa molta il·lusió tenir a les mans exemplars impresos del que il·lustres. Aquest cop, però, em permetreu sentir-me més cofoi del normal. No només s'han esgotat tots els exemplars en pocs dies (un èxit brutal!), sinó que, en conseqüència, en Joan Coll, l'autor, aquest dissabte durà 6.000 € a Sant Joan de Déu de Barcelona destinats a la investigació de la leucèmia i càncer infantil.
Emocionant!