Takezo

Crec que, de tots els projectes en què he treballat o participat, només el 10% acaben publicats. Sempre hi treballo perquè crec que valen la pena, i en alguns casos és realment una llàstima que no tirin endavant. Aquest és el cas de Takezo, amb els guions d'en Jose Izquierdo. Es tracta d'una història mestre-alumne, típica del gènere històric-japonès, però passada pel sedàs dels tocs d'ironia i desmitificació d'en Jose. I, a la vegada, força tendre i poètica. Com que només tinc dues mans, i el món editorial va com va, aquest projecte va quedar al calaix. Ara bé... potser en un futur...?

Creo que de todos los proyectos en que he trabajado o participado, sólo el 10% acaban publicados. Siempre trabajo en ellos porque creo que valen la pena, y en algunos casos es realmente una lástima que no salgan adelante. Este es el caso de Takezo, con los guiones de Jose Izquierdo. Se trata de una historia maestro-alumno, típica del género histórico-japonés, pero pasada por los toques de ironía y desmitificación de Jose. Y, a la vez, muy tierna y poética. Como sólo tengo dos manos, y el mundo editorial va como va, este proyecto quedó al cajón. Ahora bien... quizás en un futuro...?

I believe that just the 10% of the projects in which I’ve worked or participated ended being printed. I’ve worked on all of them because I believe that they are worth while, and in some cases it is really a pity that they do not go out forward. This is the case of Takezo, with the scripts of Jose Izquierdo. It is a Teacher - history, typical of the historical - Japanese genre, but spent by the touches of irony and Jose's demythologization. And, simultaneously, very tender and poetical. Since I only have two hands, and the publishing world goes as it goes, this project remained on the drawer. Who knows... perhaps in the future...?