divendres, 19 d’agost de 2016

Sant Joan d'Isil i Sant Just i Sant Pastor de Son

 Totes dues esglésies tancades al públic... la primera sempre (crec), i al segona, per arribar-hi massa tard... Llàstima!

 Sant Joan d'Isil:





 Sant Just i Sant Pastor de Son:




dimecres, 17 d’agost de 2016

Coll de Pala de Clavera

 Què passa quan no planifiques bé una ruta? Doncs... que al final has de canviar de plans. Tot i que empipa una mica, més val agafar-s'ho amb filosofia, aprendre de l'experiència i el proper cop estudiar-se més bé la sortida.
Escolteu: vora un estany (i ben sols!) s'hi descansa la mar de bé i també es una manera de gaudir de la muntanya :)









dilluns, 8 d’agost de 2016

El Taga: tots els voltors del Ripollès, i de cirereta, una àliga (per confirmar l'espècie concreta)



 Aquest dissabte anterior vam anar a fer una matinal que, per nosaltres, és un dels comodins segurs quan no sabem on anar: el Taga des de sant Martí d'Ogassa.
I hem anat unes quantes vegades.
Però la muntanya sempre et pot sorprendre.
A mitja pujada, veiem sorpresos com una gran quantitat de voltors comencen a descendir ràpidament. No es tracta de l'elegant planeig habitual, van a l'idea de cap a un punt concret. Ja havíem vist aquest comportament a Alinyà. Per cert, visita molt recomanable: des de molt lluny es poden observar molt bé voltors comuns, trencalòs i aufranys (amb una mica de sort).

 El lloc on més tard descobrim una cabra morta s'hi arriben a contar més d'una seixantena de voltors comuns. Em sorprèn que hi hagi cert "ordre". Potser els voltors més adults o els primer en acudir són qui mengen primer, mentre sembla que hi ha grups de voltors que "esperen torn".
També trobo curiosa la postura de "prendre el sol" d'alguns que s'aparten de l'ombra (devia fer uns 15º a l'ombra, era de bon matí)
Suposo que la gana ha fet que tants voltors acudeixin a un cadàver tan petit. No és estrany veure grups de deu o vint voltors planejant, però quan un descobreix menjar, es veu que hi acudeixen des de quilòmetres de distància. M'imagino que en part deu ser també per la manca d'aliment: és un problema greu que afecta aquesta espècie i que s'hauria de solucionar en favor dels ramaders i aquestes aus. No estic molt al dia, disculpeu si dic una bestiesa, però diria que deixar els cadàvers de vaques, cavalls i altres animals allà on moren seria una bona solució (bona pel ramader, que no hauria de retirar el cos de l'animal i bona pels voltors). Si no estic mal informat, ara només es fa si l'animal mor a partir de certa altitud, crec que 2.000 metres (?).
Si realment és així, em sembla una gran ximpleria.
També és casualitat que escoltant Cat Informació al cotxe, de camí a Ogassa, hi sortia un tall on els ramaders es queixaven que l'administració no recompensa els atacs de l'ós ni del voltor com ells voldrien. L'ós és tot un tema a part, però fa poc vaig llegir un article on deia que tot i les queixes dels ramaders, s'havia comprovat que els voltors no atacaven mai a un ésser viu, i que no s'havia pogut provar mai. Dues versions oposades, un mateix problema.
Pel bé de tothom, ramaders i animals salvatges, només es solucionarà quan el problema es racionalitzi i es deixin de banda tabús i malfiances. Fàcil de dir, difícil de fer.

 Al cap d'unes hores, de tornada de la pujada al Taga, podem acostar-nos al cadàver de la cabra (tampoc massa!). Ha quedat ben buidada i escurada. La manca de trencalòs (molt escassos), d'aufranys i voltor negre (no n'hi ha cap al Pirineu Oriental) fa que la carcassa, la pell i els ossos es quedin allà sense que ningú els aprofiti. Llàstima, el sistema natural de "retirada de residus" és perfecte.

 La cirereta d'aquesta excursió és l'aparició d'una àliga quan ja estaven deixant les motxilles al cotxe. M'esperaré a que els amics i coneguts naturalistes i ornitòlegs m'ho confirmin, però si és el que crec que és, és el primer que veig (o que puc fotografiar i confirmar).
Edito: Confirmat! És una àliga marcenca! :)










dimecres, 3 d’agost de 2016

Maduixes, el Puigmal i una calorada de por!


 Aquest dissabte passat vam pujar al Puigmal des del Collet de les Barraques. Als pocs minuts de caminar, vam trobar maduixeres! De maduixes poquetes i àcides, però, que bones!

 La veritat és que no vam triar gaire bon dia, dissabte feia una calor terrible. Era curiós veure com tots els excursionistes buscàvem les carenes per rebre al màxim la tramuntana que bufava! Nosaltres els primers :)

 Tampoc vam poder gaudir gaire de les vistes dels del Puigmal, hi havia molta calitja. Senyal que tot i la tramuntana hi havia molta humitat a les valls, i, com és d'esperar, combinades amb la calor feia que es formessin ràpidament espessos núvols. Comentem que fa pinta de tempesta en un parell d'hores, i ens alegrem d'estar baixant. La muntanya és tan bella com indòmita! Més tard, ens assabentem que al Bastiments, un llamp ha malferit un excursionista. Un lamentable accident que li podria passar a qualsevol. Esperem que es recuperi.











dimecres, 27 de juliol de 2016

La portada de l'Orn, Història Universal nº7


  I per acabar aquesta temporada 2015-2016 d'aquest bloc, vet aquí la que serà la portada definitiva (la descartada aquí) del volum nº 7 de l'Orn, Història Universal.

 Per poc que em coneixeu a mi o la meva obra, sabeu que aquest còmic per mi és especial. Pràcticament, l'Orn i l'Ornis són el motor que ha mogut la meva carrera la darrera dècada. Tot ha girat al seu voltant. I abans no acabi l'any, tan l'Orn com l'Ornis tenen un repte ambiciós, esperançador i també, perquè no dir-ho, incert. Com aquest Orn enmig de la foscor, el futur és una incògnita.
Estic nerviós, emocionat, i molt, molt, content de finalment tenir encarat el meu projecte de publicar l'Orn i l'Ornis.

 Al setembre, ens retrobarem amb més novetats de còmics i dibuixos :)
D'excursions sí que n'aniré penjant... de fet, espero poder-ne fer unes quantes durant l'agost.

 Com sempre, us ensenyo el procés de fer la il·lustració. Com podreu veure més a sota, la primera versió era fer un Orn solitari, enmig de la negror. però se'm va ocórrer provar de posar-hi més elements a la composició. Si bé és cert que li donen més vida a la il·lustració (tot i ser cadàvers... ehem...), li treuen força a l'expressió de l'Orn. Al final, crec que és molt més potent la versió més senzilla. És més més angoixant, més efectiva. Expressa millor el que vull expressar. És molt important saber dibuixar bé, però també saber què has de dibuixar i què no.






divendres, 22 de juliol de 2016

Matinal al Perafita

 Excursió curta però molt agradable al Perafita (Cerdanya), sobretot ara que encara el paisatge és tot verd. Aprofito per recomanar-vos que sempre que feu alguna excursió a l'alta muntanya, mireu de començar-la el més d'hora possible. Quan nosaltres baixem, o gairebé som al cotxe, i veiem a gent que comença a pujar i ja passant una calor terrible...a les onze, a les dotze del migdia... L'estiu a la muntanya és molt punyeteru!