Orn·is Comics App

diumenge, 13 de setembre de 2009

UlldeTer i Carançà.

Refugi d'Ulldeter.

Passat el Coll de la Marrana, la Coma de Freser.

Des del Coll de Tirapits, la cabana del mateix nom (i una excursió d'avis trescaires d'Olot).

Des del Pic Superior de la Vaca, vista al nord: el circ de Carançà.

L'estany de Carançà o de les Truites.

Primera sortida de la temporada: passem la nit al refugi d'Ulldeter (el segon refugi del CEC que hem estat i dels que només tenim bones paraules). De bon matí, enfilem cap al Coll de Carançà, passant pel Coll de la Marrana, la cabana de Tirapits i el coll de Tirapits. Baixem cap als estanys fins al refugi de Carançà. Fem nit allà. Per cert, es veu que sempre fan llenties per sopar... Imagineu-vos: trenta persones al mateix dormitori i totes trenta han menjat llenties per sopar! És clar... no tenen electricitat ni calefacció... d'alguna manera s'ha d'escalfar l'ambient...
A l'endemà, tirem cap al coll de Pal. Allà trobem a un home de Banyoles (n'hem trobat uns quants!) que coneix bé la zona i ens orienta.
El pla inicial (cortesia de l'Emili) era passar per la carena de la Serra Gallinera, però ja començava a amenaçar tempesta, i decidim fer més volta però no exposar-nos als llamps... Seguim el GR, baixem al refugi de l'Alemany, i des d'allà pugem cap a la Portella de Mentet. Abans d'arribar-hi, ja sentim els trons i veiem algun llampec... o sigui que d'aquest tram no hi ha fotos (altra feina teníem). Arribem al cotxe xops de la pluja i la pedra, però contents de la caminada.

Primera salida de la temporada: pasamos la noche en el refugio de Ulldeter (el segundo refugio del CEC que hemos estado y de los que sólo tenemos buenas palabras). De buena mañana, enfilamos hacia el Coll de Carançà, pasando por el Coll de la Marrana, la cabaña y el cuello de Tirapits. Bajamos hacia los lagos hasta el refugio de Carançà. Pasamos la noche allí. Por cierto, se ve que siempre hacen lentejas para cenar... Imaginaos: ¡treinta personas en el mismo dormitorio y las treinta han comido lentejas para cenar! Claro está... no tienen electricidad ni calefacción ... de alguna manera se tiene que caldear el ambiente ...
Al día siguiente, tiramos hacia el cuello de Pal. Allí encontramos a un hombre de Banyoles (hemos encontrado unos cuantos!) que conoce bien la zona y nos orienta.
El plan inicial (cortesía de Emili) era pasar por la carena de la Serra Gallinera, pero ya empezaba a amenazar tormenta, y decidimos hacer más vuelta pero no exponernos a los rayos ... Seguimos el GR, bajamos al refugio del Alemany, y desde allí subimos hacia la Portella de Mentet. Antes de llegar, ya oímos los truenos y vemos algún relámpago ... o sea que de este tramo no hay fotos (otro trabajo teníamos). Llegamos al coche empapados de la lluvia y la piedra, pero contentos de la caminata.

First outing of the season: we spend the night in the shelter of Ulldeter (the second shelter of the CEC that we have been and for which we we have good words). Early in the morning, we go toward the Coll de Carança passing through the Coll de la Marrana and the hut and the Coll de Tirapits. We descend toward the lakes until the shelter of Carançà, where we spend the night. By the way, it seems that they always make lentils for supper... Just imagine: thirty persons in the same bedroom and all thirty have eaten lentils for supper! Of course... there is electricity nor heating in the shelter... it has to be heated somehow...
The following day, we go towards the Coll de Pal. There, we find to a man from Banyoles (we have found a few!) who knows the zone quite well and he orientates us.
The initial plan (courtesy of Emili) was to go through the ridge of Serra Gallinera, but already started to loom storm, and we decide to take a longer path but not to expose ourselves to the lightnings... We follow the GR, we go down to the shelter of l'Alemany, and from there rise towards the Portella de Mentet. Before arriving there, we hear the thunders and we see some lightning... that's why for this journey there are not photos. We arrive to the car soaked from the rain, but happy with the walk.