Orn·is Comics App

divendres, 2 de novembre de 2012

Els gorgs del Torrent de la Cabana (o Riera d'Estiula)

El cap de setmana anterior, entre la forta tramuntana, la baixada de temperatura al Pirineu i un dinar familiar, fem una curta però molt recomanable excursió. Es tracta d'un petit circuit d'una bellesa extraordinària, apte per a tot la família. Es tracta dels gorgs del Torrent de la Cabana (o Riera d'Estiula) de Campdevànol. Trobareu totes les dades i l'explicació del recorregut a Fer Muntanya (què faríem sense aquests blocs tan ben fets  i tan recomanables?). De totes maneres, nosaltres reculem al darrer gorg, el de Colomer,  i tornem per allà mateix. Tot i que no és lleig la resta d'excursió, pel nostre gust no té tant d'encant. Perquè en una hora i mitja d'anada, de camí assequible i sense pujar gaire, ben senyalitzat... podreu veure set gorgs de gran bellesa!

Si feu aquest recorregut, és força més bonic fer la ruta senyalitzada en verd i blanc, no el groc d'Itinerànnia. S'agafa just darrera la font de l'àrea d'esbarjo de la Font de Querol. Així evitareu pistes i passareu per bonics corriols enmig del bosc. Això sí: sempre cal anar amb calçat còmode per caminar. I més si ha plogut, que trobareu fang!

Àrea d’esbarjo Font del Querol
La Mosquera
Gorg de la Cabana
 El Gorg de la Cabana és, de fet, tres gorgs esglaonats.

Gorg de la Tosca
Gorg de l'Olla
Gorg de la Bauma
Gorg del Forat
Gorg Petit de Colomer
Gorg de Colomer
De tornada...
 Suposo que tothom que ha mirat aquestes fotos li han agradat. És un lloc realment bonic. Per això mateix, no puc deixar de comentar l'enorme tristesa que provoca arribar a un lloc fantàstic com aquest i trobar-te deixalles escampades arreu. Suposo que el fet que hi hagi un càmping a tocar i que es pugui arribar amb cotxe als darrers gorgs, fa que uns quants desgraciats destaquin enormement per sobre el 99% de la gent, la gent normal i civilitzada. Nosaltres ja hem comprovat que, malauradament, un lloc bonic i que alhora sigui  accessible per molta gent sol representar trobar deixalles escampades. Per això, sempre portem alguna bossa d'escombraries a la motxilla. Recollim espardenyes, llaunes, compreses, tetrabriks, paquets de tabac... Emplenem dues bosses d'escombraries. Algunes, suposem, són oblits o descuits involuntaris. Però no tots, és evident.

 Si mai us trobeu algú que es comporta així, si-us-plau, digueu-li alguna cosa. A tots ens fa mandra i volem evitar embolics, però és cosa de tots. O això o deixem que racons tan bells com aquest es converteixin en uns abocadors de quatre desgraciats.