dilluns, 2 de maig de 2016

De tornada dels Ports, Miravet i Tarragona

 De tornada cap a casa dels cinc dies de vacances, ens aturem a Miravet. Què dir d'aquest magnífic castell! Bé, podríem dir que fan pagar justos per pecadors, perquè el nostre gos podria entrar i sortir sense que ningú sabés que ha estat dins. Els que tenim els gossos ben educats tot sovint ens fan pagar els plats trencats dels qui embruten o passen de tot...
Tot i això, ens té ben enamorats i no és estrany, és un castell impressionant i amb segles d'història...











 També tenim una mica de temps per fer una petita aturada a Tarragona, tot i que es mereixeria quedar-nos-hi uns dies per visitar les restes romanes, el museu, etc... només tenim temps de fer una visita llampec.


divendres, 29 d’abril de 2016

El Tresor Que Tothom Cerca!



 Sempre, sempre, fa molta il·lusió tenir a les mans exemplars impresos del que il·lustres. Aquest cop, però, em permetreu sentir-me més cofoi del normal. No només s'han esgotat tots els exemplars en pocs dies (un èxit brutal!), sinó que, en conseqüència, en Joan Coll, l'autor, aquest dissabte durà 6.000 € a Sant Joan de Déu de Barcelona destinats a la investigació de la leucèmia i càncer infantil.
Emocionant!

Els Ports (2): Els Estrets i el barranc de la Cova del Moro



 Deixem el cotxe a l'entrada dels Estrets, en un aparcament on n'hi caben uns quants. Els Estrets és una passejada molt bonica, les moles, el riu... El camí està molt intervingut, pensat perquè hi puguin accedir tot tipus de persones. Li treu un xic d'encant a la natura però s'entén, és un lloc força turístic i familiar. En arribar als cartells on el corriol es creua amb la pista asfaltada, s'acaba la part més bonica dels Estrets i nosaltres allarguem l'excursió enfilant cap al sud, direcció el Coll de Xató. La nostra idea era baixar pel corriol del Barranc de la Cova del Moro. Ben aviat, però, ja veiem que ni camí ni corriol: aquesta ruta no la deu fer ningú de fa temps. Però tenim temps, i sense opció de perdre's, amb paciència (hem fet de senglar més d'un cop i tirat pel mig del sota-bosc), es pot anar baixant pel torrent i descobrint precioses gorgues. Només en un parell de cops hem hagut de desviar-nos per evitar dos bonics salts d'aigua. Són pocs quilòmetres però el ritme és per força ben lent.
Arribant al Barranc Gros, el paisatge s'obre i és més fàcil seguir riu a baix. I finalment, girem i seguim Riu dels Estrets amunt fins arribar al cotxe.













dimecres, 27 d’abril de 2016

Cinc pàgines de la llibreta d'esbossos (04-2016)

 Quan marxo de vacances, per pocs dies que siguin, me'n duc la llibreta d'esbossos i uns quants retoladors i llapis. Mai se sap, si un dia plou, reposant, fent el cafè... O si arriba Sant Jordi i no havia pensat en fer cap dibuix!
I... surten coses així.





dilluns, 25 d’abril de 2016

Els Ports (1): Coll de la Creu-Lo Blau-Riuet de les Valls-Punta Blanca


De camí cap al sud, ens acostem fins al Delta de l'Ebre. Gran lloc per anar a dinar i estirar les cames a la platja :)  La sorpresa del matí va ser trobar-se les restes d'una tortuga... :_(

Venint de Prat del Comte, ja veient les Roques Benet



  Coll de la Creu-Lo Blau-Riuet de les Valls-Punta Blanca és la primera excursió dels dies de vacances als Ports. Repetim i ens allotgem al bonic poble d'Arnes, a Lo Port, on podem anar amb gos ( a part de les excel·lents vistes als Ports)

 De bon matí agafem el cotxe i ens acostem al Coll de la Creu. Anem amb el mapa de Piolet. Del darrer cop que vam estar aquí, se'ns acut complementar l'excursió allargant-la, en comptes d'anar directament al Riuet de les Valls, enfilem per un corriol (fites i marques vermelles un xic antigues) i pugem a la mola de Lo Blau. Des d'allà, seguim el corriol seguint la carena i hi ha dos opcions per acabar baixant al Riuet de les Valls. Baixem pel primer, pel canal de sota la Roca Grossa, tot i que més tard creiem que és de més bon baixar el segon. Tot i haver d'anar poc a poc, la baixada per la canal és de bon fer per a no grimpadors com nosaltres i només en un petit moment (gens aeri) cal fer servir les mans. Un cop al Riuet de les Valls, seguim vall amunt cap al coll de Miralles pel Tormo de la Força. La nostra intenció era arribar dalt de la Miranda, pujar i baixar-ne per dos llocs diferents fent la volta a aquest altiplà. Però... tot seguint el corriol/pista secundària marcat per fites, ens passem el trencant que ha quedat amagat i seguim tirant amunt. Ens trobem que fa estona que pugem direcció la Punta de Sallent. Acabem de pujar, veiem l'enorme Lo Pi Camat i acabem de pujar al Punta Blanca (1157 metres).
Un cop allà ens plantegem, i sembla factible, acabar de pujar a la Miranda. Sense pujar ni baixar gaire es pot resseguir la Serralla fins al Saltador de Franquet. Però ja és tard, entre pujar i baixar de Lo Blau, haver-nos desviat, badar, no conèixer el camí de tornada des de La Miranda ni el seu estat i... encara tenim tres hores de tornada. Dinem, gaudim del paisatge, i tornem per allà mateix.

 Segurament, el propers cops dividirem l'excursió en dos, o bé la matinal de pujar a Lo Blau i baixar pel Riuet de les Valls, o bé anar pel Riuet de les Valls fins a la Miranda. Tots dos molt bonics de fer, però combinats s'allarguen una mica massa per a nosaltres. Cadascú s'adapta al seu ritme :)









dimarts, 19 d’abril de 2016

"EL TRESOR QUE TOTHOM CERCA. Un viatge per les illes de les emocions" Presentació i Sant Jordi a Banyoles


 Com us comentava en l'anterior entrada, una de les feines que he fet recentment és il·lustrar aquesta novel·la tan especial. La presentació es farà demà dijous i també es podrà trobar en una paradeta el dia de Sant Jordi, també a Banyoles.
Tot seguit, us copio el text d'en Joan, l'autor:

Benvolguts/des,
Tinc el plaer d'anunciar-vos que aquest Sant Jordi presento el meu primer llibre, "EL TRESOR QUE TOTHOM CERCA. Un viatge per les illes de les emocions".

No ha estat fàcil, però s'ha aconseguit que aquesta edició sigui completament solidària. El 100% de l'import de cada llibre (15€) anirà destinat a la investigació de la leucèmia i el càncer infantil de Sant Joan de Déu.

M'agradaria que participéssiu en aquest projecte difonent la iniciativa per les vostres xarxes, comprant el llibre o fent-me arribar les vostres opinions.
Per evitar que es perdi cap diner pel camí, m'he fet jo mateix l'edició i he demanat la col·laboració per tal de vendre'l mà en mà.

És una edició limitada i només es vendrà a la presentació del llibre i el dissabte 23 d'abril, diada de Sant Jordi a la Plaça Major de Banyoles.

La presentació pública del llibre es farà el proper dijous 21 d'abril a les 21h al gimnàs de l'Escola Pla de l'Ametller (on era alumne el meu fill). Us adjunto la informació de la presentació. M'agradaria moltíssim que vinguéssiu.


Amb aquest llibre, en format de novel·la juvenil, aprendreu a reconèixer, expressar i afrontar de la forma més sana possible les vostres pròpies emocions.

Unes eines d'intel·ligència emocional, que la família i l'escola haurien d'ensenyar per evitar el patiment que molts nens arrosseguen fins a l'edat adulta.

Una aventura per a viure de forma plena les emocions; una aventura a la que molts adults, per les seves pors, no s'hi apuntarien mai.

Us convido, doncs, a recórrer les illes de les emocions perquè trobeu «el tresor que tothom cerca»
Moltes gràcies per la vostra col·laboració,

Joan Coll

dissabte, 16 d’abril de 2016

Il·lustracions de "EL TRESOR QUE TOTHOM CERCA. Un viatge per les illes de les emocions"


 Us recomano anar a la presentació d'aquest llibre que es farà el proper dijous a Banyoles, o si no, per Sant Jordi, passar a saludar l'autor que s'estarà tot el dia a Banyoles firmant llibres.

 Avui, per posar el meu granet de sorra a la publicació i presentació de la novel·la, us ensenyo algunes de les il·lustracions i el procés de fer-les. Evidentment, no hi són totes les del llibre... Si les voleu veure, l'haureu de comprar! Que és per una bona causa! ;)

Tot seguit veureu l'esbós, la il·lustració a llapis i la tinta i els grisos digitals.






 






 També us ensenyaré el procés de fer la portada. Com sempre, miro de donar un parell d'opcions a l'escriptor perquè triï quina creu que s'adiu més al text.




Acabem triant aquesta darrera, així que agafo el llapis i  un cop dibuixat, també faig la tinta i el color de manera digital.

Espero que us hagi agradat!