Orn·is Comics App

dimecres, 12 de desembre de 2012

En Serrallonga 1640 d'en Ricard Dilmé

 Hi ha personatges que arriben a marcar a un autor. Jo, per exemple, tinc l'Orn que marca un abans i un després dels  meus còmics. I per a l'amic Ricard Dilmé, crec que en Serrallonga és un personatge que l'haurà marcat per sempre. Poca broma, porta molts anys treballant a estones lliures, traient temps de la família i del descans i voltant per fires per donar-se a conèixer.
Jo sempre dic una cosa, que crec que és ben certa: tenir una idea és fàcil. Començar un  còmic és fàcil!
Però el que té mèrit de veritat, per mi, és acabar un còmic.
I en Ricard en porta tres. Tres àlbums on ha anat millorant com a  guionista i dibuixant. Tres àlbums autoeditats!

 A en Ricard i jo ens uneixen un fotimer de coses: un passat a "El Llibre de la Selva", un amor pel còmic que s'ha mantingut amb els anys, la política, i... també el fet de fer un còmic sobre en Serrallonga. Jo com dibuixant per a Glenat/EdT, basat en la sèrie de TV, i ell fent aquesta trilogia, barreja de gèneres, la història (hi ha molta documentació) i la història-ficció (què  hauria passat si en Serrallonga hagués sobreviscut?). I aquesta obra ara acaba amb aquest tercer àlbum que presentarà el 20 de desembre.


 Un dia que parlàvem, no vaig dubtar en oferir-me per fer-li una il·lustració pel seu àlbum. Tot comença, com sempre, amb un paper en blanc i començar a fer quatre gargots a veure què surt...


 No tardo gaire en adonar-me que el que em ve de gust és dibuixar el pare i la filla, a cavall, avançant amb empenta...


 Però el primer esbós, en ser un pla tan llunyà, tot i tenir coses bones (la força dels cavalls al galop o el paisatge com a protagonista), no em permet jugar amb les cares i expressions... Així que canvio el plantejament i se m'acut dibuixar-los en una actitud molt cotidiana: el pare renyant a la filla! I, evidentment, la filla que no fa gaire cas del pare...



Dibuixar cavalls no és cap broma! M'encallo amb el cavall i he de buscar una mica de documentació...




Després de la tinta, passo a pintar la il·lustració. Com faig sovint, per donar una sensació de profunditat, treballo el fons més llunyà a part, sense línia de tinta.

 
I finalment, així és com el veureu al còmic Serrallonga: Els Angelets de la Terra.
Ha estat un plaer col·laborar en aquest gran còmic!