Orn·is Comics App

dijous, 31 de desembre de 2009

Los cómics que le gustan a mi hijo (sugerencias para un día de Reyes)

Los cómics que le gustan a mi hijo (sugerencias para un día de Reyes) és el títol d'un article que ha penjat en Toni Boix a Zona Negativa. I resulta que, d'entrada, ja hi surten dos còmics meus, l'Orn Història Universal i L'Illa de la Mà. Què puc dir? Els meus còmics no són super-vendes (ja els agradaria als meus editors!), però els lectors que tinc són força fidels. Moltes gràcies, Toni! Moltes gràcies a tothom!

Los cómics que le gustan a mi hijo (sugerencias para un día de Reyes) es el título de un artículo que ha colgado Toni Boix en Zona Negativa. Y resulta que, de entrada, ya salen dos cómics míos, Orn Historia Universal y La Isla de la Mano. ¿Qué puedo decir? Mis cómics no son super-ventas (ya le gustaría a mis editores!), pero los lectores que tengo son bastantes fieles. ¡Muchas gracias, Toni! ¡Muchas gracias a todo el mundo!

Los cómics que le gustan a mi hijo (sugerencias para un día de Reyes)
[The cómics that my son likes (suggestions for the Three Wise Men day)] it is the title of an article posted by Toni Boix in Negative Zone. And it turns out, that the first two ones are comics are mine, l'Orn Universal History and The Island of the Hand. What can I say? My comics are not super-sales (I bet my my editors would like that!), but the readers that I have are quite loyal ones. Thanks a lot, Toni! Thanks to everybody!

Esquitx nº38 (i 4)


Per saber com acaba... us haureu de comprar la revista! :)
Para saber cómo acaba ... ¡os tendréis que comprar la revista! :)
To know how it ends... you will have to buy the magazine! :)

dilluns, 28 de desembre de 2009

Esquitx nº38 (1)

La setmana passada em va arribar a casa l'Esquitx nº38, la segona col·laboració que he fet per aquesta revista amb els guions de l'Al Garcia.

La semana pasada me llegó a casa el Esquitx nº38, la segunda colaboración que he hecho para esta revista con los guiones del En el Garcia.

Last week I received at home the magazine Esquitx number 38, the second collaboration that I have published in this magazine with the scripts of Al Garcia.

diumenge, 27 de desembre de 2009

Collsacabra (i 4)

Les cingleres de l'Avenc.

Les cingleres de l'Avenc.

Les cingleres de l'Avenc.

Les cingleres de l'Avenc.

L'Avenc.

Quart dia, quarta excursió? Doncs no. El temps empitjora! Ens aixequem tard i ens acomiadem amb calma de l'Avenc, aquests allotjaments situats en un lloc tan espectacular. L'entorn, les instal·lacions, la gent... hem estat molt a gust. Molt recomanable!

¿Cuarto día, cuarta excursión? Pues no. ¡El tiempo empeora! Nos levantamos tarde y nos despedimos con calma de Avenc, estos alojamientos situados en un lugar tan espectacular. El entorno, las instalaciones, la gente ... hemos sido muy a gusto. ¡Muy recomendable!

The fourth day, fourth excursion? I am afraid not. The weather gets worse! We get up late and we take our time to say goodbye to the Avenc, these cottages located in such an spectacular place. The environment, the facilities, the people... we have been very at ease. Very advisable!

Collsacabra (3)

Tavertet

Els cingles de Tavertet

El Pla del Castell i el Puig del Castell, de Tavertet,
miradors espectaculars del pantà de Sau.


De tornada, unes bones vistes sobre el Puig de la Bauma d'ahir.

Altra cop a Tavertet, enfilem cap a Sant Corneli.
D'allà, fem marrada pel Coll de Rajols i tornem cap a l'Avenc.


Tercer dia, tercera excursió. De camí a Tavertet ens trobem una colla d'avis, d'entre 80 i 89 anys, que cada dijous fan una excursió. Una colla ben simpàtica! Ja ens agradaria arribar a la seva edat amb la seva marxa!

Tercer día, tercera excursión. De camino en Tavertet nos encontramos a un grupo de abuelos, de entre 80 y 89 años, que cada jueves hacen una excursión. ¡Un grupo bien simpático! ¡Ya nos gustaría llegar a su edad con su marcha!

The third day, third excursion. On the way to Tavertet we encounter a group of elderly people, between 80 and 89 years old, that every Thursday go for an excursion. A very nice group! We would like to reach their age with their spirit!

dissabte, 26 de desembre de 2009

Rocacorba

Santuari de Rocacorba. Vistes al sud-oest.

Santuari de Rocacorba. Vistes a l'est.

Santuari de Rocacorba. Vistes a l'oest.

Al Pla de Sant Nicolau, l'ermita del mateix nom.

Al Pla de Sant Nicolau. El castanyer monumental,
l'ermita al fons, i, al darrera de tot, la Roca Plana del Golany.

Ahir, dia de Nadal, volíem pujar al Bassegoda, però abans d'arribar a Sadernes ja hem trobat pluja... i una mica de pedra i tot! Reculem... A la Mare de Déu del Mont també semblava que hi plovia... Seguim reculant i decidim anar a Rocacorba. I passant per Banyoles, aprofitem per passar per ca la Maria&Joan i convidar-los a venir... però encara dormien... ^_^U
Per sort, no ens han fet fora a cops d'escombra sinó que ens han convidat a esmorzar! :)
Rocacorba potser no és una muntanya espaterrant, però és la de casa, la que veiem des de tota la comarca. Té un encant especial. Avui hi havia molta bona visibilitat. Es veia tot l'Empordà...

Ayer, día de Navidad, queríamos subir al Bassegoda, pero antes de llegar a Sadernes ya hemos encontrado lluvia ... ¡y un poco de piedra y todo! Retrocedemos ... en la Mare de Déu del Mont también parecía que llovía ...
Seguimos retrocediendo y decidimos ir a Rocacorba. Y pasando por Banyoles, aprovechamos para pasar por casa de la Maria&Joan e invitarlos a venir ... pero todavía dormían ... ^_^U
¡Por suerte, no nos han echado a golpes de escoba sino que nos han invitado a desayunar! :)
Rocacorba quizás no es una montaña despampanante, pero es la de casa, la que vemos desde toda la comarca. Tiene un encanto especial. Hoy había mucha buena visibilidad. Se veía todo el Empordà ...

Yesterday, Christmas day, we wanted to rise to the
Bassegoda, but close to Sadernes it was raining... and even hailing a bit! We go back... in the Mare de Déu del Mont also seemed to be raining... We continue going back and we decide to go to Rocacorba. And as we go through Banyoles, we profit to make call at the house of Maria&Joan and to invite them to join us... but they still slept... ^_^U Luckily, they do not put us at the door but they invite us to have breakfast! :)
Perhaps
Rocacorba is not an amazing mountain, but it is the local one, the one that we see from our entire shire. It has a special charm. Today there was a very good visibility. We could spot all the Empordà...

divendres, 25 de desembre de 2009

L'Ornis al Punt


Felicitacions nadalenques 2009-10 (i 5)


Moltes gràcies a tota la gent que m'ha enviat felicitacions per e-mail o correu postal!
¡Muchas gracias a toda la gente que me ha enviado felicitaciones por e-mail o correo postal!
Many thanks to all the people who have sent me Christmas greatings via e-mail or postal mail!

Biè, Victor Santos, Jorge Ivan Argiz, Carles Ponsí, Raji, Sty, Juglans Disseny, Jose Arnau, Ruan, Anna Grimal, Manolo Darias, Editorial Casals, Editorial Vicens Vives, Bellafusta, La revista Esquitx, Marina Vilageliu, La Central de Refugis, ERC, Peret del Baix Vinalopó, la botiga Vicenç Piera, Tònia, Jan, Joan Vilamala, Quim Ball-llosera, La Caseta de la Devesa, Patrick Fodere, Sílvia Llenas, LLibres.cat, Deu Mil, Josefina Dalfo, El Dimoni de Santa Eugènia de Ter, Dani Cruz, Álvaro Pons, Trazos en el bloc, Anna Pigem, Xastriño Valiente, Quilón, Col·lectiu Ham, Sonaste Maneco, Pau, Fandecomix, Pepa Guardiola, Ui Ar de Japis, Eduard Torrents, Angelina Iglesias, Sergio Bleda, Eduardo, German Menendez, Trazos en el Bloc, Mónica Larrubia, etc...

dijous, 24 de desembre de 2009

Felicitacions nadalenques 2009-10 (4)

Quan algú t'escriu o et diu floretes sobre la feina que fas, sempre ho agraeixes. Si a més a més, es tracta del veterà i savi del món del còmic Manolo Darias, llavors... llavors és tot un honor. Moltes gràcies!

Cuando alguien te escribe o te dice piropos sobre el trabajo que haces, siempre lo agradeces. Si además, se trata del veterano y sabio del mundo del cómic Manolo Darias, entonces ... entonces es todo un honor. ¡Muchas gracias!

When somebody writes to you or pays you compliments about the work that you do, you are always thankful. And if it comes from a veteran and wise man of the comic like Manolo Darias, then... then it is a great honour. Thank you very much!

dimecres, 23 de desembre de 2009

dilluns, 21 de desembre de 2009

diumenge, 20 de desembre de 2009

Collsacabra (2)

De bon matí, pujant a la Rocallarga.

El Salt de Sallent (Rupit)

El Salt de Sallent (Rupit)

Rupit

Santa Magdalena (Rupit) i en Nini, el gos de l'oncle de l'Eudald,
un nen de Rupit que havia anat a les vores del Ter a recollir terra per fer el
pessebre amb els seus companys i la mestra...


Tornant cap a l'Avenc, passem per les Roques Fosses,
unes tombes antropomòrfiques del neolític.

Segon dia, segona excursió. Amb un fred que pela, anem a Rupit. D'allà, anem a el salt de Sallent (que no s'ha de confondre amb el Salt de Sallent de la Garrotxa). De tornada, hem d'emboscar-nos una mica per trobar les tombes prehistòriques.

Segundo día, segunda excursión. Con un frío que pela, vamos a Rupit. De allí, vamos al Salt de Sallent (que no se tiene que confundir con el Salt de Sallent de la Garrotxa). De vuelta, tenemos que emboscarnos un poco para encontrar las tumbas prehistóricas.

The second day, the second excursion. It is bitterly cold when we proceed towards Rupit. From there, we go to the Salt de Sallent (don't confuse it with the fall in the Garrotxa with the same name). In the way back, we had to go a little thought the bushes to find the prehistoric graves.

dissabte, 19 de desembre de 2009

Collsacabra (1)

Can Sunyer de Baix, una casa en ruïnes, amb una part encaixada a les balmes.

Can Sunyer de Baix

Les Baumes que donen nom al Puig.

Bones vistes cap al pantà de Sau.

El Barret de la Perereda, unes roques singulars.

Petites vacances al Collsacabra. Ens instal·lem tres dies a l'Avenc de Tavertet, des d'on fem excursions. El primer dia, ja que arribem al migdia, en fem una de curta. De Tavertet al Puig de les Baumes.

Pequeñas vacaciones en el Collsacabra. Nos instalamos tres días en el Avenc de Tavertet, desde donde hacemos excursiones. El primer día, ya que llegamos al mediodía, hacemos una corta. De Tavertet al Puig de les Baumes.

Small holidays in the Collsacabra. We lodge during three days in the Avenc de Tavertet, we do excursions from there. The first day, since we arrive at noon, we go for a short one. From Tavertet to the Puig de les Baumes.

dilluns, 14 de desembre de 2009

7a Trobada de Jocs de Taula (Girona)

Estic treballant en...

Aquest mes de desembre he hagut de deixar de treballar en l'Orn, Història Universal #5. Tinc d'altres feines més urgents! Sense voler dir-vos-en gaire res, aquesta setmana us n'ensenyaré cinc petites mostres... A mesura que es vagin publicant o anunciant, ja us n'explicaré més detalls.

Este mes de diciembre he tenido que dejar de trabajar en l'Orn, Historia Universal #5. ¡Tengo otros trabajos más urgentes! No puedo deciros mucho, esta semana os enseñaré cinco pequeñas muestras ... A medida que se vayan publicando o anunciando, ya os explicaré más detalles.

This December I have had to stop working in Orn, Universal History #5. I have some more urgent works! Without wanting to tell you much, this week I will show you five small samples... As they keep on being published or officially announced, I will explain more details to you.

diumenge, 13 de desembre de 2009

Qui té por de les urnes?


"Qui té por de les urnes?" és el text d'un acudit gràfic de l'Aleix Saló. Avui, 13 de Desembre, molts pobles de Catalunya celebren una consulta popular. La primera de les tres onades de consultes. No té cap validesa legal ni política, però és molt important. Aquestes consultes han tingut una oposició feroç en la maquinària jurídica de l'estat espanyol, en els polítics unionistes de dins i fora de Catalunya, en les corporacions de mitjans de comunicació unionistes, etc...
L'organització d'aquestes consultes és 100% popular. Gent de diferents idees i tendències, que potser no coincidirien en gairebé res, s'han ajuntat i han treballat plegats. Sense subvencions ni ajuda oficial de cap mena. Totes aquestes hores, tota aquesta feinada, tota aquesta gent treballant voluntàriament... només per demanar l'opinió de la manera més democràtica possible.
Qui té por de les urnes? Jo no. I tu?
www.decidim.cat
www.referendumindependencia.cat

¿"Quién tiene miedo de las urnas"? es el texto de un chiste gráfico de l'Aleix Saló. Hoy, 13 de Diciembre, muchos pueblos de Catalunya celebran una consulta popular. La primera de las tres oleadas de consultas. No tiene ninguna validez legal ni política, pero es muy importante. Estas consultas han tenido una oposición feroz en la maquinaria jurídica del estado español, en los políticos unionistas de dentro y fuera de Catalunya, en las corporaciones de medios de comunicación unionistas, etc ...
La organización de estas consultas es 100% popular. Gente de diferentes ideas y tendencias, que quizás no coincidirían en casi nada, se han juntado y trabajado juntos. Sin subvenciones ni ayuda oficial de ningún tipo. Todas estas horas, toda este curro, toda esta gente trabajando voluntariamente ... sólo para pedir la opinión de la manera más democrática posible.
¿Quién tiene miedo de las urnas? Yo no. ¿Y tú?
www.decidim.cat
www.referendumindependencia.cat

"who is afraid of the urns"? it is the text of a graphic joke from Aleix Saló. Today, December the 13rd, many towns in Catalunya celebrate a popular consultation. It is first of three waves of consultations. It has no legal nor political validity, but it is very important. These consultations have had a fierce opposition from the juridical machinery of the Spanish state, from the unionist politicians inside and outside Catalonia, from the unionist mass media corporations, etc...
The organization of these consultations is 100 % popular. People with different ideas and tendencies, which perhaps would not coincide in almost at all, they have joined and worked together. Without subsidies or official help of any kind. All these hours, all the amount of work, all these people working voluntarily... only to ask for the opinion in the most democratic possible way.
Who is afraid of the urns? I am not. And you?

www.decidim.cat
www.referendumindependencia.cat

dissabte, 12 de desembre de 2009

Hispania (English)

I lost the first scenes, but I followed almost every the chapter.

There are several things that displeased me: superflat and very predictable characters, some of the actors, especially the youngsters, I believe that they go a little fair performer (even the young boy speaks a little eating letters, which gives him|her a very contemporary accent). I do not know if it is that they do not work this aspect|look, or they do not have time|weather, or I do not know...
At level more tiquis-miquis, the falcates were from those that they buy of remembrance|souvenir... I have one that it|he|she filters more... :)
Tambien a small shared disappointment with my friend: in the trailer, it|he|she seemed that the Romans pushed|threw pilums before loading. And not! They were archers, and not pilums... pity... I suppose that it|he|she costs more a nailed pilum in special effects than an arrow.
The things that displeased me more... Then in a basic way they have with the Manicheism of the hyphen|script to do.
First, the Iberians, lusitans, Celts, and any other similar people|village... They are its|his|her|their arms more than its|his|her|their life insurance is, are a part of its|his|her|their status of peasants-warriors. They would never give them unless they were forced to extremely and for|because of|from|out of the force|strength. And this that they call|shout: "Pau! Pau! "It|He seemed too much forced to me. Not even that they were an ONG. What I have said: too much flat, the lusitans are too much "good".
Second, right in the end, when Galba makes its|his|her|their own soldiers pull the eyes out. This of showing that the bad person is very bad in basis from being violent with its|his|her|their own people... then it|he|she is from the more seen and easy one.
And third, when Viriat captures the woman of Galba... Looking at the scene, he|she|it thought: "Please, that it|he|she kills it|her! "Or "At least, that they exchange it|her for the prisoners... "Man! That they have just killed it|him|her to the daughter! But no, Viriat is a noble warrior and does not hurt in the women... Puff... that more disappointing situation...
I, in a sincere way, believe that an a little bad protagonist would glue|hook the people more... Or at least it|he|she would be more credible...

But, in general, the effort is sensed a lot. The roman army, the setting in general... The scene of the annihilation/betrayal is sensed|felt a considerable technical effort. I liked it|him|her.
I am the type of lusità village unaware, in a sincere way. It can be that it|he|she was how they show it (circular huts, in the plan, spreading). The Iberian cities were this, cities, with its|his|her|their walls, posts|squares, streets... Although it is a certain that there were people|villages and hamlets, but it|he|she did not seem the case since it|he|she was where the boss|head lived. But I already recognize it, of the lusitans I do not know very.

In general: I give him|her a high pass mark. It|He|She had been one remarkable if they had allowed to to the scriptwriters to make better characters. At the level of Galba and its|his|her|their woman, or of the trader of the people|village, that they are the that more game|set they have (besides being a lot of bén interpreted). I believe that it had been much better to start, a vulgar petty thief, which for things of the life becomes the respected leader, with a rather evil or amoral Viriat.

By the way: the warrior is always the "nobleman" and the trader the "betrayer"... And this that we live in a company|society based on the trade... Has, there is... Another commonplace more...

And to end|finish, and without spirit of political controversy and not at all for|because of|from|out of the style (it|he|she is not an irony, I really suggest|say it): more that Hispania... Should Lusitania not be titled?

Hispania (Català)

Em vaig perdre les primeres escenes, però vaig seguir gairebé tot el capítol.

Hi ha diverses coses que em van disgustar: personatges superplans i molt predictibles, alguns dels actors, sobretot els joves, crec que van una mica justos actuant (fins i tot el noi jove parla una mica menjant-se lletres, la qual cosa li dóna un accent molt contemporani). No sé jo si és que no treballen aquest aspecte, o no tenen temps, o no sé...
A nivell més tiquis-miquis, les falcates eren de les que es compren de record... Jo en tinc una que cola més... :)
També una petita decepció compartida amb el meu amic: al tràiler, semblava que els romans llançaven pilums abans de carregar. I no! Eren arquers, i no pilums... llàstima... suposo que costa més en efectes especials un pilum clavat que una fletxa.
Les coses que més em van disgustar... Doncs bàsicament tenen a veure amb el maniqueisme del guió.
Primer, els ibers, lusitans, celtes, i qualsevol altre poble similar... Les seves armes són més que la seva assegurança de vida, són part del seu estatus de camperols-guerrers. Mai no les donarien tret que fossin obligats en extrem i per la força. I això que cridin: "Pau! Pau! " em va semblar massa forçat. Ni que fossin una ONG. El que he dit: massa pla, els lusitans són massa "bons".
Segon, just al final, quan Galba fa arrencar els ulls als seus propis soldats. Això de mostrar que el dolent és molt dolent en base de ser violent amb la seva pròpia gent... doncs és del més vist i fàcil.
I tercer, quan Viriat captura la dona de Galba... Mirant l'escena, pensava: " Si us plau, que la mati! " o "Si més no, que la intercanviïn pels presoners... " Home! Que li acaben de matar a la filla! Però no, Viriat és un guerrer noble i no fa mal a les dones... Buf... quina situació més decebedora...
Jo, sincerament, crec que un protagonista una mica dolent enganxaria més la gent... O si més no el faria més creïble...

Però, en general, es nota molt l'esforç. L'exèrcit romà, l'ambientació en general... L'escena de l'anihilació/traïció és d'un esforç tècnic considerable. A mi em va agradar.
Desconec, sincerament, el tipus de poblat lusità. Pot ser que fos com l'ensenyen (cabanes circulars, al pla, escampades). Les ciutats iberes eren això, ciutats, amb les seves muralles, carrers, places... Encara que és cert que hi havia pobles i poblets, però no semblava el cas ja que era on vivia el cap. Però ja ho reconec, dels lusitans no en sé gaire.

En general: jo li dono un aprovat alt. Hagués estat un notable si haguessin permès a als guionistes fer millors personatges. Al nivell de Galba i la seva dona, o del comerciant del poble, que són els que més joc tenen (a més d'estar molt bén interpretats). Jo crec que hagués estat molt millor començar amb un Viriat més aviat malvat o amoral, un lladregot vulgar, que per coses de la vida es converteix en el líder respectat.

Per cert: el guerrer sempre és el "noble" i el comerciant el "traïdor"... I això que vivim en una societat basada en el comerç... Ha, ha... Un altre tòpic més...

I per acabar, i sense ànim de polèmica política ni res per l'estil (no és ironia, ho dic de veritat): més que Hispània... No hauria de titular-se Lusitània?

Hispania (Castellà)

Me perdí las primeras escenas, pero seguí casi todo el capítulo.

Hay varias cosas que me disgustaron: personajes super-planos y muy predecibles, algunos de los actores, sobretodo los jóvenes, creo que van un poco justos actuando (incluso el chico joven habla un poco comiéndose letras, lo que le da un acento muy contemporáneo). No sé yo si es que no trabajan este aspecto, o no tienen tiempo, o no sé...

A nivel más tiquis-miquis, las falcatas eran de las que se compran de recuerdo... Yo tengo una que cuela más... :)

Tambien una pequeña decepción compartida con mi amigo: en el trailer, parecía que los romanos lanzaban pilums antes de cargar. ¡Y no! Eran arqueros, y no pilums... lástima... supongo que cuesta más en efectos especiales un pilum clavado que una flecha.

Las cosas que más me disgustaron... Pues básicamente tienen que ver con el maniqueísmo del guión.

Primero, los íberos, lusitanos, celtas, y cualquier otro pueblo similar... Sus armas son más que su seguro de vida, son parte de su estatus de campesinos-guerreros. Nunca las darían a no ser que fueran obligados en extremo y por la fuerza. Y eso de que griten: "Paz! Paz!" me pareció demasiado forzado. Ni que fueran una ONG. Lo dicho: demasiado plano, los lusitanos son demasiado "buenos".

Segundo, justo al final, cuando Galba hace arrancar los ojos a sus propios soldados. Esto de mostrar que el malo es muy malo en base de ser violento con su propia gente... pues es de lo más visto y facilón.

Y tercero, cuando Viriato captura a la mujer de Galba... Mirando la escena, pensaba: "¡Por favor, que la mate!" o "Al menos que la intercambien por los prisioneros..." ¡Hombre! ¡Que le acaban de matar a la hija! Pero no, Viriato es un guerrero noble y no hace daño a las mujeres... Buf... que situación más decepcionante...

Yo, sinceramente, creo que un protagonista algo malo engancharía más a la gente... O al menos sería más creíble...


Pero, en general, se nota mucho el esfuerzo. El ejército romano, la ambientación en general, ... La escena de la aniquilación/traición se nota un esfuerzo técnico considerable.
A mi me gustó. Desconozco, sinceramente, el tipo de poblado lusitano. Puede que fuera como lo enseñan (cabañas circulares, en el llano, desperdigadas). Los ciudades íberas eran eso, ciudades, con sus murallas, calles, plazas... Aunque es cierto que había pueblos y puebluchos, pero no parecía el caso ya que era el hogar del jefe. Pero, lo dicho, de los lusitanos no sé demasiado.

En general: yo le doy un aprobado alto. Hubiera sido un notable si hubieran permitido al los guionistas hacer mejores personajes. Al nivel de Galba y su mujer, o del comerciante del pueblo, que son los que más juego tienen (además de estar muy bien interpretados). Yo creo que hubiera sido mucho mejor empezar con un Viriato más bien malvado o amoral, un ladrón vulgar, que por cosas de la vida se convierte en el líder respetado.


Por cierto: siempre el guerrero es el "noble" y el comerciante el "traidor"... Y eso que vivimos en una sociedad basada en el comercio... Ha, ha... Otro tópico más...

Y para acabar, y sin ánimo de polémica política ni nada por el estilo (no es ironía, lo digo de verdad): más que Hispania... ¿No tendría que titularse Lusitania?