Orn·is Comics App

diumenge, 2 de maig de 2010

Prat de Cadí (Cerdanya 25-04-2010)

Des d'Estana, la Serra del Cadí és un paisatge impressionant.

Prat de Cadí

Prat de Cadí

Prat de Cadí

Estana

Segon dia a la Cerdanya. Aquesta matinal és la que ens va aconsellar l'Emili (Confitura de Muntanya). Ell és dels que fa les canals, però ja que ens coneix bé i sap que nosaltres som més "lights", ens recomana Prat de Cadí, que per si sol ja val la pena. De bon matí, arribem a Estana, un bonic poble amb un bar, Cal Baste, parada per tots els muntanyencs. El PR C 121 puja fins al mateix Prat de Cadí. No hi ha pèrdua, és curt i de bon fer. Des d'allà, i ja que ens aconsellen no fer el Camí dels Collets, baixem per agafar una pista que ens dugui fins al Collet de l'Orri i al collet de l'Estenedor. Allà, el mapa ens indicava un corriol que anava fins a la Mare de Déu de Bastanist. Però tot i veure una marca, no vam saber trobar el corriol. I això que havia de ser genial, ja que seguia el torrent! Quin remei, refem el camí. Tornem a caminar per pista forestal en direcció Estana, des d'on trobem (abans d'un pas canadenc) un corriol bonic i ombrívol que fa drecera fins el coll de Pallers. Al final, tot i estar vigilant el cel per l'amenaça de pluja , ha estat un dia calorós!
Com a epíleg trist, un cop som al cotxe de camí cap a casa, escoltem a Catalunya Informació que una parella ha tingut un accident ben a prop d'on érem nosatres. Ja havíem vist un helicòpter voltant una bona estona, però sempre tens l'esperança que no sigui res. Es veu que la noia ha mort. És fotut... Qualsevol activitat humana comporta un risc. Anar a la muntanya a fer senderisme, també. I fer canals i escalada, també. Crec que tots els que s'estimen i gaudeixen la muntanya en són ben conscients, i la gent sol ser molt prudent. Però sempre pot passar una desgràcia. El meu condol a la família.


Segundo día en la Cerdanya. Ésta matinal es la que nos aconsejó a Emili (Confitura de Muntanya). Él es de los que hace los canales, pero ya que nos conoce bien y sabe que nosotros somos más "lights", nos recomienda Prat de Cadí, que de por si vale la pena. De buena mañana, llegamos a Estana, un bonito pueblo con un bar, Cal Baste, parada para todos los montañeros. El PR C 121 sube hasta el mismo Prat de Cadí. No hay pérdida, es corto y de buen hacer. Desde allí, y ya que no nos aconsejan hacer el Camí dels Collets, bajamos para coger una pista que nos lleve hasta el Collet de l'Orri y al Collet de l'Estenedor. Allí, el mapa nos indicaba un sendero que iba hasta Mare de Déu de Bastanist. Pero a pesar de ver una marca, no supimos encontrar el sendero. ¡Y eso que tenía que ser genial, ya que seguía el torrente! Qué remedio, rehacemos el camino. Volvemos a caminar por pista forestal en dirección Estana, desde donde encontramos (antes de un paso canadiense) un sendero bonito y sombrío que hace atajo hasta el Coll de Pallers. ¡Al final, a pesar de estar vigilando el cielo por la amenaza de lluvia, ha sido un día caluroso!
Como epílogo triste, una vez estamos en el coche de camino hacia casa, escuchamos en Catalunya Informació que una pareja ha tenido un accidente muy cerca de donde estábamos nosotros. Ya habíamos visto un helicóptero un buen rato, pero siempre tienes la esperanza de que no sea nada. Se ve que la chica ha muerto. Que jodido... Cualquier actividad humana comporta un riesgo. Ir a la montaña a hacer senderismo, también. Y hacer canales y escalada, también. Creo que todos los que aman y disfrutan la montaña son bien conscientes de ello, y la gente suele ser muy prudente. Pero siempre puede pasar una desgracia. Mi pésame a la familia.

Second day in the Cerdanya. This morning outing is the one advised to us by Emili (Confitura de Muntanya – Mountain jam). He is from those that climbs channels, but since he knows us well and he knows that we are more "lights", He recommends us Prat de Cadí, than even for just going there it is worthwhile. In the early morning, we arrive to Estana, a beautiful village with a bar, Cal Baste, where all mountaineers go.
The PR C 121 rises until Prat de Cadí. There is no possibility to get lost; it is short and easy to walk. From there, and since we have been advised not to go through the path el camí dels collets, we go down to take a track that carries us until the Collet de l'Orri and to the Collet de l’Estenedor. The map reads that from there leaves a path that should take us the sanctuary of Mare de Déu de Bastanist. But in spite of seeing a mark, we did not know how to find the path. It had to be a very nice path because it followed the torrent! But we had no other option than walking our steps back (It seemed like it was about to rain). We return to the track in direction Estana, from where we find (before a Canadian pass) a beautiful and shady path that makes shortcut until the Coll de Pallers, again. In the end, in spite of being all day staring the sky for the threat of rain, it has been a warm day!
As a sad epilog, once we are in the car on the way home, we listen in Catalunya Informació that a couple has had an accident well near where we were. We had seen a helicopter going round a good while, but you always have the hope that it is nothing serious. It seems that the girl died. We are really sorry. Any human activity entails a risk. Going mountain hiking also does. And so does climbing channels. I believe that all those that like and enjoy the mountain are very conscious of that, therefore people are usually very careful. But a misfortune turn might always hit. My condolences to the family.