Aquest dissabte, a la llibreria L'Altell de Banyoles...

Mireu quin goig que fa l'aparador de la llibreria L'Altell! 😀
Recordeu aquest dissabte, a les 11h. del matí... contes, dibuixos... i pirates!

Els gegants no tanquen els ulls. Ed. Animallibres (la portada)

 L'editorial Animallibres acaba de publicar "Els gegants no tanquen els ulls", del multidisciplinari (quin mèrit!)  Albert López Vivancos ...on he tingut la sort de poder fer les il·lustracions!
Joves, misteri, pobles, casals antics!
Molt divertit d'il·lustrar :)

Fer la portada, com gairebé sempre, és un procés llarg. Comença esbossant les primeres idees. Tot sovint cal fer uns quants esbossos per trobar l'equilibri entre mostrar l'essència del text, l'estètica i la comercialitat. Un cop trobada l'escena més adient, es tracta d'anar-la polint i començar a fer el llapis (tradicional), la tinta i el color (digitals).

Conte infantil: Un Riu al Llit de l'Avi... properament (i 2)

 La setmana que ve... la presentació! :)

Publicat per MMV Edicions 

Conte infantil: Un Riu al Llit de l'Avi... properament (1)

 Una de les feines que he fet darrerament...
D'una anècdota explicada per l'amic i admirat Jordi Xena, una d'aquelles persones intel·ligents i sensibles que sempre paga la pena escoltar, va sorgir la proposta de fer un conte.

És un conte senzill, de dibuix ràpid i net, molt blanc, vint-i-quatre pàgines... però que n'estic molt cofoi del resultat.

Publicat per MMV Edicions

Quim&Arn, arribem al Cavall Fort!

El Cavall Fort nº1358, amb una portada preciosa!

 Quina sensació més divertida i estranya ser protagonista d'unes tires!
Tot i que seria més correcte dir coprotagonista... O bé, vaja, essent realistes, comparsa del protagonista, més aviat...

Tot va començar d'una manera ben simple: vaig començar a penjar gags a l'Instagram. Dibuixats com a esbossos ràpids, sense gaires pretensions, eren sobre les meves experiències amb el meu gos, l'Arn. Gairebé tot real! En vaig anar fent, anar fent... No tenia problemes, al contrari, se m'acudien més coses de les que dibuixava. I llavors, vaig pensar... I si li netejo la cara i en faig un projecte?
Evidentment, vaig pensar a proposar-ho als amics del Cavall Fort.
I... vet aquí. No sortim pas a cada número (encara ens fariem pesats, he, he!), però sí que jo i el meu gos anirem traient el cap uns quants cops durant l'any per la revista ;D

Curiosament, publiquem la versió de dos colors, no la de tot color.  Si veièssiu la pàgina de la revista ho entendrieu, es tracta de l'index, una pàgina ja molt acolorida i amb molta informació... Queda molt millor així.

 

 Però amb els dos colors.... potser no tothom està content del tot...?
No puc evitar anar fent gags... ;D

Vaga!

L'Ornis al Cavall Fort nº1357

 Tot i que de neu, al Pirineu oriental, per ara en tenim ben poca... 😩 En fi, sempre m'he imaginat que l'Ornis viuria una mica més cap a l'interior. 😉