De vegades, ser animalista és una merda.

Sí, de vegades, ser animalista és una merda. Considero que els animals, en general, tenen drets i se'ls ha de tractar amb respecte. De fet, tot i que sovint intentem oblidar-ho (el llenguatge hi ajuda molt), els humans som animals. Suposo que ara toca dir que també estic a favor de tractar als éssers humans amb respecte (sempre hi ha algú que et surt per aquí). Jo fa més de deu anys que no menjo carn per això. Quan veig passar camions plens de porcs apilonats, bruts i estressats, em dol, però no hi faig res, miro cap a un altre costat.
Això és una cosa que fem sovint els humans: mirar cap un altre costat. La nostra societat està acostumada a menjar carn en forma abstracte. Deixem que la feina bruta i desagradable la facin uns altres. Degollar, escorxar, esquarterar... No sé quants de vosaltres menjaríeu carn si haguéssiu de matar l'animal...
En fi, un dia, d'excursió, veiem uns voltors volant molt a prop nostre. I enmig del corriol, s'aixeca entre els matolls una cosa negra i se'ns acosta. De primer, em pensava que era una petita cabra (era negre!), però després, en veure la cua llarga, vam veure que era un xai. Un be negre amb potes rosses! Després, ens assabentem que té un dia de vida. Ni rastre dels altres xais. Només veiem, lluny, una cabana de pastors.
Aquest cop no podem pas mirar cap a un altre costat. Se'ns acosta i busca la nostra companyia. Què fem? No podem pas quedar-nos-el. És sorprenent la confiança que ens té: ens segueix, es deixa agafar... Finalment, el baixem cap a la cabana dels pastors, on trobem un pastor que el recull. No sé pas quina altra cosa podíem fer. Bé... als voltors segur que se'ls acudia una altra opció...
Així que aquest petit xai que veieu a la foto, un dia d'aquests, acabarà al plat d'algú. De vegades, penso que ser animalista és una merda, que estaria bé menjar carn i fer moixaines als xaiets, sense trobar-hi cap incongruència, i així anar més tranquil per la vida.

Sí, a veces, ser animalista es una mierda. Considero que los animales, en general, tienen derechos y se los debe tratar con respeto. De hecho, aun cuando a menudo intentamos olvidarlo (el lenguaje ayuda mucho), los humanos somos animales. Supongo que ahora toca decir que también estoy a favor de tratar a los seres humanos con respeto (siempre hay alguien que te sale por aquí). Yo hace más de diez años que no como carne por esto. Cuando veo pasar camiones llenos de cerdos amontonados, sucios y estresados, me duele, pero no hago nada, miro hacia otro lado.
Esto es una cosa que hacemos a menudo los humanos: mirar ningún otro lado. Nuestra sociedad está acostumbrada a comer carne en forma abstracto. Dejamos que el trabajo sucio y desagradable la hagan otros. Degollar, desollar, descuartizar... No sé cuántos de vosotros comería carne si tubiera que matar el animal...
En fin, un día, de excursión, vemos unos buitres volando muy cerca nuestro. Y en medio del camino, se levanta entre los matojos una cosa negra y se nos acerca. De primero, me pensaba que era una pequeña cabra (era negra!), pero después, al ver la cola larga, vimos que era un cordero. Un cordero negro con patas rubias! Después, nos enteramos que tenía sólo un día de vida. Ni rastro de los otros corderos. Sólo vemos, lejos, una cabaña de pastores.
Esta vez no podamos mirar hacia otro lado. Se nos acerca y busca nuestra compañía. ¿Qué hacemos? No podemos quedarnoslo. Es sorprendente la confianza que nos tiene: nos sigue, se deja coger... Finalmente, lo bajamos hacia la cabana de los pastores, dónde encontramos un pastor que lo recoge. No sé qué otra cosa podíamos hacer.
Bueno... a los buitres seguro que se los acudía otra opción...
Este pequeño cordero que veis a la foto, un día de estos, acabará al plato de alguien. A veces, pienso que ser animalista es una mierda, que estaría bien comer carne y hacer cariñitos a los pequeños corderos, sin encontrar ninguna incongruencia, y así ir más tranquilo por la vida.


Yes, sometimes, to be animalistic is a shit. I consider that the animals, in general, have
rights
and must be treated with respect. As a matter of fact, even though we often attempt to forget it (the language helps a lot), we, the humans, are animals. I suppose that now I must say that I also think that human beings must be treated with respect (there is always somebody who goes out for you for here). It is more than ten years than I eat no meat because of that. When I see pass trucks full of piled pigs, dirty and stressed, it hurts me, but I don’t do anything. I look towards another side. This is a thing that we, the humans, make often: look at the other side. Our society is used to eat meat in an abstract way. We leave the dirty and unpleasant work to be done by someone else. Slaughtering, to skin, to quarter... I do not know how many of you would eat meat if you had to kill the animal... Anyway, one day, during an excursion, we see some vultures flying very close to us. And in the middle of the path, a black thing raises among the thickets and it approaches for us. At first sight, I thought that it was a small goat (it was black!), but afterwards, on seeing the long tail, we saw that it was a lamb. A black lamb with blond legs! Latter, we will know that it has just one day of life. Not even a trace of the other lambs. Only we see, far away, a hut of shepherds. This time we can not look at another side. It approaches for us and it searches our company. What do we make? We can not keep him. It is surprising the confidence it ups on us: it follows us, it lets us take it in our arms... Finally, we go down towards the hut of the shepherds, where we find a shepherd that keeps him. I do not know else could we have done. Well... for sure the vultures would have come up with another option occurred... So, this little lamb that you see in the photo, one of these days, will end on the dish of somebody. Sometimes, I think that being animalistic is a shit, that it would not be nice to eat meat and to caress the small lambs, without finding any incongruence on it, and to have a calmer and easier life.

Comentaris