Orn·is Comics App

dissabte, 12 de desembre de 2009

Hispania (Català)

Em vaig perdre les primeres escenes, però vaig seguir gairebé tot el capítol.

Hi ha diverses coses que em van disgustar: personatges superplans i molt predictibles, alguns dels actors, sobretot els joves, crec que van una mica justos actuant (fins i tot el noi jove parla una mica menjant-se lletres, la qual cosa li dóna un accent molt contemporani). No sé jo si és que no treballen aquest aspecte, o no tenen temps, o no sé...
A nivell més tiquis-miquis, les falcates eren de les que es compren de record... Jo en tinc una que cola més... :)
També una petita decepció compartida amb el meu amic: al tràiler, semblava que els romans llançaven pilums abans de carregar. I no! Eren arquers, i no pilums... llàstima... suposo que costa més en efectes especials un pilum clavat que una fletxa.
Les coses que més em van disgustar... Doncs bàsicament tenen a veure amb el maniqueisme del guió.
Primer, els ibers, lusitans, celtes, i qualsevol altre poble similar... Les seves armes són més que la seva assegurança de vida, són part del seu estatus de camperols-guerrers. Mai no les donarien tret que fossin obligats en extrem i per la força. I això que cridin: "Pau! Pau! " em va semblar massa forçat. Ni que fossin una ONG. El que he dit: massa pla, els lusitans són massa "bons".
Segon, just al final, quan Galba fa arrencar els ulls als seus propis soldats. Això de mostrar que el dolent és molt dolent en base de ser violent amb la seva pròpia gent... doncs és del més vist i fàcil.
I tercer, quan Viriat captura la dona de Galba... Mirant l'escena, pensava: " Si us plau, que la mati! " o "Si més no, que la intercanviïn pels presoners... " Home! Que li acaben de matar a la filla! Però no, Viriat és un guerrer noble i no fa mal a les dones... Buf... quina situació més decebedora...
Jo, sincerament, crec que un protagonista una mica dolent enganxaria més la gent... O si més no el faria més creïble...

Però, en general, es nota molt l'esforç. L'exèrcit romà, l'ambientació en general... L'escena de l'anihilació/traïció és d'un esforç tècnic considerable. A mi em va agradar.
Desconec, sincerament, el tipus de poblat lusità. Pot ser que fos com l'ensenyen (cabanes circulars, al pla, escampades). Les ciutats iberes eren això, ciutats, amb les seves muralles, carrers, places... Encara que és cert que hi havia pobles i poblets, però no semblava el cas ja que era on vivia el cap. Però ja ho reconec, dels lusitans no en sé gaire.

En general: jo li dono un aprovat alt. Hagués estat un notable si haguessin permès a als guionistes fer millors personatges. Al nivell de Galba i la seva dona, o del comerciant del poble, que són els que més joc tenen (a més d'estar molt bén interpretats). Jo crec que hagués estat molt millor començar amb un Viriat més aviat malvat o amoral, un lladregot vulgar, que per coses de la vida es converteix en el líder respectat.

Per cert: el guerrer sempre és el "noble" i el comerciant el "traïdor"... I això que vivim en una societat basada en el comerç... Ha, ha... Un altre tòpic més...

I per acabar, i sense ànim de polèmica política ni res per l'estil (no és ironia, ho dic de veritat): més que Hispània... No hauria de titular-se Lusitània?