L'Ornis al Cavall Fort nº1381

 Els somnis es fan realitat? De vegades estaria molt bé... d'altres, no tant... XD
Aquesta quinzena al Cavall Fort

Nuria-Puigmal

Amb grampons des de gairebé Núria. És el primer cop que la fem a l’hivern. Una altra mirada sobre aquesta magnífica muntanya.

Tres il·lustracions, vint anys (Heura, els Nants)

  Fa quinze dies us ensenyava un còmic dels Nants, del 1992. Ja us vaig comentar que era un macro-projecte, de personatges fixos i diversos còmics. De tant en tant, solia fer algun esbós per practicar. Fins i tot, vaig arribar a recordar el personatge femení, l'Heura, en una sèrie d'esbossos del 2013.
Així que ara us presento una curiosa sèrie: tres esbossos/il·lustracions.
- La feta a llapis de colors, del 1993.
- Una de les primeres coses fetes a color a l'odinador, un petit esbós del 1999.
- I finalment, un esbós ja fet amb la Intuos o la Cintiq, el 2013.

Passejada Espinavell-Torre de Mir

 Fem aquesta petita excursió entre boira i moments de sol i paisatge.
La torre de Mir és un excel·lent mirador cap a l'admirat Canigó i Prats de Molló, i un record del que va ser la frontera del regne de Mallorca.

L'Ornis al Cavall Fort nº1379

 Neu, joc i imaginació... Com acabarà, tot plegat? Ho llegireu al Cavall Fort ;)

La Presa. Un còmic dels Nants del 1992

 Un còmic de l'any 1992 amb el que vaig guanyar el primer premi del concurs de còmic que organitzava la Generalitat. Ah! Els anys on hi havia calers per fer coses així...
Fa gairebé trenta anys. Els Nants eren uns personatges de caire juvenil/humorístic, el primer macro-projecte que vaig crear (si ho recordo bé), i a tall de curiositat puc dir que van ser l'embrió d'on va sorgir El Continent de Môm. Tot i que tota aquesta nova saga de còmics de Môm s'allunya molt geogràficament de els Nants, ja que passa a l'altra punta del continent, i també es diferencia molt estilísticament, ja que són molt més adults i durs. Tot i això, els Nants, aquests elfs bosquetans simpaticots, conserven un paper vital l'univers de Môm.

Són escanejats de la publicació que es feia del guanyadors i finalistes. Ja us ho he dit: era època de vaques grasses. No trobo els originals... autx i ai...
Està fet amb tinta xinesa i anilines per posar grisos.
Destaco el detall curiós de la numeració de les pàgines.

De mica en mica… (Pintant l'Orn Història Universal nº8)

…s’omple la pica. I vaig pintant l’Orn Història Universal nº8. Més de mica en mica del que m’agradaria, però ja em representa un esforç extra. De vegades he aconseguit esgarrapar algunes hores a la setmana per anar fent.
Encara m’ho passo molt bé treballant-hi. I només em queden unes 200 pàgines per dibuixar (batalles campals incloses)... XD