La Val d'Aran: sis dies de vacances (dia 6... i últim).

Marxant del refugi...

Vistes a la vall.

Estanh Tòrt de Riu

Tant curiós com nosaltres, ens observa de prop!

Arribant al pàrquing, creuem el riu!

Ben, aguestes fòtos corresponen ath darrèr dia... Ues vacances cuertes mès intenses. Non auie estat jamès a la Vau d'Aran! En generau, ues sensacions un gojat contradictòri... Un païsatge geniau, fòrça bones experiéncies er es refugis, ath Hostau, damb era gent deth país, eca... Mès tanben hè un gojat de pietat veir pòbles hantaumes (polidi mès artificiaus, de presèp de plastic). Era fin, era gent li cau víuer, e eth torisme ei grana part dera sua activitat economica. Supausi que sòrt n'an, mès totun... Ara sason de nhèu li cau auer-i ua massificacion brutau. No'm i veiràn pas. Semble, o se intueix, un cèrt esfòrç entà diversificar era classa de torista. Me n'alegri! Per acabar, solament ua petita reflexion dempús dera optica de torista. Era situacion der aranés, ua lengua occitana, descendent d'aquera lengua qu'utilizauen es trobadors, un ben culturau non solaments des aranesi, mès des catalans e deth mon entièr, me hè a entristir. Òc qu'es grani pannèus e es pancartes fòrça son aranesi o de nòms aranesi. Mès, quasi tot aquerò qu'ei escrit de forma quotidiana e espontanèa, ei eth castelhan. Er Aranés s'ensenhe enes escòles, eth govèrn aranés lo poténcie, eca... Mès, a causa deth torisme, a demorat arraconat peth castelhan e eth francés. Ei trist que, era lengua des trobadors, pèrde fòrça ara, que mos diden que viuem er un mon multicultural. Dempús d'ací, eth mèn umil supòrt!
(traducció: gencat)

Bé, aquestes fotos corresponen a l'últim dia... Unes vacances curtes però intenses. No havia estat mai a la Val d'Aran! En general, una sensacions un xic contradictòries... un paisatge genial, molt bones experiències en els refugis, a l'Ostau, amb la gent del país, etc... Però també fa un xic de llàstima veure pobles fantasmes (bonics però artificials, de pessebre de plàstic). En fi, la gent ha de viure, i el turisme és gran part de la seva activitat econòmica. Suposo que sort en tenen, però tot i així... a la temporada de neu ha d'haver-hi una massificació brutal. No m'hi veuran pas. Sembla, o s'intueix, un cert esforç per diversificar la classe de turista. Me n'alegro!
Per acabar, només una petita reflexió des de l'òptica de turista. La situació de l'aranès, una llengua occitana, descendent d'aquella llengua que utilitzaven els trobadors, un bé cultural no només dels aranesos, sinó dels catalans i del món sencer, em fa entristir. Sí que els grans cartells i el rètols molts són aranesos o de noms aranesos. Però, gairebé tot allò que està escrit de forma quotidiana i espontània, està en castellà. L'Aranès s'ensenya a les escoles, el govern aranès el potencia, etc... però, degut al turisme, ha quedat arraconat pel castellà i el francès.
És trist que, la llengua dels trobadors, perdi força ara, que ens diuen que vivim en un món multicultural. Des d'aquí, el meu humil suport!

Bien, estas fotos corresponden al último día... Unas vacaciones cortas pero intensas. No había estado nunca en Val d'Aran! En general, una sensaciones un poco contradictorias... un paisaje genial, muy buenas experiencias en los refugios, en lo Ostau, con la gente del país, etc... Pero también hace un poco de lástima ver pueblos fantasmas (bonitos pero artificiales, de pesebre de plástico). En fin, la gente ha de vivir, y el turismo es gran parte de su actividad económica. Supongo que suerte tienen, pero aún así... en la temporada de nieve ha de haber una masificación brutal. No me verán ahí. Parece, o se intuye, un cierto esfuerzo por diversificar la clase de turista. ¡Me alegro! Para acabar, sólo una pequeña reflexión desde la óptica de turista. La situación del aranés, una lengua occitana, descendiente de aquella lengua que utilizaban los trovadores, un bien cultural no sólo de los araneses, sino de los catalanes y del mundo entero, me hace entristecer. Sí que los grandes carteles y el rótulos muchos son araneses o de nombres araneses. Pero, casi todo aquello que está escrito de forma cotidiana y espontánea, está en castellano. El Aranés se enseña a las escuelas, el gobierno aranés lo potencia, etc... pero, debido al turismo, ha quedado arrinconado por el castellano y el francés. Es triste que, la lengua de los trovadores, pierda fuerza ahora, que nos dicen que vivimos en un mundo multicultural. ¡Desde aquí, mi humilde apoyo!

Well, these photos correspond to the last day... They have been short but intense holidays. I had never been in the Val d'Aran! In general, I have contradictory sensations... a brilliant landscape, very good experiences in the shelters, in the Ostau, with the people of the country, etc... But it is a sort of pity to fell that there are sort of ghost villages (beautiful but artificial). In end, the people have to live, and the tourism is a big part of their economic activity. I suppose that they are lucky to have it, but even so... during the snow season there has to be a brutal overcrowding. Don’t look for me there during that period. You can notice a certain effort to diversify the kind of tourists. I am happy about it!
As a closure, I would like to make a little reflection from the optics of a tourist. The situation of the Aranès, an Occitan language that descends form the one used form the troubadours, a cultural good not only of the inhabitants of the Vall d'Aran, but of the Catalans and of the whole world, used makes me sad. Yes, the big posters and the signs are in its most part written in Aranès or with Aranese names. However, what is written in a daily and spontaneous way, it is in Castilian. The Aranès is taught int the schools, it is promoted by the government of the Vall d'Aran, etc... However, due to the tourism, it has come off cornered by the Castilian and the French.
It is sad that, the language of the troubadours, loses its power now, that they tell us that we live in a multicultural world. From here, my humble support!