dimecres, 25 febrer de 2015

L'alba en una ciutat nocturna (esbós del món de l'Orn).

 En el món de l'Orn, hi ha diferents tipus de civilitzacions. Per exemple, l'Orn pertany als diürns. És a dir, que la gent fa vida de dia (com nosaltres). Les seves ciutats i pobles són molt similars a les nostres ciutats i pobles d'època medieval.

 Però també hi ha les societats dels nocturns, que fan vida de nit. Mussols, rat-penats, etc...
En aquestes ciutats fan vida de nit, i, és clar, no fan servir antorxes ni llums ja que la foscor és el seu habitat natural. En canvi, els carrers principals estan tapats per sostres i teles per esmorteir la claror del dia, quan ells es posen a dormir.
Sí, de vegades crec que passo massa temps treballant fent fantasia... :P



dilluns, 23 febrer de 2015

Passejant el gos, grans vistes.

 Quan trec a passejar el gos, hi ha un moment on puc veure la Mare de Déu del mont, el Bassegoda, el Canigó, i fins i tot el Costabona i el Bastiments. Si és al capvespre, encara és més espectacular. Són fotos de fa uns dies, quan em pensava que aquest cap de setmana passat faria alguna excursió per allà dalt. Abans que la grip truques a la porta :(



dijous, 19 febrer de 2015

Un acudit que no fa gaire gràcia

 I no perquè no sigui bo (que tampoc ho és gaire). Jo, que sóc optimista de mena, i que sóc independentista declarat i convençut, estic segur que aconseguirem crear un país més just i millor. Però això no vol dir que no em preocupi la deriva del país veí, pels amics que hi tinc, i naturalment, per tota la gent normal i corrent que hi viu, i que té tot el dret de viure en un país el millor possible. Què lluny que veig cap millora social o política a Espanya!
Però és la meva opinió, en cap cas els diré què han de fer i què no.



dimecres, 18 febrer de 2015

L'Ornis al Cavall Fort nº 1261

 A qui no li hagués agradat, de petit, tenir tot un estany gelat per fer patinatge?
L'Ornis al Cavall Fort nº 1261:







 En aquesta pàgina haureu observat que les tres primeres vinyetes són de pla fix, és a dir, no canvia el nostre punt de vista sobre els personatges. Llavors tindria tres opcions; la primera, fer un fons molt senzill. Però llavors les vinyetes es veurien molt buides... La segona opció: fer un fons amb més detalls i repetir-lo el més igual possible en les tres vinyetes. És molta feina, i molt poc agraïda. I la tercera opció, gràcies a que faig el color de manera digital, dibuixar un fons treballat a part i enganxar-lo darrera les vinyetes. Ho faig sovint, crec que és una bona eina del color digital.


 Curiosament, dins d'aquest fons pre-dibuixat hi he enganxat una altre fons pre-dibuixat!
Com les matrioxques :)

  I així a la revista...


dimecres, 11 febrer de 2015

Una il·lustració per WildernessCat


 Aquesta és una il·lustració que vaig fer per Wilderness.cat que surt publicada al seu butlletí. Què és Wilderness.cat? Una organització de muntanyencs que fa actuacions per netejar i mantenir camins. Els que em conegueu o m'hagueu seguit una mica, ja sabeu que només amb això ja se m'han guanyat tota la simpatia del món.

 Així que, a part de tenir-ne ganes, em sento amb l'obligació moral de donar-los un petit cop de mà. Ells i la resta de la gent que dedica part del seu temps lliure a que els altres podem gaudir de la muntanya es mereixen un monument.

 Començo, com sempre, fent esbossos. No ho tenia gaire clar. Primer em pensava que s'havia de centrar en la neteja, per això vaig fer aquests esbossos.




 Però llavors em van comentar que el lema  era "La font de la vida". Vaig deixar de banda el concepte de neteja i va sortir sense pensar-m'hi gaire...
No és estrany. És una de les imatges que tinc gravades a la memòria i que recordaré sempre. Quan anàvem sense gos era més avorrit, però alhora ens permetia observar molt millor els animals salvatges. A la vall d'Eina, mentre esmorzàvem sota l'ombra d'una roca, a una quinzena de metres unes petites marmotes van sortir a jugar. Sempre atentes, i a prop del cau, les vam poder observar uns minuts abans no s'amaguessin.
Un moment genial.











 La il·lustració al butlletí Wilderness: