Entre l'humor i el riure-se'n.

Es confirma que en Carles Ponsí deixa de publicar a El Jueves. És una llàstima, perquè en Ponsí és un bon autor de còmics. Té ofici i coneix el mecanisme de l'humor (molt més que algunes patums del Jueves, però això ja és un altre tema...).
Permeteu-me una petita desviació: El Jueves fa enquestes regulars (enviant butlletes per correu postal). A partir d'aquestes enquestes, decideixen qui continua publicant i qui no. És de les idees més absurdes que he escoltat mai. Sempre està bé escoltar el públic (sabent que sempre serà una visió parcial, ja que no podràs escoltar a tots els teus lectors). Però... d'aquí a substituir la feina dels directors per les enquestes em sembla una decisió més que discutible. En fi... són una empresa privada i poden fer el que vulguin. Fi de la desviació.
L'humor i "riure's d'algú" són dues coses tant diferents com dormir i desmaiar-se. El resultat pot semblar similar, però el mecanisme per arribar-hi resulta totalment diferent. Mentre l'humor es basa en uns codis concrets del creador i del lector, el "riure's d'algú" es basa en la burla més primària i superficial (defectes físics, per exemple). Desgraciadament, com la majoria de coses que impliquen esforç mental, l'humor està passant per una mala època.
I és que fer humor costa. És complicat, no tothom en sap. Hi ha una part innata en el caràcter d'un humorista, tot i que fins i tot el més pallús en pot aprendre a fer base de tècnica i esforç (jo sóc el primer en reconèixer que em costa molt i poques vegades me'n surto raonablement bé).
La notícia d'en Ponsí fora del Jueves m'entristeix, però no em sorprèn.

Se confirma que Carles Ponsí deja de publicar en El Jueves. Es una lástima, porque Ponsí es un buen autor de cómics. Tiene oficio y conoce el mecanismo del humor (mucho más que algunas vacas sagradas del Jueves, pero esto ya es otro tema...).
Permitidme una pequeña desviación: El Jueves hace encuestas regulares (a través de boletines por correo postal). A partir de estas encuestas, deciden quienes continúa publicando y quienes no. Es de las ideas más absurdas que he escuchado nunca. Siempre está bien escuchar el público (a sabiendas de que siempre será una visión parcial, puesto que no podrás escuchar a todos tus lectores). Pero... de aquí a sustituir el trabajo de los directores por las encuestas me parece una decisión más que discutible. En fin... son una empresa privada y pueden hacer el que quieran. Fin de la desviación.
El humor y "reirse de alguien" son dos cosas tan diferentes como dormir y desmayarse. El resultado puede parecer similar, pero el mecanismo para conseguirlo resulta totalmente diferente. Mientras el humor se basa en unos códigos concretos del creador y del lector, el "reirse de alguien" se basa en la burla más primaria y superficial (defectos físicos, por ejemplo). Desgraciadamente, como la mayoría de cosas que implican esfuerzo mental, el humor está pasando por una mala época. Y es que hacer humor cuesta. Es complicado, no todo el mundo sabe. Hay una parte innata en el carácter de un humorista, a pesar de que el más zoquete puede aprender a hacer humor a base de técnica y esfuerzo (yo soy el primero al reconocer que me cuesta mucho y pocas veces lo consigo razonablemente bien). La noticia de Ponsí que deja de publicar en El Jueves me entristece, pero no me sorprende.

It is confirmed that in Carles Ponsí he stops publishing in Thursday. It is a pity, because Ponsí is a good author of cómics. It has office and knows the mechanism of the humor (much more than some sacred Thursdays cows, but this is already another topic...).
Allow me a small deviation: On Thursday it does regular surveys (sending bulletins by mail postcard). From these surveys, they decide who it continues publishing and who not. It is to the most absurd ideas that I have never listened. There is always well to listen the public (knowing whom it will always be a partial vision, since you will not be able to listen to all your readership). But... up to replacing the work of the directors with the surveys it looks like to me a decision more than debatable. Anyway... are a private enterprise and they can do the one that they want. End of the deviation.
The humor and "to laugh at someone" there are two things as different as to sleep and to faint. The result can seem similar, but the mechanism to obtain it turns out to be completely different. While the humor is based on a few concrete codes of the creator and of the reader, "to laugh at someone" is based on the most primary and superficial mockery (physical defects, for example). Unfortunately, like most of things that imply mental effort, the humor is happening in a bad epoch. And the fact is that to do humor costs. It is complicated, not everybody knows. There is an innate part in the character of a humorist, although more block can learn to do humor by means of skill and effort (I am the first one on having admitted that it costs me very much and seldom I obtain it reasonably well). The news of Ponsí that he stops publishing in Thursday saddens me, but I do not surprise it.

Comentaris