Orn·is Comics App

dissabte, 3 d’agost de 2013

El Capcir: Puig Terrers i Pic de Morters, i els estanys de Camporrels i (gairebé) el Peric Petit

 Cap de setmana a la Catalunya Nord, al Capcir, gaudint de descobrir per primer cop uns indrets preciosos. I tot i que fa anys que voltem, encara ens en falten molts per conèixer!

El primer dia, fem la vall de Galba. Pujant cap a l'estany del Diable havíem de trobar la Pedra Escrita. En no trobar-la, modifiquem la excursió i després de l'estany del Diable/Puig de Terrers/Pic de Morters, reculem i... aquest cop sí, ja més orientats, trobem la Pedra Escrita!
La Pedra Escrita és (o són, que n'hi ha diverses) inscripcions en unes lloses enmig d'un prat. La veritat és que fa impressió veure que alguna gent (pastors?) posava el seu nom i la data. N'hi ha del 1600! Hem llegit que n'hi ha de medievals, fins i tot de formes esquemàtiques del neolític... No sé si serà cert ni si s'ha comprovat, però impressiona anar resseguint els noms i veure en quin segle es van fer (del S. XVII cap a ara).
Això sí, si hi aneu, tingueu una mica de sentit comú. Que algú als anys 70 del segle passat posés "en tal + dibuixet d'un cor+ la pasqual" fa una mica de llàstima, però encara n'hi ha de més actuals... Si n'hi ha una o dos, d'acord, però si s'emplena de firmes de contemporanis... desgraciaran aquesta bonica i històrica pedra!
El refugi de La Jaça


L'estany del Diable
Dalt del Puig Terrers
Del Puig Terrers al Pic de Morters és una suau pujada.
Dalt del Pic Morters
Dalt del Pic Morters
Baixant, l'esplanada on es troba la Pedra Escrita




L'endemà fem una altra excursió: els estanys de Camporrels i el Peric Petit. O això ens pensàvem...

Vista dels estanys i dels Perics des de la serra de Mauri
Pujant al Peric per la vessant sud (amb les Bulloses al fons): mal dia per fer-ho!
 Despres de voltar pels estanys, pugem al Peric Petit per la vessant sud. Una vessant molt amable i de molt bon fer... sempre que no comenci a bufar fort el vent. Riu-te'n de les tramuntanades! Anem pujant, amb paciència, però arriba un moment que, tot i ser a prop del cim, preferim baixar. La veritat, nosaltres pugem muntanyes per gaudir i ja n'estàvem farts. Creieu que exagero? Mireu el meu pobre gos:

Mitja hora així i donaries el que fos per posar-te a recés del vent!
L'estany Sec
L'estany del Mig de Camporrels, amb el refugi al fons.